Guillem Carol Millenium Gran Reserva Brut 2006
Celler Carol Vallès
DO Cava
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 22 €
Tel. 938 989 078
Web: cellerscarol.com
Sí, no és una errada, aquest cava que s’està comercialitzant enguany, és de la collita del 2006. Per refrescar-nos la memòria i fer-nos una idea del temps que ha passat des que es va veremar el raïm amb el qual està elaborat, recordem que el 2006 el president de la Generalitat era Pasqual Maragall, i que aquell any es va aprovar el nou Estatut d’Autonomia, al que posteriorment, el 2010, el Tribunal Constitucional “va passar el ribot”.
Així que ja es veu que ha plogut una mica, des d’aleshores. A la fitxa tècnica hi diu que té una criança de “més de 60 mesos”, però si comptem que el tiratge es va fer a començaments del 2007, a hores d’ara ja en té més de 100, de mesos.
Doncs bé, aquest Guillem Carol Millenium Gran Reserva Brut 2006 (es veu que com més llarga és la criança, més llargs són els noms) ha estat el que ha guanyat el Vinari d’Or en la categoria de vins escumosos d’Antigues Reserves, els que tenen més de 50 mesos de criança en ampolla.
El cupatge amb el què està elaborat és d’un 35% de parellada, 30% de xarel·lo, 20% de macabeu i 15% de chardonnay; i és un brut, no un brut nature, tot i que dintre els brut, està a la banda baixa, amb només 5 grams de sucre afegits amb el licor d’expedició, quan els brut poden arribar als 12. Sobta que en un cava amb tanta criança, la parellada sigui la varietat amb més presència, quan a aquest raïm se’l suposa el més feble, el que té menys capacitat de guarda. Però també és cert que és al que se suposa més fi i elegant, virtuts que com ja veurem, no li falten en aquesta ampolla.
I abans de començar la descripció, he d’aclarir que no, que malgrat el que diu al títol, no és un cava “negre”, que d’altra banda no es pot elaborar segons el reglament de la DO. Aquest titular el que pretén reflectir és que si bé només als vins negres se’ls sol atribuir la capacitat d’oferir la màxima complexitat, en el cas d’aquests vins escumosos de llarga -llarguíssima- criança, sovint s’obtenen complexitats que si bé diferents, són comparables pel que fa a matisos, elegància i capacitat de suggerir, als dels millors vins negres.
I dit això, comencem amb el color, que ja ens avança el que ens trobarem: és groc intens, molt diferent de la pal·lidesa dels caves més joves, però no tant d’or vell, sinó més aviat de mel o de la polpa del mango.
A les aromes hi ha de tot i més. Hi ha orellanes encara àcides, hi ha figa seca, fins i tot pruna confitada, però també préssec de vinya fresc, mango i notes lleus de pinya tropical madura, que suren damunt un fons lleument torrat, de crosta de pa de pagès.
A la boca segueix l’excel·lència i la diferència: la bombolla és lleu, passa de puntetes pel paladar acariciant-lo, més que no pas esclatant-hi. I això sense semblar un escumés esbravat: és només que la bombolla prefereix insinuar-se més que no pas fer-se massa evident de forma xavacana. Això sí, és persistent i duradora i es manté a la copa tot el temps que faci falta.
El que sorprèn és que malgrat aquests més de 100 mesos amb el giny tancat dins l’ampolla, un cop es destapa i se’l deixa sortir, és viu: a la boca resulta fresc, amb acidesa. I és per això que si bé té capacitat per acompanyar tot un àpat, fins i tot de carns -mentre no parlem d’un seglar sencer a l’estil Obèlix- no desdiu d’una copa a mitja tarda o d’una sobretaula amb fruita seca, moments en els què els 5 grams de sucre li treuen l’agressivitat a vegades excessiva dels brut nature. I mentre se segueixi venent al voltant dels 20 euros, mantindrà una relació qualitat – preu immmillorable.
