El mercat exterior sempre ha estat molt atractiu per a les empreses vitivinícoles catalanes. Des de fa anys, alguns cellers del territori tenen línies directes de venda a altres països. De normal, la Unió Europea sempre ha estat el gran comprador de vins i escumosos catalans, però també altres territoris com per exemple els Estats Units. La realitat, doncs, és que l’ADN dels cellers catalans és exportador i bona part d’aquestes empreses de Catalunya destinen percentatges prou significatius a les vendes a l’exterior. No és d’estranyar, doncs, que gràcies a l’eficàcia i les inversions d’aquests cellers, Catalunya sigui el territori de l’estat espanyol amb més empreses vitivinícoles exportadores i, tot i que en l’últim any s’ha reduït la taxa, encara es troben molt per sobre de les xifres d’altres regions vitivinícoles de l’Estat.
Catalunya va tancar el 2024 amb un total de 1.427 empreses vitivinícoles exportadores. Aquesta és la xifra més alta de cellers que venen a l’estranger de tot l’estat espanyol, segons l’últim estudi de l’Organització Interprofessional del vi d’Espanya (OIVE) al qual ha tingut accés Vadevi. Aquestes xifres, però, són més baixes que les de l’any anterior, ja que aquesta classe d’empreses amb la mirada posada fora de l’Estat s’ha reduït un 11%, el que equival a la pèrdua de 182 empreses en un any. Tot i això, el valor de les exportacions s’ha mantingut ferm davant la davallada d’empreses exportadores, perquè només ha caigut un 2,7% fins als 620,6 milions d’euros. Aquesta és la segona xifra en valor més alta de tot l’estat espanyol, només superada pels vins i escumosos de Castella-la Manxa, regió famosa per la seva venda en grans volums i a granel. Les dades de l’OIVE demostren l’èxit dels catalans en les exportacions, però ressalten una zona en concret: Barcelona és la demarcació amb major nombre de cellers exportadors (1.113) i la que més factura, amb un total de 550,2 milions d’euros el 2024.
Els vins i escumosos catalans són un actiu molt poderós en l’economia del país. En l’estudi La cadena de valor vitivinícola a Catalunya -elaborat pel Govern a través d’Acció el juliol del 2024- es calcula que aquests elaborats generen un volum de negoci de 3.267 milions d’euros anuals, l’equivalent a l’1,2% del PIB. De fet, el volum de negoci d’aquest sector s’ha duplicat des de l’any 2016, quan es va analitzar aquest àmbit per última vegada. En concret, el 49,5% de les empreses que sostenen aquestes xifres són exportadores, el que demostra encara més la clara aposta catalana pel mercat exterior. Tanmateix, al llarg de la darrera dècada, Catalunya ha exportat el 21,1% del total de les vendes de vi i cava de l’Estat a l’exterior, sent el territori líder tant en nombre d’empreses que fan negoci internacional com pel volum de negoci generat. Pel que fa a països, Alemanya, els Estats Units, Bèlgica, el Regne Unit i el Japó són els principals destins dels vins i escumosos catalans, conclou l’informe d’Acció.
Tot i que és evident que la gran majoria de les empreses vitivinícoles exportadores són cellers -un 86,3%, l’estudi del Govern també té en compte altres tipus de companyies. En aquest sentit, les empreses que ofereixen serveis transversals al conjunt de la cadena de valor són el 8,3% del total, mentre que les distribuïdores i comercialitzadores representen el 5,4%. No obstant això, la conclusió principal de l’informe és que són els cellers els encarregats d’engreixar el motor de l’ecosistema, ja que aglutinen el nombre més gran d’empreses, generen un volum de negoci del 89,5% i ocupen al 92,4% de les persones treballadores del sector, al que equival a prop d’unes 10.000.
El poder de les Denominacions d’Origen
La qualitat dels vins i escumosos catalans és una de les raons per les claus tenen èxit a tot el món. Cada vegada hi ha més empreses vitivinícoles que inverteixen a fer el millor producte, el que provoca que tot el sector desprengui aquest afany d’excel·lència que tant agrada als compradors estrangers. Tant és així, que en molts casos els elaborats catalans són dels més ben posicionats al mercat a escala de valors. En altres paraules, la relació de la qualitat i el preu creix de manera orgànica i els estrangers estan més predisposats a comprar vins i escumosos més cars perquè els relacionen amb un producte de qualitat.
En aquesta línia, el document d’Acció conclou que “Catalunya és un dels territoris amb més prestigi internacional pel que fa a qualitat vitivinícola, cultiu, elaboració i també distribució”. En concret, l’estudi assenyala que les 11 Denominacions d’Origen competència de la Generalitat concentren el 41,5% del total d’ampolles de vi consumides, segons últimes dades de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). A més, l’informe destaca que hi ha 19 vins catalans que tenen el distintiu de vi de finca qualificada (VFC) que atorga el Govern, sent el màxim reconeixement de qualitat per potenciar el coneixement i prestigi de la cadena de valor d’aquell celler.
Sostenibilitat i tecnologia, les claus de l’èxit català
L’ecosistema del vi -com pràcticament tots els sectors de l’economia catalana- està experimentant un procés de transició, amb dues línies clares de transformació: l’aposta per la sostenibilitat en producció i cultius i l’ús de la tecnologia i l’àmbit digital com a element potenciador de la cadena de valor. Els cellers catalans han estat molt oberts a implementar noves tècniques tant en el cultiu ecològic i sostenible com en les noves maneres d’elaborar vins amb l’ajuda de la tecnologia. En el primer cas, Catalunya és una de les poques regions on més de la meitat dels cultius ja són ecològics. A més, des del punt de vista de la producció sostenible, l’estudi d’Acció afirma que “el sector vitivinícola treballa per reduir el consum d’aigua, augmentar els processos d’economia circular i de regeneració i reutilització dels sòls, amb l’objectiu, en definitiva, de reduir la petjada ambiental en tot el procés industrial”. Aquesta tendència cap a la sostenibilitat fa que el sector experimenti una etapa d’innovació, que el mateix document determina que és una clau essencial per encaminar-se “a oferir productes més saludables, augmentar l’oferta de vins ecològics, ampliar la varietat de sabors i, també, oferir vins considerats prèmium”.
El document també subratlla la introducció de tecnologies com la intel·ligència artificial, el big data i la robòtica que cada vegada tenen més pes dins de la cadena de valor vitivinícola. El desplegament d’aquestes noves tecnologies no només facilita la vida als viticultors sinó que contribueix a tenir millor control i seguretat de tot allò que passa a la vinya i dins del celler. Paral·lelament, l’estudi també conclou que té un gran impacte en la comercialització, ja que dona l’oportunitat “d’oferir una traçabilitat òptima als consumidors ajuda a millorar el prestigi i augmentar el pes dins el mercat”.
