Terra Remota Caminito 2013
DO Empordà
Vi de producció ecològica certificada
Etiquetat en català
PVP. Aprox. 12 €
Tel. 972 193 727
Web: www.terraremota.com
Els rosats són l’únic tipus de vi que se suposa que sempre és jove, és a dir que s’elabora sense cap tipus de criança en recipients de fusta. I no hi ha excepcions? Sí, és clar, sempre n’hi ha d’excepcions, però poques.
I té una explicació lògica: el principal atribut del vi rosat és la frescor. Frescor a la boca, basada en una acidesa alta i un cos i estructura més aviat prims: no oblidem que s’elabora amb raïm negre, però que a diferència dels vins negres, fa la fermentació sense la pellofa i per tant no n’extrau la majoria de tanins i de matèria colorant.
I frescor també a les aromes, on dominen les notes procedents del raïm: la maduixa, els gerds i les cireres en són algunes de les més característiques. I en canvi, la criança sol aportar, d’una banda, serenor al vins, al matisar l’acidesa, i de l’altra, aromes menys fresques, les procedents de la pròpia criança i les de les bótes: torrat, fusta, espècies.
Una d’aquestes excepcions és aquest Caminito que elaboren al celler Terra Remota la parella formada pel Marc i l’Emma Bournazeau, que des de Perpinyà van buscar i trobar a l’Alt Empordà, entre Sant Climent Sescebes i Campmany, unes terres amb caràcter. Allà van construir un celler avantguardista i alhora molt ben integrat en el paisatge. Per a la família de l’Emma, l’avi de la qual era un català del sud que es va haver de refugiar a Perpinyà a la fi de la Guerra Civil, a més representa un retorn a l’origen. Per això els noms dels seus vins de la gamma “Camino” i “Caminito” fan al·lusió al conegut poema d’Antonio Machado, també exiliat i mort a Catalunya Nord.
I diem que és una excepció perquè és un dels escassos vins rosats catalans amb criança. Concretament, un 20% del cupatge (60% garnatxa i 40% sirà) fa una criança de sis mesos en bóta.
I quines diferències li aporta? Doncs per començar, el color és inusual. És un rosat pàl·lid, però en lloc d’anar cap a els tons pell de ceba d’aquest tipus de vins, va més cap al pètal de rosa, amb un reflex clarament ataronjat, que es relaciona amb l’evolució del color dels vins elaborats amb raïm negre quan tenen criança.
El més diferent -fins i tot desconcertant- ho trobem a les aromes. Si bé les notes dominants són les de fruita vermella -no és estrany: què és, al cap i a la fi el raïm?- s’hi afegeixen notes procedents de la criança, un torrat molt lleu, notes de llevats, que acaben per donar-li un perfil indefinit i poc net.
A la boca, en canvi, és excel·lent alhora que original. Manté la frescor que s’espera d’un rosat, però té un pas pel paladar més serè i elegant, amb tacte de seda i un final amb el punt llaminer de la garnatxa. I amb l’encant per als més curiosos de ser un vi únic en el seu tipus i origen.
