Monembasia Brut Natural

Hospital Sant Joan Baptista de Sitges

DO Penedès (Clàssic Penedès)

Etiquetat en català

PVP. Aprox. 30 €

Tel. 938 940 003

Web: www.cellerdelhospital.cat

A principis del segle XVIII, els ceps de malvasia eren un 25% dels conreus del terme municipal de Sitges. Amb aquest raïm s’elaborava bàsicament el vi dolç que duu el mateix nom que la varietat, que representava una gran font d’ingressos, atès que s’exportava a bona part d’Europa i també a les colònies.

A la fi del segle XIX, amb l’arribada de la fil·loxera i la posterior especialització del Penedès i el Garraf en l’elaboració de cava i per tant, amb la replantació de la vinya amb les tres varietats característiques d’aquest vi escumós, macabeu, xarel·lo i parellada, la malvasia de Sitges es va anar acostat al seu final.

Per impedir-ho, al 1935, el diplomàtic Manuel Llopis de Casades, l’últim hereu de la casa Llopis de Sitges, va deixar en herència la vinya d’Aiguadolç a l’Hospital de Sitges a condició que seguís elaborant el vi dolç de malvasia. I així ho ha fet fins a dia d’avui.

Però a més a més, a l’hospital han vist com en els últims temps ha crescut l’interès per les varietats de raïm autòctones, així que les vendes de la malvasia dolça ha anat creixent i a més s’ha començat l’elaboració d’altres vins fets amb malvasia.

Un d’aquests vins d’elaboració més recent és aquest escumós Monembasia. batejat com la petita península grega del sud del Peloponès que dóna nom al raïm i des d’on, segons la tradició, aquesta varietat va arribar a Sitges de la mà dels almogàvers.

Es tracta d’un “Clàssic Penedès” la categoria que empara els escumosos de la DO Penedès, atès que la malvasia sitgetana no és una varietat autoritzada per la DO Cava.

Les ampolles que hi ha actualment a la venda són de l’anyada 2013 (malgrat que a l’ampolla no ho posa enlloc, un tema a corregir), així que a hores d’ara té una criança ben llarga, de més de 30 mesos en ampolla.

Raïm ben madur

Per elaborar aquest escumós, a diferència dels caves en què el raïm es verema verd per evitar que amb la segona fermentació el grau pugi massa, la Malvasia de Sitges es verema amb una graduació d’uns 13º potencials. De fet, la verema és la mateixa que la que s’utilitza per a l’elaboració del vi Blanc Subur. Abans de que acabi la fermentació, quan s’arriba a un màxim de 12,5º alcohòlics, se separa la part de vi que es vol destinar a la elaboració d’aquest escumós, i amb un contingut encara d’uns 17 gr/l de sucres, s’atura la fermentació abaixant la temperatura. Aleshores es fa només una petita correcció del sucre per començar la segona fermentació en ampolla. Amb aquest mètode s’obté un escumós d’alta graduació 13,5º, ja que el contingut alcohòlic augmenta en un 1% respecte al vi base.

Els avantatges són dos: d’una banda, al treballar amb raïm ben madur, les aromes afruitades són més netes i potents. I d’altra, tot el sucre (excepte la petita part que s’afegeix per afinar el contingut abans de la segona fermentació) procedeix del propi raïm, i no es un sucre aliè afegit (de remolatxa o canya) com és el cas dels caves i altres escumosos.

El color és daurat, d’intensitat més aviat alta com correspon a un escumós de criança llarga, sense arribar als tons d’or vell, que podrien indicar una oxidació i evolució excessiva, un problema al qual la malvasia és sensible.

A les aromes hi ha una complexitat i una riquesa absolutament excepcionals per a un vi escumós. Hi ha la fruita madura -pera, albercoc i préssec de vinya- procedent del raïm collint al punt òptim. Tot seguit, aquests matisos donen pas a les notes de la criança en ampolla: pa calent, brioix, mantega… Però encara falten les aromes pròpies de la varietat: cítrics de llimona confitada, notes d’herba fresca acabada de tallar, i herbes aromàtiques com la camamilla i la farigola.

La satisfacció se segueix incrementant amb les sensacions tàctils a la boca, on es un escumós glicèric i untuós, que deixa una sensació llaminera i rodona a la boca, malgrat ser totalment sec. També la bombolla es fina i poc agressiva, afinada per la llarga criança.

El Monembasia té, doncs, l’alta complexitat aromàtica dels millors caves i altres escumosos de llarga criança, i hi afegeix la personalitat única i recognoscible de la malvasia de Sitges. Només faltava dir que contribueix al finançament de la Fundació Hospital Sant Joan Baptista que té com a objectiu l’atenció geriàtrica per tal de millorar la qualitat de vida de la gent gran.

Jo no m’ho pensaria gaire més abans de sortir a buscar una de les escasses ampolles que se n’elaboren.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa