Ànima de Raimat Blanc 2013
DO Costers del Segre
Preu Aprox. 7 €
Etiquetat en castellà, català i anglès
Tel. 935 051 551 (Grup Codorníu)
Web: www.raimat.es
Afortunadament, al món del vi català hi ha debat, i si hi ha debat s’avança perquè en surten idees madures, fruit de la posada en comú de diverses sensibilitats i corrents de pensament. Una de les controvèrsies més vives és la que es desenvolupa al voltant de la identitat dels vins catalans, que suposadament enfronta als que defensen que només amb varietats autòctones es pot assolir un perfil concret, contra els que tenen una visió més hedonista i que diuen que el vi ha de ser bo organolèpticament i prou.
I dic que els enfronten suposadament, perquè en realitat aquest debat és inexistent. No hi ha un “vi català”, ni cap empresa ni col·lectiu que el representi. Fins i tot l’administració, en aquest cas l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), no té potestat per imposar un model concret. Vaja, si no és que anem cap a un model d’estat marxista que ordeni una planificació total de l’economia.
A Catalunya hi ha 12 denominacions d’origen de característiques ben diferenciades, i centenars d’empreses vitivinícoles amb diversos interessos, que van des de multinacionals que compren raïm a diverses comarques fins explotacions gairebé unipersonals que treballen amb el raïm d’una sola parcel·la.
A hores d’ara hauria d’estar ben clar que el model més comercial (dit de forma gens pejorativa, perquè al cap i a la fi, del que es tracta és de vendre ampolles) per a la majoria de territoris vitivinícoles catalans i per als cellers petits, és el d’elaborar vins amb un alt valor afegit, basat en la identitat del territori i les seves tradicions, i, per tant, en l’elaboració de vins fets amb raïm de varietats autòctones. Això està clar, per exemple a la Terra Alta amb la garnatxa blanca o al Priorat amb la garnatxa i la carinyena negres.
Ara bé, no totes les DO tenen aquesta tradició, i per exemple, al Penedès encara no està clar amb quina varietat autòctona es poden elaborar vins negres, perquè si bé amb el sumoll s’estan elaborant alguns vins interessants, també és cert que de moment són vins de característiques poc intel·ligibles per al gruix dels consumidors. És clar que una possibilitat és que no hi hagi una varietat autòctona negra penedesenca apta per a vins negres de gran consum o que encara no s’ha desenvolupat prou l’elaboració dels sumoll. Així que o bé el gruix dels vins negres penedesencs, de moment s’elaborem amb varietats foranes (l’ull de llebre es tan “invasor” al Penedès com el cabernet sauvignon) o bé hem de dir als cellers penedesencs que renunciïn a elaborar vi negre i a vendre milions d’ampolles, perquè sí no es varietat autòctona “no s’hi val”.
Un altre cas diferent és la DO Costers del Segre, i més concretament la subzona Raimat, amb una història vitivinícola que tot just ara té 100 anys, és a dir, molt més recent que la de la majoria dels països del Nou Món vitivinícola, Austràlia o Argentina, per esmentar-ne dos. En aquell indret, la viticultura va començar el 1914, quan Manuel Raventós i Domènech va comprar una finca de 3200 hectàrees gairebé desèrtica, que va poder transformar en terres de conreu amb regadiu gràcies a la aleshores recent construcció del canal d’Aragó i Catalunya el 1910. Aleshores es va decidir de construir-hi un celler i plantar-hi vinya.
Quines són, doncs, les varietats autòctones de Raïmat? Justament ara, amb motiu del centenari del celler, el grup Codorníu ha decidit treure al mercat la gamma Ànima, formada per un vi negre jove amb un toc de fusta i el blanc que protagonitza aquest article. Es tracta d’un vi fet amb un cupatge eclèctic del 55% de chardonnay, el 35% de xarel·lo i el 10% d’albarinyo. Bé, ja es veu que el chardonnay l’albarinyo no ho són, d’autòctons. Però, i el xarel·lo? És més autòcton pel fet que estigui molt estès al Penedès o tingui un nom català escrit amb ela geminada, encara que no n’hi hagi hagut mai en aquestes terres de Lleida?
Al comunicat del celler diuen que amb aquesta gamma volen presentar “vins més afruitats, amb personalitat, amb potència i que reflecteixen el millor de la regió vinícola de la qual procedeixen”. I el fet és que sí que són representatius de la regió vinícola de la qual procedeixen, és a dir, de Raïmat (amb dièresi quan es parla de l’indret, sense quan es parla de la marca), perquè tenen el segell inconfusible de la casa, amb una elaboració impecable i uns trets que els fan agradables. Són vins hedonistes, dels que fan gaudir quan els beus, sense haver-te de trencar el cap, i tan agradables per als consumidors experts com per als que només (i no menys) busquen un bon vi per acompanyar un àpat i passar una bona estona.
Hem dit, doncs, que s’elabora amb un cupatge de vins de chardonnay, de xarel·lo i d’albarinyo, elaborats cadascun per separat. La capacitat tècnica del celler es veu palesa quan saps que dels vins de cadascuna de les tres varietats se n’han fet tres elaboracions diferents: una part fermentada en bóta, una altra amb una criança amb les mares del vi, i una altra estrictament jove, que fa un total de fins a nou vins diferents. Amb això disposen d’una paleta d’aromes, textures i matisos que els permet afinar al màxim el resultat final.
És un vi de color groc d’or nou, de reflex lleument verd. Les aromes són de molta intensitat, de fruita blanca de pinyol, préssec i albercoc, i de pera, i a copa parada, també hi surten lleus notes d’herba fresca i un torrat molt suau, gairebé imperceptible. A la boca té una entrada llaminera, densa i alhora fresca, amb notes de meló i amb un final fresc, llarg i un punt amarg. És especialment harmoniós i equilibrat i de ben segur que qui el tasti sense prejudicis en gaudirà. I a qui no vulgui un vi català amb albarinyo i chardonnay ho té fàcil: que no en compri. Al cap i a la fi el consumidor és qui té la última paraula i pretendre decidir des de la teoria quins són els vins que ha de consumir i quins no, és un paternalisme fora de lloc en un món en el qual tothom té accés a tanta informació com vulgui.
Jo tinc ben clar que no em vull perdre la qualitat d’aquest vi per uns prejudicis que la major part dels consumidors ni tan sols és capaç d’entendre. Salut i Ànima!
