Masia Serra Ino

DO Empordà

Etiquetat en català

PVP Aprox. 36 € (Amp. 50 cl.)

Tel.: 689 703 687

Web: masiaserra.com

Hi ha vins sense anyada, els elaborats amb vins de diverses collites i especialment, els elaborats pel mètode de soleres, amb envelliment oxidatiu en bótes, dels quals es conserva la “mare”, una part del vi inicial, al qual es van afegint anyada rere anyada vi nou, sempre conservant una part d’aquest vi inicial.

Doncs bé, en el cas d’aquest Ino de Masia Serra, es tracta ni més ni menys d’una solera iniciada el 1860. Un 5% del vi d’aquesta vella bóta del racó es va combinant amb vins de diverses anyades i diferents envelliments. No sé si al llegir 1860 us heu aturat a pensar quan temps fa d’això. Jo he fet aquest exercici: fa 155 anys, més d’un segle i mig. Per posar-nos en situació, un parell de dades: aquell any va ser escollit president dels Estats Units l’antiesclavista Abraham Lincoln, i poc després va començar la Guerra de Secessió.

Pel que fa a la cronologia del vi, la fil·loxera encara no havia arribat a Europa. I a Catalunya no hi va arribar fins 19 anys després, el 1879, i justament va entrar per Rabós d’Empordà, no gaire lluny de Cantallops, l’indret on està situat el celler Masia Serra que elabora aquest vi. És doncs un vi prefil·loxèric, però no en el sentit més emprat, de vi elaborat amb vinyes d’abans de la fil·loxera, sinó que realment hi ha una part d’aquest vi elaborat abans que ni tan sols es tingués coneixement de l’existència d’aquesta plaga.

Dit això, ja s’entén que no es un vi usual, sinó una d’aquelles escasses joies enològiques que han sobreviscut els canvis d’hàbits i el ritme ràpid, sempre massa ràpid de la societat actual.

I un vi així es pot valorar també a cegues, sense posar en valor aquesta informació? Doncs sí, tan és així que l’Ino va rebre una medalla de bronze a la passada edició dels Premis Vinari, on va ser tastat totalment a cegues. Així que si a més a més de poder beure-us-el, teniu aquesta informació, li podeu donar el valor afegit de les coses escasses i excepcionals.

Doncs bé, i com és? Quines va ser les virtuts que li van trobar els tastadors i que el van fer mereixedor del Vinari de Bronze?

És de color d’ambre ataronjat i amb el reflex vermellós que li dóna el fet de ser elaborat amb la tradicional garnatxa roja -ni blanca ni negra- una varietat escassa, típica de l’Empordà i el Rosselló (lledoner roig, en diuen a l’Empordà, garnatxa grisa al Rosselló) amb la qual se solen o solien elaborar les tradicionals garnatxes dolces empordaneses.

Quan arribem a les aromes és quan comença l’excepcionalitat. Són molt intenses i complexes, amb notes d’orellana, de fruita seca de grana torrada, avellanes i ametlles, matisos de pa torrat, de vi ranci, de figa seca, de pansa. I més matisos que aniran sortint depenent del temps que li donis a la copa. A la boca és delicat, de dolços moderada i una acidesa viva que estimula els laterals de la llengua i fa salivar. I encara reserva per al final un tacte sec, fins i tot un punt aspre i assecant, procedent d’aquesta mare llargament envellida, que gràcies a Masia Serra seguirà deixant la seva petjada en unes quantes ampolles més, en uns quants paladars més, i esperem que en unes quantes generacions més d’afortunats consumidors.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa