Bàrbara Forés Abrisa’t 2015
DO Terra Alta
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 20 €
Tel. 977 420 160 – 620 130 814
Web: www.cellerbarbarafores.com
És ben sabut que la Terra Alta és bressol de vins des de fa innombrables generacions. Però com ha passat a la resta d’indrets elaboradors, també els vins terraltencs han canviat molt en pocs anys. Els avis elaboraven vins majoritàriament amb la varietat de raïm local garnatxa blanca, i brisats, és a dir, elaborats com un negre: fermentant no només el most, sinó tot el raïm junt, amb pellofa i pinyols, és a dir, amb la brisa.
Els seus fills, els actuals pares es van adonar que aquest mètode d’elaboració era excessiu, més en un indret on el clima és molt càlid i amb una varietat com la garnatxa blanca que tendeix a maduracions molt complertes i per tant, graduacions altes. Tot, mètode, varietat i clima conduïa a l’elaboració de vins “rústics”, amb massa grau, massa color, massa astringència… vaja, massa de tot.
I es va començar a plantar altres varietats de raïm més “fines”: chardonnay o sauvignon blanc. I a elaborar-les en dipòsits d’acer inoxidable i refrigerats per conservar les aromes sense la necessitat de macerar amb la pell i veremar massa madur. O fins i tot es va començar a fermentar-los i criar-los en bóta de roure a l’estil francès.
Per desgràcia -o sortosament, que cadascú ho interpreti a la seva- la Terra Alta no era un indret pròsper com el Penedès, on l’elaboració de Cava garantia uns ingressos raonables als pagesos. Així que tot i l’aparició de les esmentades varietats de raïm foranes, una gran part dels viticultors no van tenir més remei que continuar amb la seva dissortada garnatxa blanca, per manca de recursos per replantar les vinyes amb altres varietats foranes més “modernes”.
I tot gira…
Així que els néts dels qui van plantar les vinyes de garnatxa blanca se les han trobat ara en forma de patrimoni excepcional, únic, de vells vinyars de varietat autòctona. Només faltava un pas més: recuperar l’antic mètode d’elaboració de vi brisat. Això sí, aplicant els avenços enològics que impedeixen una oxidació excessiva i permeten conservar l’acidesa que refresca la graduació desbordada d’aquests pura-sang terraltencs.
Aquest és el cas del celler Bàrbara Forés que amb les velles garnatxes blanques de la parcel·la La Sendroseta ha elaborat aquest vi brisat, fermentat amb pell i pinyols cinc dies, i que després, un cop premsat i separat el most, ha acabat la vinificació en àmfores de terrissa de 750 litres on ha fet una criança de sis mesos.
És un vi que no vol enganyar ningú: avisa amb el seu color d’or vell que estem davant d’un vi seriós, i una mínima observació de l’etiqueta ens permetrà fixar-nos que anuncia 14,5º Alc. la mateixa graduació que un vi negre potent. Efectivament, les aromes esvaeixen qualsevol dubte. Aquí no hi ha res de floretes ni fruitetes: hi trobem sotabosc mediterrani, camamilla, romaní, llorer, fullaraca neta. Després d’això, hauríem d’estar preparats per al que ens espera a la boca. Però no, és imprevisible, perquè aquest vi és com un boxejador que ens perdona la vida: té molta potència a la boca, però la dosifica amb elegància i saviesa. És dens, amb un punt amarg i astringent, però curiosament la càrrega alcohòlica li dóna un tacte glicèric i un final dolcenc que el fa amable…
Dit això, només em queda preguntar: Heu sentit parlar de la clotxa? És un plat tradicional de la comarca a base de tomàquets i alls escalivats, arengada a la brasa i oli d’oliva verge extra, que farceix la meitat d’un pa de pagès. Doncs bé, aquest vi amb una clotxa és un plaer coherent i costumista. Ara que si el preneu amb uns llagostins del delta pot ser un plaer amb maridatge de proximitat. És clar que si és combina amb unes gambés de Palamós, serà un plaer simplement espaterrant. I si és lliga amb pernil d’aglà, sigui de Salamanca, extremeny o andalús, hi trobarem un plaer multicultural. Però en tot cas, sempre un plaer adreçat a aquells enòfils valents que valoren la recuperació de la identitat dels vins locals i carismàtics enfront dels vins domesticats més aptes per a tothom.
