Que som un país vermuter, no en tenim cap dubte. La sorpresa ve quan aquesta afició se suma a l’emprenedoria i dona com a resultat nous projectes amb visió de futur. Isabel Martínez és una terrassenca que es dedica a l’assessoria jurídica; la seva parella, l’Edgard Alves, és un expert soldador, i més enllà de la vida, comparteixen una gran passió pel vermut. Tant, que malgrat les seves respectives ocupacions, han decidit tirar endavant un projecte comú: han triat marca i han tret al mercat tres vermuts: un de blanc, un de negre i el mixt, que combina els dos primers.
“El nom el vam trobar de seguida”, explica a Vadevi la cofundadora del projecte. “L’Edgard es diu Macarrilla de cognom, i si bé com a llinatge no és gaire atractiu, vam trobar que era perfecte per donar nom al vermut”, comparteix divertida. Nom atrevit, per cert, que han acompanyat d’una etiqueta també transgressora, que reprodueix una mà fent les banyes. El projecte va néixer tan sols fa uns mesos, però el primer balanç és positiu, ja que el producte sembla que està agradant als consumidors i han aconseguit fer-se un forat al mercat.
“Ens agradava molt anar a fer el vermut, tastar novetats…, ens atreien els casolans”, recorda Martínez. I finalment va saltar l’espurna: “Hi ha gent que fa ratafia, nosaltres volíem fer el nostre propi vermut”, recorda. L’inici, com tot, demana temps i paciència, perquè cap dels dos provenien del món vermuter ni tenien coneixement suficient sobre els processos. Van fer alguna formació, es van amarar de tutorials i consultes i aviat van començar les proves. “La idea era fer-lo per a consum propi, però ens vam anar animant i aviat ens vam veure embrancats en el projecte que ens permetria comercialitzar el nostre vermut”.
La fórmula triada, com sempre secreta, té algunes particularitats que fan diferent el producte. “Volíem fer alguna cosa diferent del que havíem tastat fins aleshores, alguna cosa més transgressora i menys clàssica”, dirà. Ho hagin aconseguit o no, els tres productes que han posat al mercat són sense sucres o caramels afegits, “volíem producte el més natural possible”, matisa l’Isabel, “amb lo natural que són els botànics i el procés, ens va semblar el camí més adequat intentant aprofitar i conservar el color original del vi, sense additius”. Com a resultat, tres productes que combinen una dotzena de botànics mediterranis que presenten amb ampolla reciclable i amb una imatge moderna.
Treballen amb tres línies: el vermut blanc, el negre i el mixt. “El blanc sorprèn molt perquè té un gust diferent d’altres vermuts de l’estil”, descriu. “Del negre, ens diuen que la diferència està en el toc que té de gingebre“. I la rematada, dirà, li aporta la bota on reposa el producte, que en una altra vida havia donat criança a roms.
Pel que fa a l’elaboració, el producte neix i s’embotella a Madrid. Martínez recorda la dificultat que van tenir en trobar cellers a Catalunya amb qui dur a terme el projecte, bàsicament perquè barallen volums molt petits de cada producte. “Ens demanaven comandes mínimes de 6000 ampolles, i nosaltres inicialment no podem assumir aquests volums”, lamenta. Així que a Madrid compren el vi fet amb varietat airen i el negre l’obtenen de l’ull de llebre de La Rioja.
“Hem començat fa res, recorda, i de moment estem tenint una molt bona acollida. Estem contents perquè la gent respon bé i el producte agrada, ja hi ha qui ens ha repetit comanda”, comparteix la cofundadora de Vermut Macarrilla. De moment, és un projecte que van fent entre hores, i tots dos conserven les seves respectives feines. Però qui sap, si la cosa continua anant bé, “perquè no deixar-ho tot i dedicar-nos-hi de ple”. De fet, “ens encantaria”, reflexionen.
Ara per ara, el vermut va fent-se un lloc al mercat. I més enllà de poder fer comandes personals a través de la seva pàgina web -i pendents d’activar el comerç en línia- també es pot comprar en diversos establiments -botigues d’alimentació o restaurants- del Berguedà (d’on és l’Edgard) i de Terrassa (d’on és la Isabel). Aquest estiu, a més a més, el producte ha fet match amb un restaurant de Cambrils amb qui comparteixen nom, Casa Macarrilla. Casualitats de la vida, s’han trobat i s’han agradat.
