Castell Sant Antoni Gran Barrica 2008
DO Cava
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 25 €
Tel. 938 183 099
Castell Sant Antoni és un celler de cava familiar de Sant Sadurní d’Anoia que va elaborar la primera anyada el 1999. Des d’aleshores han consolidat una gamma de caves en la que si bé també n’hi ha de joves, destaquen amb força els de criança llarga. Per fer-nos-en una idea, direm que encara comercialitzen ampolles del Torre de l’Homenatge (el més alt de gamma) de l’anyada 1999.
El 2004 van decidir fer també un cava elaborat amb un vi base que tingués criança en bóta. Val a dir que si bé de caves elaborats amb aquest mètode n’hi ha uns quants al mercat, no són gaire freqüents. Segons Pere Canals, el propietari del celler, la idea va ser “aconseguir més elegància i complexitat, sense que l’aportació de la fusta ofegués les aromes del raïm, ni tampoc les aromes clàssiques que es produeixen en els caves de llarga criança en ampolla”.
Per assolir aquest equilibri delicat, el Gran Barrica s’elabora amb un cupatge en el que només una part del vi base ha passat per bóta. El gruix de la composició és de vins joves de varietats autòctones: 25% de xarel·lo i 20% de macabeu i 20% de parellada. La resta, el 35%, és chardonnay fermentat en bóta, on s’hi està quatre mesos més fent criança. Si es té en compte que aquest cava és de l’anyada 2008 i que per tant, té més de 7 anys i mig (90 mesos) de criança en ampolla, ja es veu que aquests quatre mesos en bóta de només una part del vi base no haurien de ser excessivament dominants.
El color és d’or vell i d’intensitat més aviat alta, com pertoca a un cava amb tants mesos d’ampolla. A les aromes, ens trobem una primera sensació desconcertant: com passa amb altres caves d’aquest celler, pot semblar que hi ha una mica d’olor de suro.
Però és una falsa alarma i uns segons de repòs de la copa i, sobretot, el primer glop, esvaeixen aquesta sensació. És aleshores que s’obre un ventall de matisos extraordinaris. Dominen les sensacions de l’evolució del vi a l’ampolla en contacte amb els llevats durant tant de temps: poma al forn, pa calent, brioix, avellana crua i també ametlla torrada. De fet, les notes torrades, tot i que també pròpies dels caves de llarga criança, són potser l’únic vestigi aromàtic de la criança en bóta.
A la boca la bombolla és fina i molt matisada pel pas del temps, i el que s’imposa és una densitat impressionant, una estructura que pocs vins blancs tranquils (els no escumosos) tenen. És corpori, estructurat, amb força, i tot i això, encara amb un punt d’acidesa que el refresca, i de ben segur que en aquesta solidesa sí que hi té a veure el pas per bóta. És com una càpsula del temps que guarda 7 anys i mig d’evolució per a l’afortunat que gaudeixi d’una copa d’aquest cava extraordinari.
