La Vinyeta Mig Mig 2014
Sense DO
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 15 €
Tel.: 647 748 809
Web: www.lavinyeta.es
“Concebut amb l’autenticitat de les vinyes velles de garnatxa roja i amb l’elegància aromàtica i cos del marselan, el Mig Mig és un vi de contrastos. Tradició i modernitat. Experiència i coneixement. Imaginar és avançar cap a nous horitzons”. Així defineixen al celler empordanès La Vinyeta el seu vi Mig Mig.
D’aquests dos valors oposats, la tradició l’encarna el 50% de garnatxa roja —ni blanca ni negra— una varietat escassa, típica de l’Empordà i el Rosselló (lledoner roig, en diuen a l’Empordà, garnatxa grisa al Rosselló) amb la qual se solen o solien elaborar les tradicionals garnatxes dolces empordaneses.
I la innovació està representada per l’altre 50% de marselan, atès que és una varietat experimental. I què vol dir, això de “varietat experimental”? Doncs senzillament que no està contemplada per la DO Empordà (per això aquest vi no hi està emparat) perquè no és una varietat tradicional de l’indret. I no és estrany, perquè a més de ser una varietat poc freqüent a Catalunya, és de creació recent.
La història d’aquest raïm és curiosa: és una varietat híbrida, un encreuament entre el cabernet sauvignon i la garnatxa, desenvolupada a principi dels anys seixanta per l’Institut Nacional de la Recerca Agrònoma francès (INRA). Es va crear buscant una resposta a la demanda d’aquells anys, quan el que es cercava era una varietat de raïm molt productiva. Però el resultat va ser el contrari i es van trobar amb un raïm de gra molt petit, la qual cosa va fer que es desestimés.
Anys després, quan l’orientació de la vitivinicultura va canviar i es va començar a donar més importància a la qualitat que a la quantitat, aquesta varietat va resultar una troballa per la seva bona adaptació al clima mediterrani i poc a poc s’ha anat estenent per Catalunya Nord fins arribar també a l’Empordà i a la DO Costers del Segre. Es caracteritza i caracteritza els vins que se n’elaboren per combinar els dos trets més accentuats de les dues varietats de les que prové: té molta intensitat de color i una gran capacitat d’envelliment amb poca oxidació, dos atributs heretats del cabernet, mentre que manté l’alta capacitat de maduració i la suavitat dels tanins típics de la garnatxa.
Així, en aquest cupatge compensa el poc color de la garnatxa roja (ja hem dit que no arriba a negra) i permet elaborar-ne un vi negre de tonalitat adequada. Un cop vinificat, el vi passa per un procés de criança de deu mesos en bótes de roure francès de torrat mitjà, per no carregar excessivament el vi de les aromes de la fusta.
El resultat és un vi de color vermell cirera d’intensitat mitjana, amb el voraviu amb reflexos encara blavosos. Les aromes són molt intenses i netes, de fruita vermella madura i d’herbes aromàtiques mediterrànies, que es combinen amb notes d’espècies —vainilla—, de xocolata negra i un punt de cafè torrat.
A la boca, la combinació de les dues varietats li dóna la suavitat característica de la garnatxa, i alhora una major intensitat i densitat del que es podria esperar. És corpori, i alhora gens agressiu gràcies a uns tanins rodons i llaminers.
Finalment, no se sap si el vi representa les dues cares, tradició i modernitat, perquè al cap i a la fi, les dues varietats de raïm que les representen van barrejades, en cupatge, i al final tastes un sol vi que, això si, és realment equilibrat i plaent. Més aviat es tracta d’una curiositat per als enòfils que sempre cerquen alguna cosa diferent per tastar, però que en aquest cas poden compartir amb qui el que vulgui és —tan simple i tan important— gaudir amb un molt bon vi.
