Al principi de la viticultura, pagesos i terra mantenien un diàleg constant. Sense químics, grans explotacions i necessitat d’elaborar centenars de milers d’ampolles, els viticultors cultivaven el seu terrer, amb les seves amb i l’ajuda d’antics remeis naturals que havien passat de pares a fills. La viticultura biodinàmica recorda a aquells temps i confirma que la bona relació entre les plantes i el pagès no fa res és que millorar la identitat del vi que se n’extreu. El bon funcionament de l’ecosistema natural que envolta les finques que es dediquen a la biodinàmica i totes aquelles pràctiques ancestrals que semblen traduir-se en bons vins han fet que aquest tipus de cultiu s’estengui pels sectors vitivinícoles d’arreu del món. Des de Portugal fins a França, passant per Espanya i Catalunya, un bon grapat de viticultors es dediquen a les seves terres en cos i ànima, però a diferència d’altres s’hi senten connectats. Es desempalleguen sempre que poden del concepte “explotació agrícola” i argumenten que per poder fer bons vins, s’ha de respectar la natura, “trobar l’equilibri” com dirien alguns.
“Em considero un criador de llevats”, expressa Antonio Madeira, viticultor biodinàmic de la regió de Dao, a Portugal. Enginyer de professió, aquest franco-portuguès va deixar la seva vida d’empresari a París per tornar al poble on s’havien criat els seus avis. Allà, va començar a llogar algunes de les vinyes que tenien els pagesos del poble per fer vi de taula i va consolidar el que seria el seu petit celler, amb un total de set hectàrees cultivables amb més de 50 varietats de vinya diferents. Ell, com molts d’altres, no concep la viticultura sense tenir en compte cada mínim detall de la terra i explica que “si acompanyes a la vinya, aquesta acaba expressant una gran autenticitat”. Madeira és un dels cellers que Cruz de Alba presenta a Barcelona per confirmar que la tendència del cultiu biodinàmic no és només una moda, sinó que cada vegada s’estén a més velocitat pel planeta. En un intent per donar a conèixer històries originals, el celler de Ribera del Duero organitza Viñas con alma. Explorando la esencia biodinámica del Viejo Mundo, un espai de diàleg on diferents finques posen a l’abast d’experts i periodistes tot el seu coneixement sobre els cultius més vells del planeta.
El cultiu biodinàmic no és res més que tornar a les arrels i desfer-se de qualsevol producte o procés químic que pugui afectar de qualsevol manera la planta. En aquest sentit, els viticultors que utilitzen aquestes tècniques es passen bona part de la seva vida al costat de les vinyes, a peu de terrer i estudiant els seus fuits. Animals, plantes i paisatge formen part d’un mateix ecosistema que els elaboradors biodinàmics perceben com a un sol organisme, per a ells sense la visió del tot, res té sentit. “La millor planta que pot ajudar al creixement de les vinyes és la planta dels peus. Has de ser sempre allà”, ironitza Sergio Ávila, enòleg de Cruz de Alba. L’expert en biodinàmica reconeix la importància de ser present en els processos i sobretot la necessitat de cures constants perquè les plantes se sentin acompanyades i no amenaçades. “Les parcel·les no són una cinquantena d’organismes, sinó un de sol”, remarca l’enòleg.
La qualitat dels vins biodinàmics és pràcticament innegable, però aquest no és l’objectiu principal dels viticultors. Fanny Dulong i Juan Moretti de Clos Systey, a Saint-Émilion (França) expliquen que persegueixen alguna cosa més que qualitat: “Busquem transmetre emoció, llegat i veritat en cada ampolla. Perquè tornar a la vinya va ser una decisió del cor, i el vi és la nostra manera de compartir-lo”. D’aquesta manera, la parella reconeix que no sempre havien pensat a dedicar-se a la viticultura i molt menys a la biodinàmica, però que en un moment de la seva vida, Dulong va voler tornar a treballar al celler familiar on la seva mare, enòloga de professió s’havia quedat el negoci. “Vam començar el 2007 fent viticultura orgànica i més tard vam fer un pas cap a la biodinàmica”, confirma Dulong.
La incredulitat sobre l’eficàcia de la biodinàmica
No és cap secret que els viticultors biodinàmics encara són minoria. En molts casos les seves pràctiques es veuen poc ortodoxes, fins i tot els més escèptics les titllen d’innecessàries. També cal recordar que qualsevol celler amb certa notorietat respon sota els marges que li permet la Denominació d’Origen, el que encara delimita més certes maneres de treballar. Dulong explica que en algunes ocasions han de limitar la seva pràctica a allò que els permet la DO, ja que són encara un celler petit per decidir muntar-s’ho pel seu compte. També Ávila recorda el dia que va parlar amb el seu cap sobre biodinàmica. Cruz de Alba pertany al grup Zamora Company i com l’enòleg argumenta “no sempre es veu en bons ulls aquest tipus de viticultura”. Per sort per ell, tot i la incredulitat de la direcció en primera instància, el seu afany per reconèixer que només podia entendre la viticultura si era biodinàmica el va portar a ser escoltat i finalment, van accedir.
Catalunya, un possible referent
La viticultura biodinàmica ja es pot trobar en diferents països del sector vitivinícola del món tradicional. Catalunya no és una excepció i, de fet, per a alguns és fins i tot un referent. “Cellers com Gramona o Lagravera són un bon model a seguir”, descriu Ávila, qui també afirma que han estat cellers pioners en aquesta classe de cultiu. Precisament, Barcelona és la primera parada d’aquest viatge dels tres experts en viticultura biodinàmica i segons sembla no és casualitat. La ciutat i el seu entorn concentren una gran activitat relacionada amb la vinya ecològica i biodinàmica, a més d’una comunitat de professionals oberta a nous enfocaments. Per als organitzadors, començar per Catalunya significa reconèixer un territori inquiet, compromès amb la sostenibilitat i en constant evolució. Sigui com sigui, els cultius biodinàmics han vingut per quedar-se. Cada vegada hi ha més cellers i pagesos que se sumen al carro de la biodinàmica, no només perquè és més respectuosa pel medi ambient, sinó perquè segons els experts que ja hi treballen “hi ha més autenticitat en els vins que s’elaboren amb aquestes pràctiques”, conclou Madeira.
