Tots dos formen part d’una nova generació d’enòlegs joves, però arriben molt preparats i amb trajectòries un pèl diferents. Carlota Pena (1993), enòloga i viticultora del celler Vinyes d’Olivardots (DO Empordà), ha crescut al voltant d’un projecte de vi i vida; Llorenç de Ferrer (1991), per la seva banda, amb la mateixa formació, relata com ha buscat la manera de fer-se un forat en el món del vi tot i que provenia d’una família que no tenia cap relació amb el sector.
Els orígens
La Carlota es va enamorar del món del vi des de ben petita, quan només tenia dotze anys. La mare va començar el projecte de Vinyes d’Olivardots, on ella ja ajudava, i aviat va tenir clar que allò que l’ocupava era el que volia fer tota la vida. Avui en dia, la jove enòloga dirigeix la part de vinya del celler, compartint el dia a dia amb la mare, i innovant amb la creació de la seva pròpia línia de vins.
Per contra, en Llorenç va arribar al món del vi per casualitat, quan ell estudiava la carrera d’Enginyeria Tècnica Agrícola i va triar enologia com a assignatura optativa. Va ser un món que el va atraure de seguida i va decidir seguir fent el camí del vi: faria la seva primera verema al celler La Vinyeta, i l’any següent va decidir iniciar els estudis d’enologia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, on va coincidir amb la Carlota i altres enòlegs reconeguts com Roc Gramona o Martí Torrallardona. Avui en dia és l’enòleg i viticultor del celler Les Acàcies de la DO Pla de Bages al mateix temps que crea el seu petit projecte, Dues Ales, amb la seva parella l’Andrea del Río, al Berguedà.
Estudis, veure món i innovació al vi
Un cop van acabar els estudis d’enologia, tots dos van decidir fer les maletes i veure món, un fet que ambdós coincideixen que és “vital” per créixer com enòlegs i veure el que es fa fora de casa nostra abans de poder continuar creixent. La Carlota va marxar a Califòrnia i allà va descobrir el món de la biodinàmica, i li va obrir els ulls per veure que hi havia una altra manera de treballar i que aquest era el camí per continuar. En Llorenç va marxar a Austràlia i també a Califòrnia, on recorda que, sent el nou món, “busquen una manera més pràctica de treballar” com per exemple fer tota l’entrada del raïm per gravetat, sense cap bomba.
També coincideixen en el fet que el món del vi, des que ells dos s’hi van incorporar, es troba en “molt bon moment“, cada cop, diran, “hi ha més cultura”, i com diu la Carlota, permet “treballar sense por de provar coses noves”, cosa que fa que cada vegada la gent més jove també decideixi iniciar-se en el món vi.
El futur positiu, però atents al canvi climàtic
Pel Llorenç una de les grans diferències d’aquesta generació amb les anteriors està en el fet que són enòlegs de camp, és a dir, “les generacions més grans controlaven més els paràmetres que poguessin obtenir en el laboratori del celler i els enòlegs més joves controlen més el que pugui estar passant a la vinya”.
I quan pensen en futur, la Carlota visualitza “molt bon camí, adaptant-nos al canvi climàtic, ja que com tots sabem és un factor que ens preocupa i que haurem d’aconseguir acostumar-nos, però que això farà que agafem molta més consciència del valor i la dificultat que té fer una ampolla de vi”. El Llorenç veu un futur “molt canviant”, però amb “moltes noves oportunitats per qualsevol elaborador que aconsegueixi adaptar-se al canvi climàtic, acabarà triomfant“.
