La vinya colomenca és realment un patrimoni antiquíssim de la ciutat. Ibers, romans i posteriorment els nostres avis, han viscut del cultiu de la vinya en aquestes terres. De forma continuada i ininterrompuda durant molts segles, el cultiu de la vinya ha estat vinculat al poble, als costums i a la manera de viure, i ha estat durant molts anys la font d’ingressos principal dels habitants de Santa Coloma de Gramenet.
El llegat vitivinícola de la ciutat hi ha estat present pràcticament fins als anys 70, moment en què, encara, algunes famílies elaboraven vi en els nostres paratges (per cert, de gran bellesa paisatgística, tot i que costi de creure). Famílies com els Blanchart, els Dalmau de Can Mao, i la senyora Reverter de Can Botinyà han estat els últims testimonis d’aquell passat meravellós, ple de vinyes que s’estenien per tota la zona. Recordo un text de Josep Blanchart i Pedragosa que figura en el seu llibre Santa Coloma, la transformació d’un poble en ciutat, en el qual diu: “tot eren vinyes, no sabria si riure o plorar, però me’n faig creus quan penso en la meva infantesa i recordo el poble, que les vinyes arribaven fins a l’escorxador, quasi tot el Parc d’Europa, fins al final del carrer de Sant Jeroni, fins a les mateixes parets del cementiri vell, des del carrer Camil Rossell passant per la Ciutadella alta i baixa fins a prop del torrent d’en Bufa, fins a tocar la rambla Sant Sebastià. Deu ser que sóc molt més vell del que penso, o potser és que m’ha passat el temps volant”.
La veritat és que les últimes vinyes que es van conrear a Santa Coloma, les restes de les quals avui dia estan abandonades, es trobaven sobre un preciós terreny de pissarra i quarsita, format per terrasses, que aquí s’anomenaven “rases” i servien per aprofitar els desnivells orogràfics de la zona i poder plantar-hi la vinya. Els que, com jo, estimem la ciutat, el seu patrimoni i la seva cultura i, a més, estimem el meravellós món del vi, de la viticultura i de l’enologia, i estem compromesos també amb la cultura i la tradició catalanes d’elaborar magnífics vins, ens sentim d’alguna manera obligats a recuperar aquest patrimoni tan recent —del qual encara els nostres grans se senten orgullosos—, perquè no es perdi aquest llegat històric.
Amb l’objectiu de no perdre part de la història recent d’un poble, i amb l’ànim que les noves generacions de colomencs recordin com vivien els seus avis, com es guanyaven la vida i, a més, com elaboraven el vi —part important de les seves vides—, va sorgir la idea d’intentar recuperar aquest llegat. Potser és una bogeria, una idea fantasiosa —que m’he plantejat com un repte personal—, però vaig buscar la complicitat del bon fer dels polítics de la ciutat. Fa un parell d’anys es va decidir realitzar estudis de viabilitat i de treball, la finalitat dels quals és recuperar les vinyes autòctones de la zona per formar part, en un futur no gaire llunyà, d’una denominació d’origen que ens permeti poder plantar vinya, o bé recuperar-ne. Espero que pugui retornar a la ciutat allò que deia Josep Maria de Sagarra: “vinyes verdes vora el mar”, i així recuperar una petita parcel·la de vinya que ens recordi a tots el passat més recent de la ciutat.
Paco Cordero és sommelier del restaurant El Cantó de Santa Coloma de Gramenet
Les últimes vinyes de Santa Coloma es trobaven sobre un preciós terreny de pissarra i quarsita, format per terrasses FOTO: PACO CORDERO
Santa Coloma realitza estudis de viabilitat per recuperar les vinyes autòctones de la zona FOTO: PACO CORDERO
Paco Cordero vol recuperar una petita parcel·la de vinya que recordi el passat més recent de la ciutat FOTO: PACO CORDERO
