Com passa en altres indrets del país, a Lleida no es parla de fer l’aperitiu, sinó de fer el vermut. Definint amb aquest beure la menjada prèvia al dinar, independentment que es consumeixi el vi aromatitzat o no. I és que les comarques lleidatanes han estat un territori tradicional de vermut. Un costum que si bé s’ha mantingut en el temps amb poca quantitat d’adeptes; està renaixent amb força en els darrers anys i ja són un bon grapat de cellers de Costers del Segre els que s’han animat a treure alguna referència d’aquesta beguda aromatitzada.
A Carviresa, vermut blanc i negre
De manera tradicional, Carviresa de Tàrrega (l’Urgell) ha mantingut l’elaboració del vermut des de començament del segle XX. “A l’Exposició Universal de 1929 de Barcelona, el meu besavi ja va portar vermut”, explica Isidre Ribalta, gerent del celler.
“Actualment, comptem amb dues marques que són El Traguet de Sant Eloi i Pocapena. Del Traguet en fem de blanc i de negre amb diferents formats com són garrafes de dos o cinc litres, ‘bag in box’ de cinc litres, o ampolla de 0,75 litres. Mentre que del Pocapena, que es caracteritza per una major amargor a causa de l’absenta afegida, només fem vermut negre en ampolles de tres quarts de litre”, diu Ribalta.
L’Isidre relata com la seva família ha mantingut la producció de vermut al llarg dels anys “adaptant la recepta als gustos del moment, i en una contínua innovació”. “Ara, treballem en una nova referència que sortirà amb la marca ‘Don Quien’ que ja utilitzava el meu avi i que ara li donarem una volta amb criança en fusta”, afegeix.
Vermut Clàssic de Castell del Remei
Castell del Remei de Penelles (la Noguera), des de fa tres anys també ha recuperat el seu Vermut Clàssic. Una referència que podríem considerar històrica, si tenim en compte que la recepta és de començaments del segle passat. En els anys 20 del segle XX, Castell del Remei, a més de per als seus vins tranquils, ja elaborava vins aromatitzats com vermut o licor de camamilla i destil·lats com el brandi.
“La base del Vermut Clàssic Castell del Remei la formen vins blancs de macabeu, triats per la seva lleugeresa”, explica Xavier Cepero. Fruit dels botànics amb els quals es macera aquest vi aromatitzat podem trobar “notes d’herba santa, l’amargor de la genciana o la frescor cítrica de l’herba gitaneta”. L’etiqueta de l’ampolla, d’estil cartellista, també fa referència als anys vint del segle passat.
El Polvorí, el primer vermut de Raimat
Raimat de Lleida és un celler centenari del grup Codorníu-Raventós que compta amb el parc de vinyes ecològiques més gran d’Europa, amb prop de 1.700 hectàrees. Al catàleg de vins tranquils (DO Costers del Segre) i escumosos (DO Cava), ha sumat aquesta primavera El Polvorí, el seu primer vermut. Un beure elaborat amb més de 48 extractes de botànics mediterranis i alpins que van de les arrels, a les flors, espècies o fruites.
Però si d’alguna cosa li agrada presumir a Raimat, és del seu programa de sostenibilitat i en el cas del Polvorí es tracta d’un vermut “amb el segell de Carbonproof i el segell d’agricultura ecològica de la Unió Europea”.
Aquest vi pren el nom de la finca de la Cerdera que al seu dia va expropiar l’exèrcit a Codorníu per fer-la servir de polvorí; i que anys més tard, una vegada finalitzat l’ús pel qual va ser expropiada, els propietaris van reclamar recuperar i replantar-la amb ceps.
De Sanui aposta per l’amargor
També, l’enòleg Pere Escudé ha incorporat una referència de vermut de perfil més amarg que dolç a la gamma del celler De Sanui de Lleida. Així el vermut negre de Sanui, elaborat amb un vi base de macabeu i garnatxa negra, es caracteritza per aquest marcat amargor i per una darrera fortificació amb vi de licor també macerat amb diferents herbes.
Escudé explica que “després d’hivern, al vi base se li afegeix la infusió de donzell amb una altra vintena de botànics, i reposa durant prop d’un any en botes velles de castanyer. Finalment afegim el vi de licor”.
Vermut Clos Pons amb garnatxa negra
Si bé els puristes del vermut diuen que la base d’aquest vi aromatitzat ha de ser un vi blanc neutre; el celler Clos Pons de l’Albagés (les Garrigues) s’ha atrevit a fe- ne un de molt diferent amb una vinificació de garnatxa negra molt madura i amb criança de roure. Així que d’aquesta base podríem dir moltes coses menys que és neutra.
A més d’aquest concepte diferent, el primer vermut de Clos Pons destaca per l’ús de botànics garriguencs veïns dels ceps. Donzell, fonoll, romaní, marialluïsa, fulla de l’arboç, brins de safrà, i molts més, entre els que no pot faltar la fulla d’olivera que ens recorda el producte principal d’aquest grup agroalimentari.
El resultat és un vermut de color robí amb tocs cítrics i d’herbes aromàtiques, així com, una sua amargor; però amb la garnatxa com a protagonista.
En definitiva, el vermut es mostra més viu que mai, amb receptes innovadores que busquen ampliar els públics d’aquest producte i, en definitiva, del vi i els seus derivats.
