La Ruta del Vi de Lleida fa anys que funciona, però el cert és que cada cop està sumant nous continguts i experiències que permeten al visitant conèixer amb molt de detall i a partir de diverses aproximacions l’estreta relació que aquest territori ha tingut lloc tradicionalment amb la vinya i l’elaboració de vins. 

“Fa anys que ens dediquem a estudiar i documentar aquesta vinculació”, explica a Vadevi Olga Paz, Guia de Nomon Turisme Cultural. L’Olga és una de les persones que acompanya les visites i comparteix aquests aprenentatges a través de diversos recorreguts, també el que ressegueix la Seu Vella de Lleida seguint el fil del vi. La ruta “Vi de Pedra” ofereix un passeig molt singular que permet fer un salt enrere en el temps i recórrer el paisatge, la història i la seva evolució des de l’edat mitjana fins a l’actualitat, a partir d’elements vitivinícoles que han definit cada època i s’han mantingut o evolucionat fins avui amb el pas dels segles i les generacions. 

La Seu Vella està feta de vi”, dirà la guia com a punt de partida. I no li falta la raó quan l’escoltes durant una estona i et detalla els motius de l’afirmació. “No ho dic només per la riquesa d’elements iconogràfics i relats que es conserven a l’edifici com els raïms, els pàmpols que hi ha representats als capitells, o les escenes que s’han reproduït en diversos punts de la catedral”, relata, “sinó també pel fet que bona part de la construcció d’aquest conjunt arquitectònic es va fer gràcies als diners que s’obtenien de la recaptació d’impostos dels negocis del vi”. Anem a passos. 

La visita que guia l’Olga s’inicia des de l’exterior de la catedral, amb l’objectiu de dibuixar un mapa de l’entorn per entendre la importància que podia tenir la vinya i el vi en aquells primers anys del segle XIII quan va començar la construcció de La Seu Vella. “Estem en un dels punts geogràfics més elevats de la ciutat de Lleida, i això ens permet tenir una excel·lent panoràmica del paisatge que ens envolta, per això demano tothom que s’imagini com devia ser tot ara fa vuit-cents anys”, diu l’Olga. 

La resposta, després d’un segons que permeten el visitant fer aquest salt en el temps: Lleida estava emmurallada, i portes enfora, hi havia diversos cercles que envoltaven la ciutat. Un primer cercle, amb terrenys dedicats a l’horta, i en un segon cercle, la vinya, que segons s’ha pogut documentar, seria el que tenia major superfície: “Sabem que a finals del segle XII i primers del XIII, la superfície de vinya cultivada al terme municipal era del 54%“. 

Visita “Vi de Pedra” per la Seu Vella | Nomon, turisme cultural

El vi era un producte amb una gran dimensió. D’entrada, l’aliment -hi ha constància que cada persona podia consumir entre un i dos litres de vi diaris-. “No només omplia l’estòmac, sinó que també aportava energia; i a més a més, s’asseguraven salubritat, ja que l’aigua podia estar contaminada”, comenta la guia. A més a més, dirà, també formava part del ritual religiós, perquè permetia “beure la sang de Cris i accedir a l’eternitat“. D’altra banda, sense treure-li valor, tenia una significant traducció a nivell econòmic, ja que també donava vida a moltes professions vinculades com els boters, per exemple.

Aquest primer contacte amb l’entorn ubica el visitant i aporta dades suficients per entendre la importància del vi en l’era medieval a les terres de Ponent. El següent pas, serà veure la teoria aplicada a la pràctica. És a dir, exemples com els que es poden trobar, si saps on enfocar, a la façana de la Seu que dona a la ciutat. “En aquest punt concret es conserven dues mènsules amb elements esculpits amb una relació directa amb el vi, una representa una bota de ma, i l’altra, una persona que s’està bevent el vi de la bota”, detalla l’Olga. “Els artesans medievals reflectien en les seves obres la seva quotidianitat, per això sabem que precisament el vi era un element quotidià”.

L’interior de la Seu, seguint la visita, continua mostrant escenes on el vi segueix tenint un protagonisme important. Es passa pel claustre per conèixer fins i tot com era la legalitat vigent en relació al món vinícola. S’explica la figura dels vinyòvols, els vigilants de les vinyes, i també dels visors d’horta que, com a treballadors de la Paeria, donaven seguiment al procés de maduració del raïm i decidien el moment òptim per la verema. “Els pagesos entraven la collita per les portes de la muralla, i allí es feia el control de pes, que permetia establir l’import que cada pagès havia de pagar en relació a la collita de l’any”, especifica l’Olga. Fins i tot, existien unes mesures proteccionistes que ja limitaven l’accés de vi de fora la vila que podia entrar al territori. “En aquell moment, ja sabien com protegir la producció local”, riu la guia. 

Aquest relat arriba a la fi de la visita des d’un últim espai, l’antiga Canonja, que era un lloc on hi era la Pia Almoina, un menjador que obria portes per alimentar persones de pocs recursos o peregrins. De tot plegat hi ha documentació, és clar, però també hi queden les restes d’unes pintures murals que s’han recuperat a partir d’unes obres de restauració. “La taula era sempre parada, se servia menjar a diari, i estava permès donar mig litre de vi a cada persona que s’hi apropava“, comenta la guia.

Visita “Vi de Pedra” per la Seu Vella | Nomon, turisme cultural

La Ruta del Vi de Lleida

Aquesta visita temàtica sobre el vi i la Seu Vella de Lleida és un dels molts itineraris que permeten conèixer la història i la importància del sector vitivinícola a terres de Ponent al llarg de moltes generacions. I malgrat sembli que aquest text pugui fer uns quants espòilers, tingueu per segur que no és així, perquè malgrat us pugueu fer a la idea de com pot ser l’experiència, viure-la en persona és sempre una altra història.

I més, sabent que l’equip de guies continuen investigant i documentant noves dades cada dia. I si encara fem un pas més enllà, podem donar una oportunitat més a complementar aquesta visita amb d’altres propostes que ofereix la indústries del sector: visites i tast de vins a cellers del territori, vistes vinculades amb natura, amb la cultura i l’art, enoteques, restaurants; o si ens quedem amb ganes de més història, la visita obligada serà a la fortalesa ibèrica d’Els Vilars d’Arbeca que permetrà seguir descobrint i aprenent sobre els orígens i importància del vi i la vinya a les terres lleidatanes. 

Nou comentari