Celler Vall-llach
DOQ Priorat
Preu aproximat: 90 euros
“Tot un guanyador”, “Apte per a fans del Priorat”, “Una joia de vi. Exquisit”">
Aquestes són algunes floretes que se t’escapen quan topes amb aquest vi. Un Gran Vinari d’Or de l’edició 2016 dels Premis Vinari, un vi que val la pena que radiografiem sencer.
El Mas de la Rosa és un dels pocs “Vi de Finca” que hi ha, la màxima distinció que es pot optar a Catalunya i símil al concepte dels Grand Crus francesos. S’elabora al celler Vall Llach de Porrera. Un celler fundat als inicis dels anys 90 pel cantautor Lluís Llach i el notari Enric Costa, pare de l’actual enòleg i també propietari, l’Albert Costa. És amb aquest últim que continuem redescobrint el Priorat. L’Albert és el motor d’aquest celler, no para quiet ni un moment: practica una viticultura de màxima qualitat, llaura a cavall, verema manual (impossible de cap altra manera amb els pendents del Priorat!), dirigeix el celler amb rigor i qualitat i, a més, el representa allà on faci falta: Alemanya, Països Baixos, els Estats Units de punta a punta: Los Ángeles, Chicago, Nova York, Atlanta… Podeu seguir-lo a l’instagram i viure amb ell el seu dia a dia. És l’ @aiguadellum , el nom que dedica també a un dels vins del celler.
Porrera i carinyena van de la mà
Tornem a la vila. Porrera és un dels nou municipis que conformen la DOQ Priorat. Si li preguntem a l’enòleg que en destaqui les seves característiques, explica que tradicionalment el Priorat hi ha pobles més “garnatxeros” i d’altres, més de carinyena. Per exemple, els pobles d’interior com Gratallops elaboren unes fantàstiques garnatxes, d’aquí surten els vins d’Álvaro Palacios com l’Ermita, un dels vins més cars de l’estat. Per altra banda, els pobles més propers al mar, són més de carinyena, com Porrera.
Les vinyes de Vall Llach tenen entre 90 i 110 anys i cultiven principalment les dues varietats, carinyena i garnatxa. Cal remarcar que el Priorat és una de les regions que produeix més poc raïm en comparació amb altres zones, imagineu si a més és vinya vella, encara dóna menys rendiment. Estem parlant de mig quilo per cep, per fer-nos a la idea. Així doncs, el celler s’ha de complementar amb la compra de raïm a viticultors de confiança, que treballen vinyes velles d’entre Porrera i Torroja, i que segueixen els seus paràmetres de qualitat. Tot i la fama que ha aconseguit Vall Llach en els darrers anys, no perden el nord, no renuncien a deixar de banda el control personalitzat en cap part del procés. Aposten per la microproducció de les seves finques i trossos, i és per això que les seves ampolles van força buscades un cop surten al mercat.
Mas de la Rosa, fresc i sa com una rosa
Desafortunadament, el celler ja no disposa de cap ampolla del Mas de la Rosa 2013 per a vendre. Les que queden, estan en circulació. Concretament en van elaborar 1572, totes elles numerades. Encara es poden trobar en restaurants o botigues especialitzades i gaudir d’aquest vi, d’aquest Gran Vinari d’Or. És el vi insigne del celler. Com el seu nom indica, s’obté d’una mateixa finca, del Mas de la Rosa. Malgrat el bonic nom de la finca i les seves vistes, no treu que tingui unes pendents vertiginoses. Està farcida d’un sòl de llicorella i té una bona insolació que reverbera del sud. Amb aquests bons fonaments, la carinyena vella d’aquesta vinya és espectacular i permet elaborar vins monovarietals, com és el cas del vi guanyador.
Els problemes: la pluja i el fred
El 2013. Aquest any va fer patir als viticultors de la zona! Igual que els fanàtics del futbol es recorden de les alineacions de certs partits, els fanàtics dels vins recordem i classifiquem les anyades segons les seves característiques. I el 2013 va ser un any difícil pel cicle vegetatiu de la planta. A l’hivern i a la primavera va ploure molt, cosa que anticipava una verema difícil. Però després no va ploure en tot l’estiu ni a la tardor. I a més, la mitjana anual de temperatura va ser més baixa, si tenim en compte que estem en una zona de clima mediterrani. Tot això es tradueix en què hi va haver menys fruita per veremar, que en sortirien menys litres de vi. D’aquí que només hi hagin aquestes 1500 ampolles.
I com és un Gran Vinari d’Or, un Vi de Finca, un vi de guarda del Priorat…?
Consultant les notes dels experts del jurat dels Premis Vinari, coincideixo en què la llista de descriptors és llarguíssima. En nas, trobem aromes de fruita vermella i negra, ben madura, també de flors i herbes de bosc, regalèssia, mentolats i balsàmics. La mineralitat del terrer també treu pit en aquest vi. El seu pas per fusta -ha tingut una criança de 16 mesos en bótes noves de roure francès-, ens deixa els records especiats, de xocolata, vainilla, torrefactes, cafè… En alguna nota apareixia l’expressió d’acidesa volàtil. Però sense penalitzar, ja que és un dels trets dels vins típics del Priorat, una sensació de caramel·lització, de confitat, molt llaminera.
Aquest vi omple la boca! Té volum i potència, presenta una bona estructura i equilibri, elegant però mantenint el punt de rusticitat. Un vi que té capacitat de longevitat però que també ho dóna tot en un moment. Llarg, sedós, intens… Un vi que desperta moltes sensacions i emociona. Un vi que es vol compartir i fer gala de la seva procedència, de la proximitat i l’autenticitat. En majúscules, un Gran Vi (-nari d’Or).
Ester Bachs, és periodista, sommelier i directora tècnica dels Premis Vinari
