Tot celler o projecte vitivinícola acostuma a buscar aquell element que el faci singular, aquell no sé què que li permeti diferenciar-se d’altres. Podríem dir que el vi podria ser perfectament un d’aquests elements, ja que difícilment hi haurà dos productes exactament iguals al mercat malgrat comparteixin varietat, tipus d’elaboració o dipòsit de criança; tot i així, i més enllà del producte, l’enoturisme també és un dels valors emergents que pot aportar aquesta característica diferencial.
Quan arribes al celler Clos Pons aviat captes el valor que li donen al paisatge. I a l’enoturisme. I malgrat no és l’únic del territori lleidatà que aposta per aquest model de negoci, ha sabut presentar al mercat ofertes atractives que els omplen les diverses activitats i que, fins i tot, ajuden a fidelitzar-ne els clients. Perquè, i això també és cert, no et ve de pas arribar a les seves instal·lacions, és dels llocs que t’hi porta el GPS o algú que ja hi ha fet el camí abans.
Un dels secrets confessables que podrien justificar aquest interès, i així ho comparteixen des del projecte, podria tenir a veure amb l’entorn i la finca. Un pas més enllà respecte als vins i olis que elaboren. Tot plegat, filosofia o inquietud de la propietat que sempre ha apostat per crear i posar a la pràctica el concepte de “jardí”, i que els ha portar a incorporar a l’equip la figura del picapedrer. Un ofici amb solera a la zona, dels quals en queden pocs en l’actualitat es puguin dedicar al 100% a restaurar, crear o aixecar alguns dels marges de pedra seca del territori.
En Josep Balcells és fill de paleta de les Garrigues, i el pare li va ensenyar a treballar la pedra, malgrat inicialment ho feia més com a hobbie que altra cosa. Més recentment se n’ha professionalitzat, i ara és el responsable que cada pedra i marge del celler Clos Pons estiguin on toca i compleixi la seva funció. Doble: d’una banda, ajudar a cobrir les necessitats del cultiu (en el seu cas, de l’olivera i la vinya) pel que fa al treball en terrasses, el control de la caiguda de l’aigua evitant que no faci malbé cap planta -tema per cert sensible en un entorn de secà com el seu-, i de l’altra, garantir un entorn net i estèticament bonic.
“Quan es va construir el celler, vam aprofitar els marges que ja existien entorn el cultiu de l’olivera, l’originari d’aquest projecte de Ponent”, comparteix amb Vadevi Jordi Oró, cap agrari de Clos Pons. En total, estem parlant d’unes 250 hectàrees de cultiu, on hi conviuen l’olivera tradicional, la super intensiva i la vinya. Ara, en relació als marges, qualsevol petit detall passa per mans d’en Josep, que mira i repassa cada marge, fent i desfent segons necessitats de l’entorn i el cultiu. “El més important és que sempre utilitzem pedra de la pròpia finca”, comentarà el picapedrer.
“I més enllà d’aquesta funcionalitat, tenir un entorn així de cuidat ens ajuda a poder compartir el projecte amb les persones que ens visiten, que en surten meravellats”, hi afegeix el responsable d’enoturisme del celler, Josep Maria Tomàs. “La gent se sorprèn de conèixer com es fan els marges i per nosaltres és un goig poder compartir-ho i donar valor a un territori i a un ofici que ha tingut llarga tradició a casa nostra”, comenta Tomàs.
No només això, ja que petites cavitats que es formen als marges fan de nius a animalons que viuen en l’entorn. “El fet de poder conservar-los, garantirà un bon aixopluc pels animals i una millora de la biodiversitat del territori“, conclourà Jordi Oró.
