Favonius, la personificació del vent suau i càlid de l’oest a la mitologia romana, dóna nom a un fenomen meteorològic que es va començar a descriure als Alps, com a efecte Foehn o Föhn. Al Pallars Sobirà li’n diuen fogony, i en d’altres indrets del país, traganeu.
Un efecte que té cura de les vinyes del Pallars Sobirà i la Cerdanya, aïllant els ceps de les tempestes i masses d’aire gèlid que es queden als vessants més atlàntiques de la Val d’Aran i Andorra, respectivament.
L’efecte Foehn consisteix en el canvi de pressió atmosfera i de temperatura que genera una tempesta o massa d’aire fred en topar amb una muntanya. Aquesta massa d’aire fred ascendeix per superar l’obstacle muntanyós descarregant la humitat en forma de pluja o tempesta. De baixada, per l’altra banda del cim, l’aire és més càlid o suau i es genera un vent que tempera i asseca la vall per on circula com és el cas de la Cerdanya i el tram nord de la Noguera Pallaresa.
Josep Rabasa del celler Batlliu de Sort explica que al Pallars Sobirà, “el Fogony normalment es dóna a l’hivern, però, durant tot l’any pot haver-hi episodis d’aquest aire que ens evita gelades molt perilloses a la primavera, al començament de la brotació; i a la tardor, quan el raïm està a punt per a la verema”. “El fogony sempre és una garantia com a regulador tèrmic, i ens protegeix dels fronts freds de l’atlàntic”, puntualitza el director del celler que compta amb el seu catàleg amb vins com els Biu (blanc o negre, elaborats amb raïm riesling i pinot noir, respectivament), el Nero (Pinot Noir) o Finca les Lleres (Viognier).
El Fogony, fenòmen d’hivern i primavera
Per la seva banda, Ingrid Sebastia, copropietària amb el seu germà Sergi de la vinya Cota 730 de Rialp, també es considera beneficiada per aquest efecte. “Nosaltres tenim un Fogony important. A més a més, Rialp és un creuament de vents; i aquesta ventilació ens beneficia molt com a control de plagues. Tot i que plogui molt, el vent asseca la vinya ràpidament”, detalla. Respecte a la pluja, la bodeguera dels vins Infinit (Marcelan) i Horitzó (Riesling i Garnatxa Blanca) destaca que la pendent i la pissarra del terreny de la vinya elimina ràpidament l’aigua i també ajuda a mantenir les plantes lliures de fongs; “però per l’altra banda quan arriba l’estiu hem de regar…”
La meteoròloga pallaresa i directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca, apunta que “el fogony es dóna especialment a l’hivern i primavera, durant els primers mesos de l’any. Amb un considerable augment de la temperatura i disminució de la humitat durant episodis superiors a les quatre hores”. Sarroca també recorda que el vent incideix molt en la vinya com en el cas de la tramuntana a l’Empordà. Fet pel qual el SMC i l’INCAVI va fer un estudi conjunt sobre l’evolució futura d’aquest vent davant el canvi climàtic.
Per la part, l’Enric Vila de Vila Corona en Vilamitjana (Pallars Jussà) assegura que “si bé el fogony es queda més amunt de la Pobla de Segur; els dies que bufa aquest vent, el cel queda molt net de núvols a tota la Conca de Tremp”.
Benefici per les vinyes de La Cerdanya
“A la Cerdanya ens beneficiem de l’efecte Foehn. Un fenomen que fa que les masses d’aire fred i humit procedents de la zona occidental xoquin amb les muntanyes d’Andorra; fent que aquest vent arribi a la Cerdanya més càlid i sec”, explica Isaac Rigau de Llivins, a Llívia.
Rigau i la seva companya Anna Baques, tots dos enòlegs i copropietaris d’aquest celler cerdà, destaquen també la quantitat d’hores de sol d’aquesta vall com a factor de qualitat dels seus vins Blanc Dneu i Blanc Dgel, tots dos monovarietals de raïm sauvignon blanc. “Amb orientació est-oest, La Cerdanya és l’única vall del Pirineu amb una insolació directa (amb més de 120 w/m2) entre 3.200 i 3.400 hores a l’any. De fet, a la banda francesa hi ha moltes centrals fotovoltaiques”; afirma Rigau, entusiasmat per les condicions climatològiques d’aquest racó del Pirineu.
