VadeVi
Xot dels Aspres 2012: l’èxit de l’equilibri
  • CA

Xot dels Aspres Negre Criança 2012

Celler Vinyes dels Aspres

DO Empordà

Etiquetat en català

PVP. Aprox. 11 €

Tel. 619 741 442

Web: www.vinyesdelsaspres.cat

Se sol pensar que els vins més alts de gamma dels cellers són “els millors” i per tant, els que han d’agradar més a tothom. I no sempre és així.

No debades als vins més cars, també se’ls sol anomenar “exclusius” i sovint no ho són només pel preu, sinó també per les seves característiques organolèptiques, les que es poden percebre a través dels sentits. Poden arribar a ser vins molt potents i complexos, i d’aromes més fosques, que no els fan del gust del gruix dels consumidors, i que en canvi poden ser molt apreciats pels tastadors professionals o el públic més afeccionat al vi, els enòfils.

I és per això que el gruix de les vendes dels vins negres de qualitat amb criança estan en una franja que no sobrepassa els 12 euros i el dels vins joves, entre els que no passen dels 5 euros.

Entre mig hi ha una franja cobejada, la dels best sellers, que els grans elaboradors han explotat molt bé i que sovint els cellers més petits tenen descuidada. I és aquí on s’adreça aquest Xot de Vinyes dels Aspres, el vi més nou del celler de Cantallops, a l’Alt Empordà. Per preu -uns onze euros- se situa entre el negre jove de la casa, l’Oriol que es ven a uns 6,5 euros, i el Negre dels Aspres, que s’enfila cap els 15.

També per criança supera lògicament el jove i amb els seus vuit mesos en bóta de roure, es queda per sota els catorze del Negre dels Aspres. A més a més i per ajudar a contenir el preu, s’elabora amb les bótes per les quals abans han passat els vins de gamma més alta del celler. Això el fa també més accessible a les preferències generals, amb la fusta menys marcada i menys astringent. Per acabar-lo d’arrodonir, al cupatge hi ha un 30% de garnatxa negra, un raïm que es caracteritza pel seu tacte llaminer. És clar que l’altre 70% és carinyena, un raïm que se solia qualificar com a “rústic”, però al que darrerament s’ha sabut extraure més finor, i més en aquest cas, que procedeix d’una vinya -el Mallol- que als seus 35 anys, fa un raïm més fi. Aquest cupatge, a més a més, també agradarà els partidaris dels vins elaborats només amb varietats de raïm autòctones.

Quin ha estat, doncs el resultat d’aquesta fórmula? Doncs un vi de color de cirera, d’intensitat mitjana, amb voraviu de robí. A les aromes, el protagonisme el té la fruita, amb magrana i gerds madurs, acompanyada de notes de caramel de mel i de bruc, amb un rerefons especiat de pebre blanc.

I encara queda el millor que dóna aquest vi: una sensació a la boca corpulenta i densa, i alhora vellutada i llaminera, amb un final de fruita més fresca i el punt d’amargor dels vins de caràcter, que al compensar-se amb l’amabilitat inicial acaba per donar-li un equilibri poc freqüent. Un equilibri que segurament ha estat la clau de l’èxit d’aquest vi, que en pocs mesos ha pràcticament exhaurit les caixes del celler, tot i que encara se’n pot trobar ampolles als comerços i restaurants.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa