L’impacte dels cellers i empreses del sector vitivinícola en el territori i la natura és immens. No només es tracta de persones que cultiven vinyes per elaborar vi i vindre’l, sinó que en molts casos es converteixen en guardaboscos, protectors de la biodiversitat i fins i tot peces clau pel funcionament correcte de l’ecosistema. No és d’estranyar, doncs, que des del certificat B Corp celebrin l’arribada de cellers al seu segell sostenible. En tan sols un any, l’entitat ha passat de dos a nou cellers dins de l’estat espanyol i ja en suma 81 a tot el món; empreses compromeses que asseguren que el rèdit econòmic ha d’anar acompanyat de molts altres paràmetres que impliquen millor tracte a les persones i al medi ambient. En un món canviant com l’actual i amb l’amenaça del canvi climàtic, els cellers amb certificat B Corp esdevenen els pioners d’un possible nou món en el qual complir els objectius econòmics no hagi de ser una fita a qualsevol preu.
“El vitivinícola era un sector clau on volíem accedir per la seva connexió amb la terra”, explica a Vadevi Montse Sellarès, directora de comunicació de B Lab, l’empresa que gestiona el certificat B Corp. Per a l’experta, mantenir l’equilibri entre el retorn monetari de les empreses i la seva implicació amb el planeta és imprescindible per al funcionament de l’economia del futur. I precisament aquesta és la missió de BCorp, un certificat que aglutina al voltant de 10.000 empreses a tot el món que treballen dedicades a mantenir objectius sostenibles, tant socials, com ambientals, de transparència i responsabilitat empresarial. En l’actualitat, ja hi ha alguns cellers catalans que s’han interessat pel certificat i han decidit endinsar-se el complex procés d’auditories per formar part d’aquest “col·lectiu”, tal com el defineix Sellarès.
Com tota bona història, comença amb una empresa catalana. D’aquesta manera, els pioners a començar a treballar per aconseguir el certificat B Corp van ser Vallformosa, una empresa vitivinícola que no té vinyes pròpies, sinó que gestiona diverses parcel·les de viticultors. “En aquell moment, no hi havia certificats tan complets com aquest”, descriu Sílvia Rodríguez, directora de comunicació de Vallformosa i una de les impulsores del segell dins de la companyia vitivinícola. B Corp els va encaixar a la perfecció perquè segons confirma l’experta “no van haver de fer res per ser mereixedors del segell”, és a dir, “només calia auditar tot allò que ja fèiem d’una manera concreta”. Una opinió que també comparteix Adela Capdevila, cap de l’àrea de sostenibilitat d’Albet i Noya, un celler català que també ha rebut la certificació. Capdevila concreta a aquest diari que buscaven diferenciar-se, i per tant no era una qüestió del certificat, sinó d’aconseguir trobar un paraigua que demostrés tota la feina que estaven fent en termes de sostenibilitat en tots els àmbits del celler.
Ara bé, no només s’arriba a B Corp per voler certificar pràctiques que ja són presenta a la companyia. En aquest sentit, Raventós Codorníu, una altra empresa vitivinícola que té el segell, va començar el seu camí cap a la sostenibilitat en el moment que l’empresa va fer un canvi de rumb. Així ho explica Maria Vidal, chief Communications and Sustainability Officer de la companyia, qui afirma que amb l’arribada del nou director general Sergio Fuster i la seva experiència prèvia en altres companyies es va obrir la reflexió del “potencial” que tenia el segell B Corp. Si bé és cert que Vidal especifica que “ja hi havia pràctiques que estaven fent”, la directiva també assegura que els va ajudar a “posar les idees en ordre i trobar un objectiu”. En el cas de Raventós Codorníu va ser una pregunta: “El que fem dona valor a la terra?“, afegeix Vidal.
Sortir de la competència ferotge
Més enllà de la voluntat dels cellers i empreses vitivinícoles de ser més sostenibles també hi ha una clara disposició a millorar el model econòmic actual. D’aquesta manera, B Corp no es tracta d’un certificat que dona una estrelleta per cada gota d’aigua recollida, sinó que intenta crear valor i reconstruir línies d’acció des d’un punt de vista més transparent tant internament com externament. Segons Sallarès, “no és cap sorpresa que la paraula sostenibilitat vingui de sostenir-se en el temps“, en altres paraules, B Corp defensa un model a llarg termini que no se centra en la competència, sinó en l’ajuda d’uns i altres per construir un model millor, “tot i que no perdem de vista que també s’han de guanyar diners”, esmenta Vidal, de Raventós Codorníu.
L’equilibri entre guanyar diners i tenir un retorn pel món és complicat i més en un sector com el del vi, on cada vegada hi ha menys consumidors i la competència és més ferotge. Tot i això, les tres representants de cellers entrevistats tenen molt clar que pertànyer a B Corp els dona una altra visió de com ha de funcionar el sector. “Se centra molt més a crear comunitat i no tant en competir”, remarca Vidal. També des de la mateixa entitat certificadora, Sellarès esmenta que el sector vitivinícola és un dels quals més es pot veure aquesta col·laboració entre cellers: “Ells mateixos són grans ambaixadors del segell”, repeteix la directora de comunicació de B Lab.
Malgrat el coneixement intern que hi ha del segell, la realitat és que el públic encara no acaba de saber d’aquest certificat. En aquest sentit, totes les entrevistades coincideixen a afirmar que “queda camí per recórrer”. No obstant això, és evidnet que la sostenibilitat creix entre els criteris de prioritat dels consumidors, especialment els de productes vitivinícoles. Per tant, encara que B Corp no sigui un segell reconegut en el moment, és molt probable que “acabi marcant la diferència en el futur“, expressa Capdevila, d’Albet i Noya.
Un certificat amb avantatges
L’esforç de fer al canvi cap a la sostenibilitat no passa desapercebut, però encara no hi ha cap llei o normativa que doni beneficis fiscals a aquestes empreses, almenys a Catalunya o a l’estat espanyol. Ara bé, Sellarès confirma a Vadevi que no només la fiscalitat és un benefici per a les empreses, ja que “hi ha nombroses administracions que afavoreixen l’accés a subvencions a empreses que, com les B Corps, compleixen alts estàndards d’impacte”. D’aquesta manera, ser de B Corp augmenta les possibilitats de les companyies vitivinícoles a accedir a certes injeccions de diners públiques. A més, la directora de comunicació de B Lab concreta que el seu segell “també facilita l’atracció d’inversions d’impacte i ofereix certs avantatges i majors punts en licitacions públiques que inclouen criteris de sostenibilitat”.
Paral·lelament, el moviment B Corp també ha impulsat a l’estat espanyol el reconeixement legal de les empreses amb propòsit a través de la figura de les SBIC; unes sigles que substitueixen SL o SA i que permeten identificar legalment a les empreses que integren l’impacte en la seva estratègia i compleixen alts estàndards socials, ambientals, de governança i transparència. “Impulsar lleis que facilitin l’adopció d’aquests models i premiïn a les empreses que lideren amb l’exemple és una de les nostres línies d’acció”, remarca Sellarès, qui conclou i confirma que a mesura que passi el temps i més empreses s’uneixin a B Corp, més “públic connectarà amb el moviment”.
