Catalunya és un dels líders mundials en el cultiu ecològic en les vinyes. La cura del medi ambient esdevé una prioritat no només pels cellers sinó pels òrgans de govern i els consells reguladors de les Denominacions d’Origen. La DO Penedès ja és una regió vitivinícola única en tot el món 100% ecològica, una fita que no només marca un precedent sinó que manté la cursa per a la transició ecològica activa a escala internacional en el món del vi. No obstant això, tot el planeta s’ha bolcat de manera directa en l’ecologia del sector vitivinícola i un estudi recent de ResearchAndMarkets.com assenyala que el sector creixerà a una taxa anual mitjana del 10,4% entre el 2025 i el 2030. En concret, s’estima que podria arribar a augmentar fins als 64.600 milions de dòlars (54.567 milions d’euros aproximadament) en tan sols cinc anys.
La principal raó d’aquest creixement va molt lligada al canvi de les tendències de consum. Tal com confirma l’estudi, hi ha un clar increment de la demanda de productes ecològics i sostenibles per part dels consumidors. De fet, ha passat a tenir un lloc principal dins la llista de prioritats de les noves generacions (Millennials i Z). En aquest sentit, a mesura que les pràctiques orgàniques i la transparència guanyen tracció, els participants del mercat estan reavaluant les estratègies de negoci per capturar noves oportunitats de creixement a tot el món. En altres paraules, l’ecologia sembla tenir més adeptes i, per tant, es converteix en una tipologia de cultiu més solvent a llarg termini.
En un article a Vadevi es relataven les conclusions d’un informe de Vinetur en les quals es parlava de l’arribada de les noves generacions en el món del vi. Tot i que és evident que la Generació X (dels 45 als 60 anys) encara fa el gran gruix de les compres de vi al món, els Millennials i la Generació Z són els següents. Vinetur afirmava que pels joves era indispensable l’ecologia i que a diferència dels X, que posaven qualitat, preu o regió vitivinícola entre les seves màximes prioritats, els joves tenien molt present l’ecologia a l’hora de comprar productes. D’aquesta manera, la preferència del consumidor per la sostenibilitat i la transparència del producte està donant forma a les decisions de compra i impulsant la innovació de segments, conclou l’informe de ResearchAndMarkets.com.
Cada vegada és més evident que el futur empresarial és sostenible, sobretot perquè les generacions que comencen a esdevenir els possibles compradors més fidels tenen l’ecologia entre les seves prioritats. No és cap secret que amb el pas dels anys la crisi del canvi climàtic ha assotat el món sencer, amb la necessitat de crear polítiques més estrictes contra les pràctiques poc sostenibles. En un sector com el del vi, on bona part de la producció ja s’havia fet a mà durant segles, la tornada a eines més rudimentàries i l’eliminació de pesticides sembla un pas completament natural. Si bé és cert que l’ecologia no és una pràctica barata i el canvi de maquinària pot semblar una gran inversió en recursos, les noves preferències dels consumidors converteixen la cura del medi ambient en un indiscutible, segons es pot concloure de les dades de l’estudi.
Una oportunitat pels celleristes nord-americans
Europa va liderar el mercat ecològic el 2024 amb un 77,5% dels ingressos totals. La tradició vitivinícola europea i la receptivitat cap a mètodes sostenibles expliquen aquest domini, ja que en molts casos han estat els pagesos i celleristes europeus els que han portat la veu cantant. Tot i això, els nord-americans presenten una projecció positiva amb un creixement anual estimat del 10,3%. Aquesta nova prioritat pels estatunidencs esdevé clau després de l’anunci dels aranzels de Trump al vi europeu. Actualment, el gravamen és del 15% per a tots aquells vins que provenen de les regions vitivinícoles dins de la Unió Europea. Una situació que colla els celleristes de la unió, però que es podria presentar com una oportunitat pels estatunidencs.
Si es tenen en compte les tendències de compra mundials, es pot comprovar com els clients dels Estats Units també prefereixen els vins ecològics o almenys els tenen com a prioritat. Abans, la compra d’aquests vins es feia a través de les importacions d’Europa, clara guanyadora a l’hora de parlar de sostenibilitat. Ara bé, amb les noves polítiques aranzelàries, als cellers nord-americans se’ls obra l’oportunitat d’equiparar els seus productes als europeus en termes ecològics. En cas de ser així, alguns dels compradors deixarien de buscar aquesta qualitat en els europeus i passarien a consumir productes del mateix territori, una situació que afavoriria als productors del país que lidera Donald Trump. Aquest nou paradigma -segons apunta l’estudi de ResearchAndMarkets.com- podria explicar el creixement de les vinyes ecològiques als Estats Units en els pròxims anys.
Ajudes governamentals a favor de la sostenibilitat
No només els cellers i els consumidors veuen clara la necessitat de ser més sostenibles. Des del govern català hi ha línies d’ajuts concretes per a matèries de sostenibilitat. De fet, en l’última convocatòria, gairebé una trentena de cellers van rebre ajudes per un valor total de 3,6 milions d’euros per a diferents millores en les infraestructures o la posada en marxa de projectes que permetien més sostenibilitat, tant al terroir, com al mateix celler. També des de la Unió Europa, d’acord amb l’Agenda 2030, s’han utilitzat part dels fons europeus per a l’ecologia, amb línies directes a aquells pagesos i cellers que ja des de fa temps posen al davant la sostenibilitat dels seus productes.
La sostenibilitat i les vinyes ecològiques estan en auge i cada vegada són més els consumidors arreu del món que exigeixen alguna classe de certificat o diploma que assegura les bones praxis dels cellers. Sigui pel canvi de tendència o per la conscienciació dels mateixos elaboradors, l’ecologia s’ha colat en les partides pressupostàries de bona part dels cellers. Fins i tot des de les administracions públiques es premia la sostenibilitat amb ajudes clau per a la millora de les infraestructures. En definitiva, les vinyes ecològiques ja no són un somni d’alguns, sinó una prioritat a les agendes de molts. Tal com conclou el mateix informe, aquesta tendència mantindrà la transició ecològica internacional en creixement constant, almenys fins al 2030.
