La sostenibilitat està en boca de tots, però fa més d’una dècada que en el sector vinícola és un paràmetre essencial. Des de la Unió Europea es demana cada cop més que els cellers implementin noves tècniques per a aconseguir que tota la seva cadena de producció tingui cura del medi ambient, però també de les persones. De fet, l’última proposta que ha posat sobre la taula el Consell Europeu és obrir un nou projecte que afavoreixi la sostenibilitat i ajudi a totes les empreses vinícoles dels 27 a fer la transició cap a la producció sostenible. A Catalunya, fa anys que es prioritza la recerca de nous mètodes ecològics i sostenibles per fer vi i, fins i tot, alguns dels cellers més importants del país han començat a col·laborar amb empreses tecnològiques punteres per fer-ho possible. Sense dubte, aquesta transició és el futur del sector, però no sempre té un encaix fàcil amb la naturalesa del teixit empresarial del vi català. És per això que els viticultors i empresaris més petits adverteixen de l’alta despesa a la qual s’han d’enfrontar per elaborar productes sostenibles i ecològics. Una bretxa que, sense les ajudes pertinents, podria dificultar la supervivència de molts cellers.
“Les grans inversions van acompanyades d’obres i d’un cert temps de recuperació”, alerta Adrià Domènech, propietari del Celler Antic Magatzem. L’empresari, sisena generació de pagesos i primera en elaboració de vi, assegura que els costos d’implementació d’alguns mètodes per a fer cultius sostenibles s’escapen de les mans dels productors més petits. Malgrat les dificultats, avisa que “aquest és el camí” i, per tant, el futur va lligat a una metodologia d’elaboració sostenible, però reconeix que per algunes empreses “és una tasca més complicada”. Com Domènech, molts cellers es troben en aquesta situació, fet que provoca que hi hagi certa distància entre la recerca de nous mecanismes ecològics i la seva integració en el sector. No és un problema, per exemple, de les grans empreses del vi, que poden destinar algunes partides pressupostàries al creixement de la seva producció sostenible.
En aquest context és on entren a jugar les institucions i organitzacions que vetllen pel benestar del teixit empresarial del sector vinícola. Segons argumenta Inma Rodríguez, mànager d’Intel·ligència de Mercat d’Acció, la funció d’aquestes entitats consisteix a “portar aquesta innovació als cellers més petits i amb menys capacitat d’endeutament”. L’ajuda d’aquestes organitzacions, raona l’experta, pot servir als cellers amb més dificultats per superar l’escull econòmic: “Crec fermament que són creacions adaptables a totes les empreses”, remarca l’experta d’Acció. Una opinió que no comparteix del tot Domènech, qui no només és representant del sector dels cellers petits, sinó que també treballa les terres del Priorat, una regió molt muntanyosa que en molts casos no pot adaptar algunes de les noves tecnologies que s’estan promovent des de les institucions europees i catalanes: “Sé que és el futur, el que no tinc clar és aquesta adaptabilitat general de la qual parlen les organitzacions”, reflexiona el propietari del Celler Antic Magatzem.
“Treure suc” al vi ecològic
D’ençà que es va fer l’última reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) el 2013, Europa té els ulls posats en tots els territoris que produeixen vi del continent. En el moment de la renovació, es van pactar noves línies per encarar la producció moderna del vi, entre les quals destaca l’anomenada ecologització. Ateses les dificultats que la transició pot generar entre els productors de base, el Clúster Vinícola Català (INNOVI) és una de les primeres organitzacions que forma part d’un col·lectiu europeu per a apropar les noves tècniques a l’ecosistema empresarial català. “De moment, els projectes que tenim estan en fase de proves”, explica Eloi Montcada, mànager d’INNOVI, qui també repeteix que “estan buscant empreses tecnològiques que puguin facilitar aquesta col·laboració”. Una aposta, doncs, que pretén traslladar la tecnologia als cellers més petits, la qual cosa pot suposar un canvi real per a aquestes empreses. No obstant això, la rapidesa d’aquesta implementació roman un misteri. El baix ritme propina sovint un fort cop de realitat a uns petits empresaris que fan malabars en un mercat de competència ferotge: “Alguns cellers no podem treure el suc d’aquestes iniciatives”, lamenta Domènech.
