Rubió de Sòls Xarel·15 2013
DO Costers del Segre
Etiquetat en català
PVP Aprox. 10 €
Tel.: 973 449 549 – 690 872 356
Web: www.costersdelsegre.es/ca/bodegues/rubió-de-sóls
El vi és un producte tradicional, íntimament lligat al territori i a la gent que hi viu i hi treballa.
Potser hi haurà qui pensarà que la frase anterior és una obvietat, però no ho és tant des del moment que una part important de la societat, fins i tot a la Mediterrània, on la tradició vitivinícola està o hauria d’estar més arrelada, pensa que el vi és un producte car, elitista, una “delicatessen” i he fet servir expressament aquesta forma cursi, carrinclona i pretensiosa d’anomenar els productes gastronòmics, per il·lustrar el que molt jovent pensa dels vins.
D’altra banda, després que a la fi del segle passat l’agroindústria dominés el panorama vitivinícola català, amb els grans cellers multinacionals acaparant el protagonisme, a l’actualitat cop més pagesos i pageses -i no ho dic per ser políticament correcte, ja ho entendreu més endavant- se n’adonen que a les seves terres i amb el seu raïm es poden elaborar grans vins, amb més valor afegit que no pas el preu que els pagarien si venguessin el raïm a un celler gran. I a hores d’ara aquests petits cellers acumulen premis i distincions i recuperen una porció respectable del mercat del vi, tant a nivell local com a l’exportació.
Una d’aquests pageses és la Judit Sogas, que amb els coneixements d’enologia sota el braç i l’experiència professional acumulada al Penedès, va buscar prop de Balaguer, a la Noguera, la terra d’origen de la seva família, un indret adequat per a l’elaboració de vi. I el va trobar al terme de Foradada, en una partida situada a la Serra del Munt, anomenada antigament “Vinyesdalt” -el nom de la partida deixa clar que hi havia hagut vinya anteriorment, tot i que ja no n’hi quedava- molt properes a la ribera del riu Segre, però en zona alta, no a la vall. Així, entre el 2010 i el 2011 hi van replantar 5 Ha de xarel·lo de diversos clons, un de procedent de Vilabella (Alt camp) i altres de penedesencs, i el 2012 va elaborar les primeres ampolles del Xarel·15. De la collita 2013 en van sortir unes 1.500 ampolles i del 2015 ja n’hi ha de quatre a cinc-mil fent la criança. Un cop les vinyes ben adultes es pot arribar a una producció d’entre 10.000 i 15.000 ampolles.
El més curiós del cas és que els ceps no es van plantar emparrats, en espatllera, com és habitual a l’actualitat per poder mecanitzar la verema, sinó en la forma tradicional en vas, tot i que amb un pal de fusta per conduir millor les vergues.
El vi que elaboren és un blanc de fermentació i criança curta, amb 5 mesos en total en bóta, i una criança posterior en ampolla de 10 mesos més, que en total sumen 15, el nombre que surt a l’etiqueta i que serveix d’excusa per fer un joc de paraules amb el famós “charel 10” de Maria Teresa Campos.
És un vi de color d’or pàl·lid -podria passar per un blanc jove- amb un lleu reflex verdós que suggereix frescor.
A les aromes, domina la fruita madura, l’albercoc d’aquells d’abans, dels que es desfeien de madurs i dolços com la mel, i també el meló i el mango. En segon pla, tot i que l’estada en bóta ha estat relativament curta i que les bótes són grans, de 300 litres per marcar menys el vi, la fusta apareix amb claredat. I no tant el torrat de les bótes, sinó la fusta nova, la vainilla i el coco. També notes més balsàmiques de resina i de vernís, procedents ja de la criança pròpiament dita i no tant de la bóta.
A la boca assoleix l’equilibri màgic d’un tacte dens i amb cos i alhora aconsegueix resultar fresc, amb una acidesa marcada i fina que acompanya el vi al passar pel paladar fins a la gola, on per via retronassal la fruita madura torna a dominar els sentits.
És un vi personal, ben elaborat i elegant, això sí, amb la fusta ben marcada, cosa que pot agradar més o menys, però que en tot cas li dóna un plus de complexitat i de caràcter, justament un dels trets més escassos en l’actual panorama vinícola, ple de vins molt correctes, fins i tot de vegades ensopits de tan correctes.
