Xavier Bosch: “Per fer el vermut es necessiten dues persones, com en els petons”

L'escriptor i periodista s'asseu amb el Tot Barcelona per parlar de la seva última novel·la i assegura que a la ciutat hi ha moltes oportunitats per ser infidel

El periodista i escriptor, Xavier Bosch fa un vermut Miró amb el Tot Barcelona

El periodista i escriptor, Xavier Bosch fa un vermut Miró amb el Tot Barcelona | Jordi Play

Es pot comptar entre els periodistes que s’han llençat a l’aventura de la literatura i que han triomfat. Xavier Bosch (Barcelona, 1967) acaba de publicar Paraules que tu entendràs, el tercer llibre centrat en l’amor que arriba després d’una trilogia sobre el periodisme. Escriptor prolífic i periodista consagrat, es pot atribuir el mèrit d’haver estat al capdavant de dos programes exitosos de ràdio i televisió: El Món a Rac1 i APM?. Bosch defineix la seva última novel·la com una reflexió sobre l’ús de la veritat, alhora que explora el pas de temps i com afecta a les parelles. D’infidelitats, inseguretat i sinceritat parlem al restaurant Mesón Jesús mentre prenem un vermut Miró​.

El vermut és un bon moment per conèixer la futura parella, no?

A la nit sempre hi ha més activitat, tot és més delicat (riu). Però l’hora del vermut arriba quan estàs dutxat, amb el cap fresc, abans de dinar… és un moment ideal del dia, sí.

Fas sovint el vermut?

Sí, m’agrada molt menjar escopinyes i braves abans de dinar. A la ciutat fem braves molt bones.

I molt dolentes, també.

Sí, hi ha de tot (riu).

És una tradició molt d’aquí, el vermut.

El moment del vermut es dona normalment en dies on no hi ha presses, cosa que permet converses lentes. A més, és quan aixequem els ulls del mòbil. Relaciono molt el vermut amb la conversa. Penso que es necessiten dues persones per fer el vermut, com en els petons.

Perdem el temps amb la monogàmia?

No! Passem la vida en la monogàmia. És cert que l’esperança de vida s’ha allargat molt i hem hagut d’afegir algun incentiu, com una mena de “vermut”, per passar millor la monogàmia.

Vermuts en forma d’infidelitats.

Sí, les aventures són vàlvules d’escapament. El fet que algú de la parella o tots dos tingui secrets no té perquè ser dolent, sinó que pot arribar a fer un favor.

Paraules que tu entendràs sembla, en ocasions, una justificació de les infidelitats.

El llibre és una novel·la per fer durar l’amor. Els amors llargs són els revolucionaris. El més senzill és, a vegades, fugir i rendir-se. Val la pena lluitar per l’amor, que en el fons és una habilitat perquè el desig és efímer.

Una de les parelles tanca unes infidelitats amb un “empat”.

En un matrimoni no és bo guanyar 10 a 0, sempre és millor tendir a l’empat (riu). Paraules que tu entendràs és una novel·la sobre l’ús de la veritat: què diem, què convé dir, què callar, què estem disposats a perdonar…

Barcelona és una ciutat infidel?

És mediterrània, amb mar, calenta i amb molta prostitució. La ciutat dona moltes oportunitats per ser infidel. A aquesta ciutat hi ha molt de “tomàquet”, com a tot arreu (riu).

Xavier Bosch  parla sobre la veritat, l'amor i les infidelitats a la seva última novel·la

Xavier Bosch parla sobre la veritat, l’amor i les infidelitats a la seva última novel·la | Jordi Play

Un dels personatges, l’Albert Casanovas, és periodista. T’identifiques amb ell o amb algun altre personatge?

Tots els autors posem en els nostres personatges coses nostres i de gent del nostre entorn. Sempre aprofito les novel·les per dir el que vull dir i per fer aclucades d’ull al lector. D’entre els personatges, em puc reconèixer en el Xavi Vera, que es diu com jo i també és alt i calb.

A la trilogia sobre periodisme utilitzaves el protagonista, Dani Santana, per dir tot el que pensaves sobre la professió. En aquesta novel·la has aprofitat per expressar la teva opinió sobre les relacions?

Només escric quan tinc coses a dir sobre un tema, i ara que he passat els 50 i aviat farà 20 anys que estic en parella, trobo que era un bon moment per parlar sobre la monotonia, la rutina i les inèrcies.

Ets gelós?

Diria que no, però mai he estat en una situació de ser-ho. A més, penso que la gelosia pot fer molt mal si es converteix en obsessió.

Per què creus que la sinceritat està sobrevalorada?

Perquè no sempre ho hem d’explicar tot. Hem de saber callar. Si tots diguéssim cada dia el que pensem en cada moment, la tercera guerra mundial esclataria a diari diverses vegades (riu).

Al llibre escrius, sobre un personatge, que “li havien dit que era una ciutat segura”. Ho és?

Membres de la meva família han tingut un local al Raval i he vist com s’ha degradat el barri, abans que esclatés el conflicte dels narcopisos i que la inseguretat fos protagonista als mitjans. Per a mi, està clar que la inseguretat ha anat creixent al llarg del temps.

Com veus la situació actual respecte a la seguretat?

Barcelona és una ciutat d’èxit i molts turistes, cosa que dona moltes oportunitats als lladres. Viu una situació que es pot donar a moltes altres ciutats del món.

Nou comentari