El vermut està de moda.
Tant que des dels Premis Vinari volem saber quin són els millors vermuts de Catalunya i per això organitzem el concurs que està en marxa.
Aquest vi d’aperitiu ens agrada perquè és versàtil i permet moltes combinacions però més enllà que pugui servir per cuinar o per fer còctels veiem que qui més qui menys se’l pren com vol. Hi ha una manera de fer-ho que sigui la idònia o n’hi ha tantes com persones o personalitat?
Per esbrinar-ho hem consultat a Joan Tàpias, director del Museu del Vermut de Reus i li hem demanat que ens ajudi a associar maneres de prendre’l amb maneres de ser.
Amb got ample i gel i algun cítric
Si et prens el vermut així, segur que ets una persona pràctica, però sobretot ets molt cool. Estàs a la moda i la moda diu això. Potser el vermut no t’entusiama o el trobes excessivament amarg i el gel t’ajuda a aigualir-lo una mica. Però penses que és guai i no t’ho vols perdre. El director del Museu del Vermut, diu que segurament, aquesta és una pràctica que neix amb criteris estètics. “El got gran amb gel i amb un punt de color és realment molt bonic i fa molt patxoca”,diu, “però no li treu mèrit a la beguda”.
Amb got ample, gel i una o dues olives
Aqui hi trobem, segons Joan Tàpias, un punt de modernitat, però també de tradició. Si el vermut t’agrada així segurament ets una persona de contrastos o amb unes certes contradicions. “Per una banda el gel aigualeix el vermut i li treu una mica de gust però per una altra, l’oliva farcida que es menja al final quan ja ha pres el gust de la beguda és intens pel contrast del dolç i salat, i tampoc és fàcil”, assegura Tàpias.
Amb sifó
Bàsicament ets una persona pàctica. T’agrada el vermut i el sifó et permet allargar la beguda sense que acabi de perdre el gust que li és propi. “El gas i el punt d’amarg que també té el sifó”, diu, Tàpias, “potencia el gust del vermut, però dura més al got, i permet, potser fins i tot fer glops més grans”.
Amb got petit, sol sense res, com a molt una oliva
Si et prens el vermut així ets un purista. Pacient, romàntic i potser, i només potser detallista.T’agrada el vermut i el que vols és gaudir-lo al màxim. Ni gel, ni cítrics, ni sifons. Res. Això et permet apreciar al detall el primer gust amarg i el regust dolç que li és propi i fins i tot potser t’ho passes bé intentant identificar alguns dels botànics que s’han utilitzat en l’elaboració. El director del Museu del Vermut, té clar que qui és pren el vermut així, ja sigui de tirador o d’ampolla és també moderníssim, perquè ara què hi ha molts tipus de vermut és la manera d’apreciar-lo en tota la seva plenitud.
I com se’l pren en Joan Tàpias?
“Si partim de la base que el vermut ha d’estar a la nevera i per tant ja es fred, jo no sóc amic del gel, gens. De fet en general, tret dels combinats o d’alguns cóctels no m ‘agrada beure cap beguda amb gel. A més tampoc m’agrada pendre-me’l ni aigualit ni allargat pel sifó. Per tant, jo seria dels puristes. Got petit, sol i a vegades amb una oliva farcida. Sense cíctrics. Però si a algú li agraden, recomano sempre taronja pel vermut negre i llimona pel vermut blanc”
Ja ho tenim. Us hi identifiqueu?
Si us agrada el vermut seguiu atentament el procés del concurs dels Premis Vinari dels Vermut i si voleu fer un recorregut pel vermut del món i de totes les èpoques visiteu el Museu del Vermut a Reus. L’únic museu del món dedicat a aquesta beguda.
