En Bernat Torras feia anys que vivia a La Franquesa de Moià i que hi tenia un hort quan se li va acudir, per poder ampliar-lo, la idea de fer servir cavalls. Ho va fer, inicialment, per disposar de fems, i és per això que va dur una purasang anglesa, una euga que venia de fer curses i que havia tingut una vida dura, d’explotació, forçada a treballar.
Un dia, se li va acudir fer-la servir per anar al bosc a buscar llenya. “Vaig notar un canvi d’actitud molt important”, explica. “Sabia que m’estava ajudant però que la relació no era la mateixa que amb la gent que l’havia fet servir fins llavors”. Després d’això, en Bernat va començar a informar-se per veure què més podien fer. Va fer cursos a l’Escola Agrària i va decidir posar-la a treballar a la terra.
Fins llavors no havia pogut ampliar més l’hort, on feinejaven amb les seves mans: “em negava a fer-ho amb tractor o amb motocultor per l’impacte tindria en el medi i en la terra”, afirma. Gràcies a l’euga, però, va poder fer-ho i apropar-se a l’objectiu de l’autosuficiència. No ho han aconseguit –a Moià fa fred i el cicle de cultiu és curt– però disposen de patates, carbasses, blat de moro per a les gallines…
Ja duia anys fent feina a casa, i sent membre de l’Associació Nacional de Tracció Animal i l’Associació Catalana de Tracció Animal quan un professor li va obrir les portes del món de la vinya, oferint-li anar a Navarra a fer unes actuacions. “Jo no en tenia ni idea”, recorda, “tenia la Nala per casa i ja està”. El professor li va explicar com es feia la feina i se n’hi va anar, i amb prou feines havia tornat –el mateix dia, de fet–, que va rebre una trucada de Recaredo, on necessitaven un substitut per al noi que havia treballar amb cavalls fins aleshores. Tres anys més tard, en Bernat Torras no només treballa a Recaredo sinó també a Raventós i Blanc, on hi acompanya els animals de les caves i han ampliat la superfície, i també a La Bauma de les Deveses i a La Gravera, on duu els seus animals. Tant en aquests dos cellers com a Recaredo, s’encarrega de les zones “més antigues i sensibles”, com el Turó d’en Mota, per reduir l’impacte sobre la terra.
Parlant d’un ofici tan antic com aquest, en Bernat vol puntualitzar un parell de coses. “Impulsem la tracció animal moderna”, diu, en referència a l’ANTA i l’ACTA. “La manera de tractar els animals, els guarniments, les eines… apliquen tots els coneixements tant sobre els cavalls com de reglatges, eines, tractament de sol…” Hi ha molt de coneixement per treballar com abans però amb tecnologia d’avui i mirant al futur. “L’animal fa un esforç, és clar”, reconeix, però s’han estudiat molt bé “els punts de pressió, les hores de treball segons el pes…” .
Tota aquesta informació, a més, està disponible, i de fet l’ACTA es planteja posar en marxa una escola de tracció animal. “Hi ha gent interessada i no es pot aprendre si no et ve de família, com qui diu”, recorda, i explica que ara mateix està assessorant el Celler de Can Roca. “Volen ampliar l’horta que treballaven a mà i farem un procés de formació i introducció de la tracció animal”.
