Jordi Castellet fa anys que té un íntim lligam amb la terra, la vinya i el Priorat. De petit, recorda anar sovint a Porrera i d’aleshores ençà en va anar forjant una relació que acabaria, anys més tard, veient-lo treballar en diverses parcel·les de vinya. A més a més, ara, més enllà de continuar treballant els costers, de triar un model de viticultura respectuosa i ecològica, s’ha animat a embotellar i comercialitzar els seus primers vins. D’aquí a pocs dies, sortiran al mercat les primeres ampolles del projecte 27 de juny.
“27 de juny és un homenatge als avantpassats”, explica en Jordi a Vadevi, però també el record d’una data molt significativa que va marcar la viticultura prioratina i la d’arreu del món. “El 27 de juny de 1893 es va detectar per primer cop la fil·loxera al Priorat”, recorda. “S’anava coneixent de la seva expansió arreu, però a la zona hi havia la falsa esperança que el Coll de la Teixeta o el Coll de Molló farien de barrera natural”. Finalment, però, la plaga va acabar entrant al Priorat.
Una decisió difícil que marcaria la seva vida
En Jordi tenia 14 anys quan va marxar “voluntàriament” de casa. Vivia a Barcelona amb els pares, però cada cop tenia més clar que volia instal·lar-se al Priorat, on la família tenia casa. I va demanar poder-hi anar. No sense les reticències inicials dels pares -“el pare, més taxatiu i la mare, més intuïtiva, va entendre que necessitava el canvi”-, finalment es va instal·lar amb els avis a Porrera i va començar una nova vida que estaria dedicada de ple al camp.
“El rebesavi era de Porrera i aquí vivien fins que van patir els efectes de la fil·loxera i van haver de marxar, perquè les vinyes van morir i ells es van arruïnar”, recorda. De fet, malgrat que provenien de família benestant, el rebesavi era el quart germà i, seguint les lleis de les herències, qui es quedava amb les propietats era el germà gran. “Al rebesavi li van donar diners, i feia de traginer, viatjant amunt i avall fins a Barcelona”.
Fos com fos, un cop al Priorat, en Jordi va començar a estudiar Enologia a Falset sota l’amenaça que “si treia males notes”, el tornarien de seguida a Barcelona. “Sabia que me la jugava, però tenia el convenciment que mai tornaria a la gran ciutat“, apunta.
Els inicis
Les finques dels avis, com dèiem, van caure en mans d’altres hereus, i cap a la dècada dels 90 en Jordi va comprar una finca amb el pare i el germà, de la qual encara en té cura. A més a més, fa uns deu anys va comprar ell sol una segona parcel·la, de manera desvinculada de la família, i que es convertiria en el seu “projecte més personal”. Està ubicada a la partida de les Solanes, a Porrera, i té una part de cultiu d’ametllers i zona de bosc. “Després de comprar-la, vaig arrencar els ametllers i vaig plantar 1,5 hectàrees de vinya gràcies a uns drets heretats del sogre”.
“Sento que ha arribat el moment en què puc expressar cada aprenentatge i experiència adquirits durant aquests últims anys, que el meu projecte es va consolidant mentre busco l’autenticitat de cada procés”, comparteix. Les vinyes, plantades en costers, es treballen sense bancals, seguint preceptes d’agricultura ecològica i treballant la terra “com ho feien els padrins”, en animal i d’una manera respectuosa amb l’entorn, explica.
A les finques, hi té plantades garnatxa blanca, garnatxa negra i carinyena, “les autòctones” del territori, dirà en Jordi. I té les vinyes en vas. “Podria ser una versió moderna d’una plantació de coster tradicional, salvatge”.
Els vins, de garnatxa i carinyena
Precisament, després d’uns anys de treball de la vinya, ha decidit fer el pas d’embotellar i treure al mercat els seus primers vins. Són de la collita 2019, i surten sota el nom de 27 de juny un monovarietal de garnatxa blanca, un de garnatxa negra i un de carinyena. “Tenia molt clar el tipus de vins que volia fer”, explica, “perquè la finca té molta personalitat, i volia que el producte expliqués aquest caràcter”.
27 de Juny Garnatxa Blanca 2019, 27 de Juny Garnatxa Negra 2019 i 27 de Juny Carinyena 2019 surten al mercat amb produccions molt limitades que van de les 430 ampolles de blanc, al miler i escaig en el cas dels vins negres.
“M’agraden molt els vins del Priorat, continua, i he intentat aconseguir productes fins i elegants sense renunciar al cos i a l’estructura“. “He anat a buscar aquells tanins fins, que donen profunditat i llargada, perquè penso en vins de guarda i sé que això mantindrà el vi viu durant molts anys”. Aviat, com dèiem, aquests vins s’estrenen al mercat, amb la mirada d’un propietari disposat a continuar sumant anyades i anys a la seva història d’amor amb la terra prioratina.
“Molta gent m’ha preguntat: per què has pres aquesta decisió, de deixar-ho tot per venir al Priorat? I sempre els responc el mateix: Ho he sentit així i he seguit l’impuls d’una força m’ha portat fins aquí”, conclourà.
