Els pagesos són el cor del sector primari de Catalunya i tota oportunitat és bona per recordar la importància d’un món que no passa pel seu millor moment. La falta de relleu generacional, la burocràcia infinita i la competència deslleial de l’estranger manté en tensió els camperols catalans que no cessen en l’intent de demanar millors condicions i més ajudes per assegurar la supervivència d’un sector clau per Catalunya. La classe política intenta -la major part del temps- implicar-se en la lluita dels pagesos i sempre que hi ha ocasió de recordar la gran feina que fan. Les lleis van lentes, però les iniciatives socials cada vegada prenen més força. Benvinguts a Pagès és un esdeveniment que patrocina el Govern, un cap de setmana de somni per a tots els públics que transporta els consumidors a diferents espais rurals de Catalunya. Amb una dècada d’història, aquest esdeveniment torna amb més intensitat que mai, activitats úniques i el recordatori latent que la pagesia “no és necessària, és imprescindible”, en paraules de Miquel Sàmper, conseller d’Empresa i Treball.
El Palau de Pedralbes ha estat el lloc escollit per presentar aquesta nova edició de Benvinguts a Pagès. L’acte ha comptat amb una posada en escena solemne i una sala plena a vessar, que transmetia la sensació que el sector primari encara té molta veu i recorregut. Autoritats, cases rurals, restaurants, cellers i molts d’altres espais de l’agricultura de casa nostra s’han reunit per commemorar la importància del sector, però també reivindicar el producte de proximitat. “Al meu restaurant només hi ha vi català”, explica Enric Millà, del restaurant El Dien, a la Noguera. El xef reconeix que li agraden els vins de La Rioja, però insisteix que Catalunya té massa productes de qualitat per a portar-ne de fora. Una realitat que envolta l’objectiu de Benvinguts a Pagès que és ensenyar tot allò que es pot aconseguir sense marxar del país, ni del camp català.
L’esdeveniment -que enguany se celebrarà el 4 i 5 d’octubre- busca apropa la gent de ciutat a la vida rural. En aquest sentit, les diferents explotacions agràries, cases rurals i restaurants, entre ells alguns cellers molt importants en enoturisme, tenen l’objectiu de retornar aquesta pau a tots aquells catalans que no poden respirar aire pur. Més enllà de ser una manera d’alegrar l’ànima de la gent de Barcelona, la iniciativa promou que el públic compri els productes de temporada i de proximitat directament als pagesos i pageses que els expliquen el seu ofici. La festa és una gran finestra perquè els visitants omplin el rebost. Al mateix temps, als agricultors participants els permet generar activitat comercial i els ajuda a fidelitzar nous públics, més enllà del cap de setmana de portes obertes a pagès.
“Volem crear marca de país”, conclou el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de continuar generant idees i de mantenir la riquesa del sector a través d’una aliança sòlida entre món rural i món urbà: “El que passa a la capital, interessa al món rural i el que passa al món rural interessa a la ciutat”. Ordeig ha remarcat que calen explotacions “sostenibles i segures”, capaces de convertir la tradició en un motor d’innovació, i ha insistit en el fet que el Govern ha de fer “més inversió” i impulsar una campanya de promoció del producte local, ja que “la fidelització d’un client que ve a veure d’on surt allò que consumeix no té competència”.
Uns premis a la fidelitat pagesa
Aquest esdeveniment no només ha estat el moment per presentar i celebrar els deu anys de Benvinguts a Pagès, sinó que també ha reconegut amb guardons la fidelitat de disset explotacions que han estat vinculades al projecte des de la primera edició, l’any 2016. Entre elles hi ha el Celler Xavier Clua i Productes de Casa Llopis, a la Terra Alta; la Castanya de Viladrau i la Granja Comas, a Osona; Betara, amb presència a Osona i el Vallès Oriental; i Biomasia Ca n’Oliveró, al Vallès Occidental. També han estat distingides Melmelària, al Maresme; Mas Blanch i Jové, a les Garrigues; El Soler de n’Hug i Formatges de Lluçà, al Lluçanès; Safrà del Montsec, al Pallars Jussà; i Mel el Remei, a l’Alt Camp. La llista es completa amb la Vinya Janine, a l’Alt Camp; el Celler Cuscó Berga, el Molí d’Oli Josep Lluch i els Cellers de Can Suriol, a l’Alt Penedès; així com Cal Valls, aliments ecològics i naturals, al Pla d’Urgell.
El reconeixement també recau en quinze allotjaments rurals que han mantingut el seu compromís amb el projecte. Hi figuren Cal Tomàs, a la Terra Alta; la Fonda Can Fasèrsia, al Pallars Jussà; Cal Negri, a l’Alt Penedès; i el Castell de la Floresta, a les Garrigues. També hi ha Mas Rubió, a la Garrotxa; Cal Riba, a l’Anoia; L’Era d’en Bella i el Turisme Rural Corral de Lladurs, al Solsonès. Al Pallars Sobirà hi trobem tres espais reconeguts: Casa Bellera, La Perxada de Ticó i l’Hotel La Morera. La llista es completa amb Cal Cisteller i Volta de Ferreres, al Berguedà; Can Xargay, Rural & Wellness, al Pla de l’Estany; i Turisme Rural Mas Romeu, a la Selva.
Finalment, també s’han reconegut cinc restaurants que des del primer dia han apostat pel projecte i per la cuina de proximitat. Es tracta de Casa Roca, al Pallars Jussà; el Restaurant Hostal Benet, a les Garrigues; Can Roca d’Esponellà, al Pla de l’Estany; el Restaurant El Dien, a la Noguera; i El Molí del Mallol, a la Conca de Barberà.
