Domènech.Vidal Cultivare Criança 2012

DO Penedès

Etiquetat en català

PVP. Aprox. 25 €.

Tel. 938 978 286

Web: www.domenechvidal.com

No és habitual que la presentació d’uns vins nous es faci al moment i a l’indret on s’imprimeixen les etiquetes. Però, esclar, és que tampoc és habitual que les etiquetes s’imprimeixen -es creïn, en aquest cas- al propi celler d’elaboració i que siguin dos ballarins al ritme d’una peça musical composada expressament per a l’ocasió, els que amb els seus moviments i sota una pluja de tinta, imprimeixin amb el contacte del seu cos i les seves petjades, les etiquetes que encatifen el terra del celler-escenari.

Cultivare són els nous vins icònics de Domènech.Vidal, la marca de vins del Grup Vallformosa. Al celler de Vilobí del Penedès, entre els dipòsits plens de vi s’ha construït un escenari en què les etiquetes cobreixen el terra. Des del celler ho expliquen així: “És com un quadre, un llenç en blanc, un espai on abocar tota la passió. Dos ballarins són el pinzell que dibuixa cada una de les etiquetes amb el seu moviment. Una dansa que representa el cicle de la vinya i que aconsegueix crear una obra d’art única al món per vestir els vins Domènech.Vidal Cultivare. La música i la dansa són dues peces úniques, dissenyades especialment per a la creació d’aquests vins”.

Els dos nous vins que composaran la gamma Cultivare són un blanc de xarel·lo i el negre que protagonitza aquest article. Són vins de producció molt reduïda -menys de 2500 ampolles de cada- i de gamma alta, amb un preu de venda al públic encara no definit, però que estarà al voltant dels 25 euros quan es comercialitzin d’aquí pocs dies.

És destacable que per a l’elaboració d’ambdós vins, les varietats emprades siguin autòctones del Penedès, el xarel·lo en el cas del blanc i les negres sumoll (55%) i carinyena (45%) -encara que a aquesta última l’anomenin samsó a l’etiqueta per imperatiu legal, en coincidir amb el nom de la DO aragonesa Cariñena, que com el de totes les DO, està protegit-.

Doncs bé, si fa uns anys tots els vins negres de gamma alta del Penedès s’elaboraven amb les varietats que aleshores tenien més prestigi internacional, sobretot cabernet sauvignon i merlot, és significatiu que un celler gran com és el Grup Vallformosa hagi triat ara aquestes varietats locals, amb la dificultat afegida que actualment són molt escasses, gairebé arraconades per les d’origen francès.

I si el raïm ja havia estat seleccionat, procedent de vinyes de més de 45 anys situades al Garraf, també l’elaboració ha estat molt acurada. El most s’ha convertit en vi en bótes de roure francès obertes, en lloc dels habituals dipòsits d’acer inoxidable que dominen els cellers des de fa dècades. Aquest procediment més complicat, que requereix molta feina manual, amb remoguts diaris els primers dies, s’ha fet per aconseguir una bona extracció del color i les aromes del raïm i alhora una bona oxigenació. Posteriorment el vi va fer una criança en aquestes mateixes bótes -ara ja tancades, esclar- d’un any, fins l’agost de 2014, quan el vi es va embotellar.

Des d’aleshores el vi ha estat afinant-se a l’ampolla, esperant el moment actual per sortir a la venda. I val a dir que ha pagat la pena, perquè qui signa aquest article només li troba virtuts.

El color i les aromes de la cultura

És un vi de color d’intensitat mitjana tirant a alta, però encara amb certa transparència. A les aromes, destaca la fruita vermella madura, però sense arribar a la melmelada: gerds i móres. També hi ha notes dolces de regalèssia, matisos de pebre negre, tot equilibrat i delicat, sense excessos, i sense gens de la verdor sovint excessiva d’alguns vins elaborats amb sumoll.

Però el millor encara està per arribar: l’equilibri a la boca és extraordinari, més encara si parlem d’un negre penedesenc. I no és pas que el Penedès no sigui un indret adequat per a l’elaboració de vins negres equilibrats, sinó que les varietats més habituals, cabernet i merlot d’una banda, fan vins molt durs. I d’altra banda, l’ull de llebre sol fer-hi vins massa febles -això generalitzant i sense oblidar que hi ha nombroses excepcions-.

No és el cas: és un vi d’entrada densa i vellutada, amb un pas per boca de certa frescor, però estructurat. Valent i elegant alhora, amb un final llarg i delicat, on la fruita madura reprèn el protagonisme.

Uns vins que recuperen la paraula llatina Cultivare, que ha donat origen al verb cultivar, però també a la paraula cultura, que en aquest vi s’ha reflectit en la creació de les etiquetes, però més especialment en la recuperació de la cultura agrícola penedesenca, representada per les varietats de raïm que els homes hi han cultivat durant segles.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa