“L’art i el vi són el gaudi superior dels homes lliures”. Aquesta és una frase atribuïda al filòsof grec Aristòtil, parlant del vi i l’art com a expressions humanes i inseparables de la civilitat. Aquest text tracta de la representació de la vinya i el vi a través de la pintura i l’escultura, en qualsevol estil i època trobem imatges de la vinya i el vi, és un tema recurrent. Les pintures i escultures al llarg de la història ens permeten veure l’evolució del cultiu, l’elaboració del vi, les maneres de guardar i transportar el vi, de les àmfores a la creació de les botes i barrils, dels cellers medievals als cellers modernistes o l’evolució de gerres i copes del servei del vi que ens han deixat els artistes al llarg dels segles.
L’art pictòric en l’antiguitat tenia diverses funcions, una és estètica, decorativa, com als temples egipcis o les esglésies romàniques, pintats de dalt a baix, també la ceràmica; des dels seus inicis al neolític, és pintada i decorada on estan presents les imatges raïms i pàmpols. Aquesta funció també la trobem als palaus, en els castells i a les cases dels adinerats des dels antics reis i faraons, a la noblesa medieval a ara, decoren les cases, principalment la sala principal o el menjador amb pintures, l’art és en aquests casos a més d’estètica és un símbol de poder i estatus, un exemple serien els bodegons amb raïms, copes i botelles del XVI al XIX.
Una altra funció és plasmar la quotidianitat, una narrativa realista, seria el cas dels milers d’imatges pintades o esculpides de la verema i del procés d’elaboració del vi, a la Tomba egípcia de Nakht (1450-1425 aC) hi ha imatges del cultiu del raïm en parres, de la verema i del procés d’elaboració del vi i un exemple de 3400 anys després el trobem al celler modernista, La Catedral del vi a Pinell de Brai, a la façana hi ha una sanefa de rajoles de Xavier Nogués, pintor del noucentisme. Una de les altres escenes pintades és la de la gent que menja i descansant del treball de la sega i de la verema.
L’art era d’on s’aprenien les ensenyances
L’altra funció de l’art, molt important en l’antiguitat, era la d’ajudar a transmetre o explicar un missatge, fins molts segles després de l’aparició de l’escriptura la majoria de la població no sabia llegir, ni escriure i les imatges d’art era on aprenien les ensenyances, a l’antiga Grècia, abunden les imatges mitològiques, dels déus i les seves aventures i un d’ells és Dionís, el déu del vi, de l’alegria, del teatre i de la civilitat, sempre és representat amb una corona de pàmpols i raïms al cap i també moltes pintures són les festes que li dedicaven o les seves vivències de petit a gran estan pintades en frescos, mosaics i a la ceràmica. aquesta tradició continuarà a Roma amb el déu Bacus, 1500 anys més tard Caravaggio va pintar el “Bacó” més famós de la història, amb una copa de vi a la mà i coronat amb pàmpols.
La vinya i el vi a l’època medieval estan relacions amb la religió, els trobem en els vitralls, en els capitells com els pàmpols del Claustre de Sant Francesc a Vilafranca del Penedès i també els trobem en moltes de les miniatures i il·luminacions dels manuscrits de l’època, uns de caràcter religiós, amb escenes bíbliques amb el vi present com a les noces de Canà i el miracle de transformar l’aigua en vi, és una de les escenes bíbliques més pintades al llarg dels segles. Uns altres manuscrits són tractats medicinals, el més conegut és el Tacuinum sanitatis basat en el tractat del metge Ibn Butlan (1038-1075), se’n van fer versions al llarg dels segles XIV-XVI, les miniatures que encapçalen l’article són d’aquests manuscrits i el vi la vinya sempre hi són presents. Altres manuscrits medievals són els de les cases feudals com Les molt riques hores del duc de Berry (1410), al principi descriu els mesos de l’any i al setembre el dedica a la verema.
La representació del vi i de la vinya des de primeres civilitzacions també les trobem expressant l’alegria i la celebració, els banquets són els més pintats i el de noces el principal, per esmentar dos pintors ha pintat noces de camperols, festes i tavernes populars amb alegria, amb gent ballant i bevent són Brueghel el jove (1564-1636) i Jan Steen (1625-1679), al XIX a més de banquets, es pinten pícnics, bars i restaurants destaquem Le déjeuner des canotiersde Pierre-Auguste Renoir (1885–1952), on els pintats són amics i la seva promesa, estan relaxats i feliços tot bevent i fent la sobretaula a la terrassa del restaurant Fournaise.
I també des del vi el podem trobar associat a la solitud o tristesa com als quadres d’aquí sota a l’esquerra Les Pochards de James Ensor (1883) i a la dreta L’àpat frugal de Pablo Picasso (1904).
