Catalunya és un país divers, també si hi posem la mirada vitivinícola. I aquesta diversitat, sumada a la riquesa de territoris, paisatges i persones que s’hi dediquen, és un dels valors que millor defineixen el sector del vi, altament competitiu “i un dels més rics del món“, en paraules de la directora general de l’INCAVI, Alba Balcells. Ho compartia mentre donava la benvinguda i introduïda un tast singular per tot el país, a través dels vins de les dotze denominacions d’origen que conviuen a Catalunya.
Sota el títol “Catalunya, on el vi és cultura“, aquesta activitat organitzada per l’INCAVI s’ha sumat al programa d’actes de la Fira del Vi de Falset que està tenint lloc aquests dies a la capital del Priorat. Guiada per la periodista i sommelier Sílvia Culell, ha permès viatjar de punta a punta del país descobrint les particularitats de cada territori i gaudint, a tall d’exemple, d’un vi que representa varietat, singularitat i origen.
12 vins, 12 DO
El recorregut ha començat al Pla de Bages, un dels territoris històricament més lligats a la vinya (abans de la fil·loxera tenia més de 27 mil hectàrees plantades), i que s’explica sobretot a partir de diversos elements culturals i patrimonials, com la pedra seca -construccions fetes a la vinya, de les quals se’n conserva un gran nombre arreu del seu paisatge, i a través de varietats com la picapoll, sobretot la blanca, amb major presència, però també la negra. De fet, tenint en compte aquesta particularitat, el vi escollit fou el Bernat blanc de picapolls, d’Oller del Mas, que precisament suma el cupatge de les dues variants.
A Tarragona la tradició també ve de lluny, i ara la seva singularitat ve marcada sobretot per la suma de sensibilitats i aproximacions que donen al vi des de les quatre comarques productores i també per l’aposta que estan fent per tipificar la varietat macabeu. Actualment, tenen vora les 3.500 hectàrees de vinya plantada; i com a exemple d’elaboració, s’ha servit el Pont Fosc de Cellers Blanch.
La Denominació d’Origen Penedès té una de les extensions de vinya més grans de Catalunya. Hi destaca la diversitat d’alçades, des del nivell del mar fins a l’altura del Pla de Manlleu, i sobretot, dos elements imprescindibles per conèixer-ne la singularitat: la història, els orígens del vi a Catalunya i Font de la Canya, i els vins de la varietat xarel·lo, que reivindiquen com a font d’inspiració a l’hora de fer no només els tradicionals cupatges de vi escumós, sinó sobretot monovarietals. Com a prova d’aquest treball amb única varietat, el Pur Xarel·lo del celler Pardas, del qual s’ha pogut tastar l’anyada 2019.
Alella és la denominació d’origen més petita del país amb unes 200 hectàrees plantades. I lluny de considerar-ho un punt feble, per la dimensió, la sommelier en troba un element a destacar. La proximitat amb la capital catalana l’ha fet lloc de culte per viure-hi, i és “d’agrair especialment a qui conserva el cultiu de la vinya” en un entorn amb tanta pressió urbanística. Alella és terra de pansa blanca i també hi té un paper important la història i el cooperativisme, ja que a primers del segle XX s’hi va constituir una de les primeres cooperatives del territori que va posicionar-se no només com el ‘vi de Barcelona’ a casa nostra, sinó també arreu de món. El tast va ser del Cau d’en Genís d’Alta Alella.
La garnatxa, d’emblema de la Terra Alta a protagonista de vins dolços de l’Empordà
Un terç de la garnatxa blanca del món està cultivada i treballada a la Terra Alta. I d’això, el territori, n’ha sabut fer bandera. De fet, sumat a aquesta singularitat, també han deixat l’empremta del vi brisat, vins que antigament fermentaven amb les pells “simulant l’elaboració d’un negre”. Precisament, per explicar aquesta singularitat es va servir el Trementinaire d’Herència Altès, en el qual recuperen aquesta tradició de la comarca i l’embotellen en un clar homenatge a les dones remeieres.
El trepat és sinònim a Conca de Barberà. I precisament aquesta varietat ha estat l’escollida per la periodista a l’hora de donar a conèixer aquest nou territori vitivinícola català. Ho ha fet a través del Trepat de Josep Foraster, un producte fresc que descriu a partir de “fruita vermella petita” que neix d’un dels cellers amb més llarga tradició en el cultiu i treball d’aquesta varietat. Per cert, que d’aquesta regió i varietat també hi neixen alguns vins escumosos rosats que cal conèixer.
Catalunya dona també el nom a una denominació d’origen que dona cabuda a vins nascuts arreu del territori. “Sigui perquè incorporen varietats no acceptades en el seu entorn proper, o perquè els límits de la finca estan fora dels establerts per alguna DO”, comparteix la sommelier mentre segueix guiant aquest tast. Sigui com sigui, és per descomptat el territori amb major nombre d’hectàrees, que s’apropen a les 40 mil i engloba 192 cellers. A tall d’exemple vínic, l’Equilibrista negre de Ca n’Estruch.
Tres viatges enrere la garnatxa descrivia la Terra Alta com una de les seves varietats insígnia. Però ara torna a ser protagonista a l’hora de definir també l’Empordà, on en diuen lledoner, i d’on en surten a part de monovarietals o bons cupatges, uns vins que també són de llarga tradició a Catalunya. Costa Brava, vinyes amb vista al mar i un patrimoni històric de vins dolços naturals o naturalment dolços que neixen de les típiques botes del racó o soleres de molts d’anys. Llàstima, dirà la sommelier, que aquest tipus d’elaboracions no siguin de les més consumides o apreciades pel consumidor actual.
Diversitat i bombolles
La diversitat és una de les singularitats que defineixen la denominació d’origen Costers del Segre. I la sommelier ho anota com a un dels valors positius a destacar i ho justifica a partir de les set subzones, des de la plana a la muntanya; i també de la riquesa quant a varietats. El vi que posa la nota líquida a aquest viatge per les terres de ponent neix del celler Lagravera i és l’Ónra negre.
El Cava explica també una altra manera de fer i de ser. El sector que emergeix a finals del segle XIX té ara un recorregut de molts anys i continua donant nom a un mètode que ha calat nacionalment i internacionalment. Abasta prop de 39 mil hectàrees de tot l’Estat i hi ha vora els dos-cents cellers que l’elaboren, a part dels qui fan vi base. El percentatge més gran neix a Catalunya, amb menció especial a Sant Sadurní d’Anoia. Com a exemple, el tast de l’Especial Reserva d’Oriol Rossell.
La comarca del Priorat és especial perquè dona vida a dues denominacions d’origen. D’una banda, DO Montsant, un dels territoris amb recorregut que tot just està celebrant el 40è aniversari de la seva fundació a partir d’un treball intens en el coneixement del territori: zonificació, revalorització de territori i de varietats històriques com la garnatxa, patrimoni d’aquests contorns. També la peluda, protagonista única del Furvus 2021, el vi de Vinyes Domènech que s’ha escollit per aquest singular tast.
Per acabar el recorregut, un vi negre amb més intensitat i més maduresa, D’Iatra Vi de Vila de Gratallops del celler Cal Batllet. Aquest vi explica també sòls, descriu orientacions i els tradicionals costers d’un territori que s’ha posicionat com un dels productors de vins de qualitat al món. De fet, aquesta denominació d’origen és l’única qualificada. Estem a terra de garnatxes i carinyenes, i aquest vi parla tant dels seus costers, com de la llicorella, la calidesa i els seus contrastos tèrmics.
