Espelt Sauló 2013
DO Empordà
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 6,50 €
Tel. 972 531 727
Web: www.espeltviticultors.com
Poder comprar un vi acreditat per més de 60 tastadors com el millor en la seva classe entre altres 800, i poder-ho fer per menys de 7 euros és una oportunitat que un aficionat català al vi no hauria de deixar passar. I això és el que ens ofereix el celler Espelt amb el Sauló 2013, que fa un parell de setmanes va rebre el Vinari d’Or, el guardó que l’acredita com el millor vi negre jove (sense pas per bóta) de l’edició 2014 dels Premis Vinari.
Afortunadament, de vi n’hi ha de diversos tipus, adequats a diferents moments, àpats, circumstàncies i també butxaques. I de vegades és més plaent i alhora més econòmic triar un dels millors en una categoria, com és la dels vins joves, d’elaboració més econòmica; que no pas un vi de criança -aparentment de categoria superior- però haver de conformar-se amb un de mediocre per qüestió de preu.
Es tracta d’un vi empordanès molt empordanès. M’explico: no és només empordanès per l’indret on neix, sinó també pel seu perfil i el seu cupatge: 50% carinyena i 50% lledoner negre (el nom local de la garnatxa), les dues varietats més representatives de la zona, i també pel seu caràcter mediterrani i llaminer.
És de color de robí, d’intensitat mitjana, lluent i amb certa transparència, i amb el voraviu lilós. De fet i fins i tot deixant de banda els temes vinícoles, és un color d’una bellesa absoluta indubtable.
Però on aquest vi comença a demostrar de debò el seu poder és a les aromes: hi ha intensitat i hi ha qualitat i netedat. La fruita vermella destaca, neta,i fresca: maduixa, gerds, nabius, i notes florals de la carinyena, de caramel de violeta. Però no només hi ha això, també hi ha notes balsàmiques, de romaní i anisades, juntament amb matisos de brioix i mantega. I tot això, sense ni la més mínima insinuació de les molestes notes de sofre o de reducció, típiques dels vins negres joves.
A la boca continua l’excel·lència: entra fi, sense arestes, amb volum però sense enfarfegar, amb frescor llaminera, és a dir amb una acidesa refrescant i viva, i alhora gens agressiva, i amb el punt llaminer típic de la garnatxa. Només s’ha d’anar amb compte de no beure-se’l massa calent, perquè aleshores els 14ª d’alcohol el poden fer una mica massa càlid. Per sota dels 15º C estarà perfecte, així que no dubteu en posar-lo o demanar-li al cambrer que us el serveixi, en una glaçonera amb aigua i un parell de glaços si sospiteu que està massa calent. I a gaudir de la joventut.
