El Pla de Bages és una zona amb llarga tradició històrica vinculada al vi. Se’n fa -i se’n té documentació- des d’èpoques molt remotes, amb un important protagonisme cap a finals del segle XIX, quan hi haurien censades fins a 27.500 hectàrees de vinya. “I probablement devien ser més, perquè quan les terres més fèrtils ja estaven conreades, es va començar a plantar en zones boscoses com la que veiem davant nostre”, comentarà Ricard Vilalta, de Bages Terra de Vins, mentre condueix una visita per la Vall de Flaquer.
“Imagineu-vos tots aquests boscos plens de vinya”, afegirà, “i entendreu de seguida el significat d’aquestes barraques de vinya que s’han conservat o rehabilitat de l’època”. Al Bages, explica el guia, n’hi ha comptabilitzades més de 4.000, i a banda de l’alt valor patrimonial que tenen, també sumen valor i riquesa a la vinculació del territori amb el vi.
Les tines de pedra seca es construeixen a la Vall de Flequer per diversos motius. En part, diran, hi té part de “culpa” la fil·loxera i l’afectació que va tenir sobre les vinyes de França, que va atraure les mirades dels europeus cap a Catalunya, convertint-la durant uns anys en una de les principals subministradores d’aquest producte al continent. Com va passar també en d’altres zones del territori, al Bages -que a la vegada ja era subministrador habitual per les “comarques de muntanya” com el Solsonès, el Berguedà o La Cerdanya-, van veure en això l’oportunitat de fer negoci i prosperar– En aquest moment, algunes grans masies del territori van començar a repartir porcions de terra, que no superarien una hectàrea per pagès, del que fins aleshores havia estat bosc: “Als pagesos se’ls encomana tallar els arbres, fer les feixes, plantar les vinyes i esperar que la planta donés fruit, i en paral·lel, se’ls va donar màniga ampla per fer les construccions que volguessin dins el propi terreny: que si tines, barraques o alguna que altra caseta on hi podien descansar passada la jornada de feina al camp”.
El cert és que, segons el guia, els treballadors no acostumaven a quedar-se a dormir al terme, però sí que en èpoques de feina, com ho era la verema, podia veure-hi instal·lades algunes persones. “A la Vall de Flequer hi venien famílies de Manresa, del Pont de Vilomara, de Mura, de Rellinars, n’hi havia que perdien fins a dues hores per arribar de casa fins aquí, a peu o en animal, i està clar que quedar-se els permetia guanyar una mica de temps entre jornades de treball. I si era costosa la mobilitat, no cal ni dir com de senzill devia ser fer la vinificació de lanyada.
“Els pagesos ja tenien tines a casa seva, per tant en coneixien el funcionament; i aviat es van adonar que tenir-ne prop de la vinya els permetia estalviar el transport del raïm, i com l’elaboraven al terme, se’l podien endur ja acabat. Aquí és on comença a ser més habitual la construcció de les tines de vinya al territori, esdevenint un patrimoni únic i singular de casa nostra”, dirà el guia de Bages Terra de Vins.
Les tines de pedra seca del Bages, explica, “són uns recipients de diferents capacitat i formes, circulars, quadrades o rectangulars, fets amb pedra, morter de calç i enrajolat amb rajola vidriada -en forns que venien probablement d’El Bruc”-, que haurien construït arquitectes de l’època”, comenta en Ricard. El funcionament era simple: “A la tina shi buidaven les portadores de raïm, una o dues persones el trepitjaven sobre la tapa de fusta, i un cop havien acabat, es destapava i s’hi deixava caure la pell i la rapa, tot endins perquè comencés a fermentar”.
Un cop finalitzat el procés i el vi era acabat, explica, se l’enduien amb rucs o mules amb uns recipients que anomenaven “bots”, i que es feien amb pell girada d’animal admetent una capacitat aproximada d’uns seixanta litres.
Del 4 al 6 de juny, nova edició de la fira Vi-Ba
El recorregut pel patrimoni històric del Bages és precisament una de les activitats programades en la propera fira Vi-Ba, que enguany se celebrarà la quarta edició entre els dies 4 i 6 de juny.
Història, que se suma a altres propostes com la descoberta sensorial del paisatge bagenc a través d’una de les seves varietats estrella a la “Nit dels Picapolls” (4 de juny a partir de les 20h, a l’Anònima), visites a cellers, activitats de música i vi, o un passeig per tot aquest patrimoni pel Museu de la memòria de la Vinya i el Vi, un homenatge a la pagesia i al treball a la vinya a través d’objectes, materials i documents audiovisuals de memòria oral que permeten entendre la importància d’aquest cultiu al Pla de Bages al llarg dels segles.
Més informació del programa i opció de reservar places, en aquest enllaç.
