[fitxatecnica]Terra Remota Clos Adrien 2007
DO. Empordà
Preu Aprox. 40 €
Etiquetat en català
Tel. 972 193 727
www.terraremota.com[/fitxatecnica]Continua obert el debat: ¿s’ha de potenciar la tipicitat dels vins dels Països Catalans treballant només amb les varietats de raïm autòctones?
O pel contrari, no es poden deixar de banda les varietats de raïm internacionals més prestigioses i amb les que s’elaboren alguns dels millors vins del món?
Els propietaris del celler Terra Remota, en Marc i l’Emma Bournazeau han elaborat el vi més alt de gamma del celler amb les varietats sirà (90%) i garnatxa negra (10%).
És una declaració de principis: per cupatge sembla més un vi dels Costers del Roine que no pas empordanès. I això és bo o dolent? Bé, el que pot ser bo o dolent és el vi. El cupatge pot semblar adeqüat o no, però ningú pot dir que sigui dolent. Més quan està basat en la sirà, una varietat de raïm que tot i no ser local, sí és mediterrània i per tant no té els problemes d’adaptació o de maduració que poden tenir varietats bordeleses com el merlot o el cabernet sauvignon.
De fet, si persones que entenen tant de vi com els Bournazeau, que són capaços de fer un vi d’un nivell tan alt com aquest, han triat aquest cupatge, és que no és una rucada. Ara bé, hi haurà qui dirà que és incomprensible que no es recolzin en la tipicitat de la garnatxa i la carinyena empordaneses a l’hora de dotar de contingut aquest vi. A aquests els recomano que primer tastin el vi i que després, si no els agrada, que no en comprin més.
I és que si el tastes, les discussions teòriques queden en segon pla.
El tipus d’agricultura emprat al conreu del raïm és amb màxim respecte a la natura i està per segon any en procés de cultiu ecològic per obtenir la certificació. El most ha estat fermentat en grans tines de roure de 500 litres, i posteriorment el vi ha fet una maduració de dos anys en les més habituals bótes de 225. Malgrat aquesta criança llarga, el color, intens i el voraviu lilenc ens parla de força i de vivacitat.
Les aromes són riques i complexes i destaca la fruita de bosc madura, els gerds i les móres, que planen damunt un fons mineral, procedent del sol granític on està plantada la vinya i amb un final on la fruita comparteix protagonisme amb un torrat notori, que recorda la cendra d’olivera.
A la boca és llaminer, rodó i malgrat tot, potent, amb nervi i frescor. És un gran vi; de les varietats, ja no me’n recordo.
EL CLOS ADRIEN S’ELABORA AMB UN CUPATGE EN EL QUE DOMINA EL RAÏM SIRÀ FOTO: TERRA REMOTA
