La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha participat en la construcció d’un prototip d’edificació sostenible que ha de contribuir a la reducció de l’impacte ambiental i a una major sostenibilitat, donat que la construcció resulta ser un dels principals sectors emissors de CO2.

El projecte d’estudi l’ha liderat la investigadora Mariana Palumbo, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV). Palumbo ha volgut fer front a aquesta problemàtica d’emissions considerant que les característiques físiques de certs residus agrícoles, com les tiges de determinats cereals, serien adequades per aconseguir un adequat aïllament tèrmic i una regulació hídrica apta per a la formulació de materials de construcció.

Aquestes matèries primeres de base biològica tenen avantatges mediambientals ja que són renovables, locals i constitueixen embornals de carboni.

Material per la construcció del prototip | Foto: FCAC

Prototip amb tiges de blat de moro i de gira-sol

El prototip català que s’ha presentat és una edificació construïda a partir d’una combinació de tiges de blat de moro i gira-sol procedents de la Cooperativa Agrícola Castelló d’Empúries i de la Cooperativa Agrària de Miralcamp. Per l’elaboració dels materials constructius, les tiges de blat de moro i gira-sol han estat recollides, transportades, emmagatzemades i transformades amb condicions específiques que afavorissin trobar una solució a l’excés d’humitat que hi ha en el moment de la recol·lecció i que en dificulta la conservació.

En aquest sentit, la recol·lecció del blat de moro i el gira-sol es va dur a terme en dues fases: en primer lloc es va collir el gra i, passats uns dies, les canyes que havien quedat al camp. A més, es van utilitzar màquines diferents; en la primera fase, es va fer servir una collidora i per a les tiges, una màquina d’ensitjar. Un cop garantida l’eliminació de la humitat prèvia, les tiges van passar un procés de garbellat consistent a separar la medul·la de l’escorça. Aquest pas és necessari per poder disposar de les dues fraccions de forma separada, ja que tenen propietats diferents que s’aprofitaran en els productes finals amb diferents formulacions.

Pel que fa al prototip, consta de quatre cantonades amb sistemes constructius diferenciats que demostren i maximitzen la versatilitat dels materials. Tota la construcció s’ha fet en sec i pels fonaments s’han reutilitzat peces prefabricades de formigó ja existents al campus. Alhora, s’ha potenciat la prefabricació dels materials i estructures per optimitzar els temps d’execució i maximitzar la producció al taller.

El projecte SAVASCO és un INTERREG-POCTEFA, fruit de la col·laboració amb França. A més de la FCAC i cooperatives sòcies, hi participen la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Toulouse, l’Institut National Polytechnique de Toulouse, els laboratoris LMDC i LERASS, la cooperativa d’arquitectura Arqbag i la cooperativa de treball COECO Terre de Bois, així com altres entitats associades que tenen activitat en nous models de construcció més sostenible.

Recol·leccio de canyes de blat de moro | Foto: FCAC

Bioeconomia circular

El projecte SAVASCO és un exemple de treball en col·laboració que facilita l’establiment de xarxes formals i informals entre les entitats i persones que hi participen, fomentant intercanvis econòmics i socials. A més, en tractar-se d’un projecte europeu genera sinergies entre cooperatives, empreses i centres de recerca de diferents països.

Com a tret essencial, forma part de l’anomenada bioeconomia circular perquè aprofita una fracció de baix valor provinent de l’agricultura i que no és apta per a l’alimentació per produir altres bens; en aquest cas, materials per a la construcció. Alhora, l’aprofitament d’aquest recurs redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la construcció, un sector on s’utilitzen materials que requereixen elevats consums d’energia. La circularitat es completa quan els nous materials es retiren de les construccions i són fàcilment introduïbles al cicle de la matèria orgànica.

El projecte presenta singularitats com la innovació transversal en sortir del tradicional cicle de la indústria agroalimentària i integrar-se en un altre sector d’activitat, com la construcció, i obrint camí cap al concepte de bioeconstrucció, que es troba en una fase de creixement.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa