La castanyada, com Sant Joan i Cap d’Any, és una d’aquelles nits de trobar-se amb família i amics, fer un bon tiberi i encetar unes quantes ampolles de vi. Us proposem un monogràfic DO Alella, per aquesta ocasió. Us garantim que gaudireu de valent, que els vostres companys de taula quedaran gratament sorpresos i que podreu acompanyar tots els plats que decidiu compartir. També els panellets, naturalment.
Foranell Escumós Picapoll (Quim Batlle)
De fet, podríeu fer tot l’àpat amb ell, perquè és un tot terreny supergastronòmic amb una acidesa que pot amb tot i que convida a fer una copa al darrere de l’altra. Mentre que la seva textura cremosa i les seves bombolles fines et fan un massatge a la boca, els aromes i sensacions de llarga criança el converteixen en una joia refrescant i persistent. Alerta, és l’únic escumós de picapoll de la zona d’Alella i un dels pocs que hi ha al país.
Can Matons Pansa Blanca (Can Matons)
És la pansa bàsica de Can Matons. Ja voldrien molts cellers del país tenir un primer vi d’aquest nivell. Ample, cremós, àcid i subtilment afruitat i floral, deixarà tothom bocabadat tant si el serviu com la primera copa de la vetllada, abans del sopar, com si decidiu que acompanyi qualsevol plat. Sí, millor unes escopinyes al vapor que un civet de senglar, però us podem assegurar que és un vi ben versàtil.
Aus Merla (Alta Alella)
Un negre de la varietat mataró. Tampoc no n’hi ha gaires, que responguin a aquesta descripció. Malgrat que és macerat i fermentat amb fusta i compta amb una curta criança de tres mesos en bota, és un vi jove i alegre on predomina la fruita. Agradable i fàcil de beure, però ben fet i que convida a seguir ensumant i bevent durant tota la nit.
Serralada de Marina Iaia Rosa (Can Roda)
Potser el vi dolç més barat de la DO Alella. Però, alerta, això no vol dir que no sigui un bon vi ni que no estigui 14 graons per sobre de qualsevol moscatell d’aquests del supermercat d’ampolla curiosa i que, per no ser, no és ni tan sols vi. 100% pansa blanca, de dolçor continguda (perquè no es faci pesat), casarà (com deia el savi) perfectament amb els panellets més clàssics i amb els més creatius.
Marfil Molt Dolç (Celler Marfil)
No hauria de ser necessari escriure res sobre aquest vi. Llegir el seu nom hauria de ser suficient per desitjar-lo. Potser és el vi dolç més car de la DO Alella. Però potser és el millor vi dolç. D’Alella, de Catalunya i d’on calgui. És senzillament perfecte. Per prendre sol com a copa (copes!) després de sopar. Però també per millorar qualsevol panellet que vulguis prendre amb ell. De debò, si us interessa el món del vi i encara no l’heu tastat, esteu perdent el temps.
