Ha estat una de les notícies destacades de la setmana: el Govern ha anunciat dues actuacions, que sembla que ja estarien en marxa, per a fer arribar aigua al Priorat i fer front a la situació d’extrema sequera a la qual s’enfronten els cultius de la comarca, entre els quals, la vinya, que n’és una de les més importants.
Segons explicaven fonts governamentals, l’aigua ha d’anar on fins ara no arriben les xarxes dels tres embassaments prioratins, els de Guiamets, Margalef i Siurana que ara mateix estan pràcticament buits. Les solucions, que vindrien avalades per estudis d’impacte i viabilitat, impliquen fer arribar aigua del riu Ebre des de Garcia, a la Ribera d’Ebre, fins al pantà de Siurana i de connectar el pantà de Margalef amb la xarxa de regadiu del canal Garrigues-Sud.
“Necessitem aigua i serà molt benvinguda si realment arriba, és ultranecessària, però alhora molt difícil de portar a terme”, valora la viticultora i enòloga Ester Nin, que juntament amb Carles Ortiz gestionen el projecte de vins i vinyes Família Nin Ortiz des del Priorat.
“A priori és una solució positiva per la comarca del Priorat, però fins que això sigui una realitat, cal garantir ajudes a la població perquè no marxi, perquè la realitat està sent molt dura i hem d’evitar com sigui més despoblament“, afegeix Pilar Just, presidenta de la Denominació d’Origen Montsant, una de les dues que hi ha a la comarca (l’altra, la DOQ Priorat, ha declinat fer valoracions).
“Valorem molt positivament els projectes, tot i que cal tenir present que és una via necessària, però ni molt menys suficient per garantir la supervivència agrària del Priorat a causa de l’escalfament global”, valora Sergi de Lamo, responsable de VITEC, el centre tecnològic del vi de Falset.
Els ceps estan morint
“Estem desesperats, el cultiu de la vinya necessita aquesta aigua no per produir grans quantitats, sinó per sobreviure”, explica Nin, qui també confirma que fins i tot, en algunes zones de Gratallops on ells tenen les finques han vist morir algunes plantes. Més enllà de la supervivència, explica, ja venen d’una verema molt minsa en la temporada passada, en la qual en algunes parcel·les van perdre prop del 70% de collita. “La realitat és molt bèstia així que si porten aigua, serà molt benvinguda, la por és que triguin massa i els ceps morin abans”, lamenta la viticultora.
Similars pèrdues han registrat en finques emparades sota la DO Montsant, i la preocupació, dirà la presidenta, va més enllà de perdre ceps, si no que es puguin mantenir actives les explotacions. “Som una comarca majoritàriament agrícola, necessitem l’aigua per sobreviure, la por és que la solució arribi massa tard”. “Ens han dit que els primers contactes per a preparar el projecte són de 2018, i sabem que ja hi ha licitacions d’obres en marxa”, s’anima, però a la vegada té coll avall que aquest tipus d’obres no acostumen a ser especialment àgils. Per això llença una petició a l’aire: “potser mentre comencen les obres i es traça el camí de l’aigua, es poden activar altres mesures per abastir el Priorat amb rec de suport“.
I si tot plegat fos poc, un element més a l’equació: la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a patrimoni de la UNESCO, projecte amb el qual fa anys que treballen per a protegir el paisatge prioratí. “Ens han assegurat que totes les canonades van soterrades per no fer malbé el mosaic que tenim”, detalla després de participar en la reunió amb la delegació del Govern que va anunciar les noves mesures. “Els afectats hem de ser conscients que calen projectes que beneficiïn al territori, que creïn llocs de treball i arrelament”. I afegeix, “ara és el moment per mancomunar determinades decisions i de treballar plegats per ajudar els viticultors i els cellers“, conclou Pilar Just.
Algunes dades significatives sobre el clima al Priorat
“Les projeccions climàtiques són preocupants en l’àmbit global, i en especial al Priorat on s’estan assentant les bases per avançar cap a un clima cada cop més extrem”, relata de Lamo. I a tall d’exemple, menciona dades rellevants, com l’augment de temperatura mitjana, de +0,3 °C / dècada en els darrers 70 anys de registres, cosa que implica -dirà- un increment de l’evapotranspiració i, per tant, una reducció de la disponibilitat d’aigua per la vegetació.
I continua parlant de pluges, apuntant que la precipitació mitjana a l’estiu “ha disminuït un 11% i la intensitat de les sequeres al Priorat ha augmentat un 24% en les darreres dècades”. No només això, insisteix, sinó que també cal tenir en compte, que les projeccions climàtiques futures “preveuen un augment tèrmic d’1,5 °C per a mitjans del segle XXI al Priorat, mentre que la pluviometria podria reduir-se entre un 5 i un 10%”.
D’aquí que des del VITEC es plantegi que “molt probablement serà imprescindible en un futur pròxim disposar de manera general de reg de suport“, com a mínim durant els mesos més calorosos i sempre quan hi hagi disponibilitat d’aigua per regar. Això obligarà, a més a més, a millorar els sistemes d’aprofitament i gestió de l’aigua disponible a la comarca i a disposar de fonts alternatives en els moments de greu sequera on sigui imprescindible portar aigua d’altres territoris amb excedents per continuar garantint l’activitat agrària, que, per altra banda, ja és de baix rendiment i alta qualitat, amb necessitats d’aigua molt inferiors a altres zones agràries amb diferents conreus i objectius de producció, conclouen.
3