La distància entre ecologia i sostenibilitat
L’ecologia i la sostenibilitat no sempre van de bracet, sobretot en les petites i mitjanes empreses del sector vinícola. Segons Rodríguez, “ens trobem en el camí per a només produir vins ecològics a Catalunya”. Així doncs, de l’últim estudi de tendències del sector que va publicar Acció es desprenia l’afany de les grans companyies d’apostar per la producció ecològica, és a dir, molt més respectuosa amb el medi ambient i sense la necessitat d’utilitzar pesticides que malmeten el sòl on creixen les vinyes. Ara bé, Domènech reconeix que l’ecologia i la sostenibilitat no són ben bé el mateix. Per a ell, “tenir vinyes ecològiques que obliguin a utilitzar més aigua” no és una opció sostenible i, per tant, assegura que “la clau està a trobar l’equilibri”. Tanmateix, però, accepta la necessitat de tenir cura del medi ambient i confirma que la reducció dels pesticides és una bona idea. “Però no tothom té els mateixos recursos”, rebla.
Altra vegada, doncs, les normatives i consells de l’administració, així com els estudis que es publiquen sobre les tendències, recomanen l’ús de noves tecnologies per a emprendre el camí cap al cultiu sostenible. Tot i això, no s’especifica com es pot aplicar en empreses amb poc volum de producció i llancen la pilota a organitzacions com INNOVI, que acaben sent els responsables d’acostar aquestes noves pràctiques a tothom. Tanmateix, delegar aquesta tasca a les entitats del sector -segons comenta la mànager d’Intel·ligència de Mercat d’Acció- no és una mala iniciativa: “Els grans cellers lideren el canvi perquè hi poden dedicar recursos”, desenvolupa l’experta, qui afegeix que “les entitats són les encarregades de vetllar perquè aquestes tècniques arribin a tots els cellers”.
Digitalització i robòtica, l’era moderna dels cellers catalans
Si bé la sostenibilitat és el futur del camp, la digitalització la segueix de molt a prop. D’aquesta manera, no existeix una sense l’altra i és evident que la implementació de noves tecnologies és un gran pas per aconseguir un sector més sostenible. Entre les diferents tendències que Acció reconeix com a pioneres en el sector, n’hi ha algunes que, segons Rodríquez, “són menys costoses d’integrar pels cellers petits”. L’experta coincideix amb Domènech i accepta que hi ha dificultats per alguns productors, però confirma que en el cas de la digitalització hi ha eines que es poden integrar de manera immediata. “Els sensors i la recol·lecció de dades a través de la intel·ligència artificial són tècniques que no suposen una despesa tan gran”, contesta la mànager d’Intel·ligència de Mercat d’Acció, qui a més lloa la funció d’organitzacions com INNOVI que “tenen molta consciència de conjunt”.
El propietari del Celler Antic Magatzem manté els seus dubtes sobre la unitat del sector, tot i que en demana per a aconseguir més ajudes governamentals o demostrar el poder del camp. Ara bé, per a ell, proposar solucions integrals per a tots els territoris no és una iniciativa d’èxit, i molt menys si és una demanda que aglutina tot Europa: “Si ja ens costa posar-nos d’acord a Catalunya, imagina amb la resta de països”, ironitza. A parer seu, els territoris catalans són molt diferents d’altres zones d’Europa, però fins i tot hi ha diferències entre regions del país. “Al Priorat tenim un terreny molt més dificultós que altres territoris, no sé fins a quin punt és factible un projecte d’innovació tecnològica i sostenible en comú”, relata Domènech.
En definitiva, la pressió per a una producció sostenible colla els cellers més petits de Catalunya. Europa constata la necessitat d’implementar tècniques més responsables amb el medi ambient, però no hi ha cap certesa que totes les empreses vinícoles de Catalunya puguin fer aquest canvi. Així doncs, mentre la preocupació creix entre els més petits i els cellers amb més recursos continuen innovant i presentant nous projectes que alimenten les expectatives europees. Una situació que, sense un clar suport cap al teixit empresarial, podria assegurar el creixement de la bretxa econòmica entre les grans marques i els petits propietaris.
