La sostenibilitat és considerada un dels pilars essencials del camp europeu. Actualment, les ajudes es reparteixen entre els agricultors que creuen fermament en fer la seva feina pensant en l’ecologia. Així i tot, les exigències verdes de Comissió Europea per rebre ajudes han estat cada vegada més dures, complicant l’arribada d’alguns agricultors al final de la paperassa. És per això que la nova Política Agrària Comuna (PAC) pel període del 2028 es presenta amb una flexibilització d’aquesta burocràcia, amb normes sostenibles més accessibles per a tothom, sense tants passos a seguir i amb més facilitats. Una victòria agredolça pel sector vitivinícola, ja que la retirada de la paperassa també es vol traduir en una disminució del pressupost, la qual cosa repercuteix directament en la salut empresarial dels petits agricultors. Una situació amb “marge de canvi” segons explica el president de l’Associació Vinícola Catalana, Eugeni Llos, qui tot i que no nega que les retallades puguin anar en contra el que lluita la seva entitat, és a dir, “la viabilitat de les empreses vitivinícoles”, manté que en termes generals la PAC compleix tot allò que el sector vitivinícola necessita.
Si bé és cert que la retallada de les ajudes ha estat un cop fort per tot el sector agrícola català, algunes organitzacions del món del vi a Catalunya no veuen amb mals ulls aquesta primera proposta pel 2028. La realitat és que en termes de sostenibilitat, “es considera fonamental impulsar totes aquelles mesures que contribueixin a mitigar-ne els efectes i a adaptar les explotacions vitivinícoles a aquest nou context”, descriu Llos. Uns objectius que -segons deixa entreveure el mateix president de l’Associació Vinícola Catalana- la nova PAC té molts presents. D’aquesta manera, Llos roman a l’espera que s’avanci amb el text i hi hagi més detalls sobre la flexibilització de la normativa i la seva aplicació, però en termes generals celebra que més pagesos puguin accedir a una nova política que compleix amb tots els seus reclams: “La defensa i el suport als viticultors, el reconeixement de la seva feina, la viabilitat econòmica de les explotacions, la promoció i la protecció dels nostres vins, l’impuls a les inversions i l’atenció a les mesures mediambientals, entre d’altres”, esmenta.
L’altra cara de la moneda, però, continua fent anar de corcoll a bona part del camp català. De fet, menys d’un dia després que la Comissió Europea presentés la seva proposta pressupostària per la Política Agrària Comuna durant el període 2028-2034, els carrers de Brussel·les ja eren plens de tractors i pancartes. Les organitzacions agràries d’arreu, indignades amb una retallada que supera el 20% dels fons destinats a la PAC, van assenyalar directament a Úrsula Von der Leyen com a responsable d’“enterrar” el futur del camp europeu. Lluny de l’optimisme de Llos, bona part del sector veu com un cop a la supervivència del món agrícola. En altres organitzacions agrícoles, aquest nou pressupost arriba com una galleda d’aigua freda, fins i tot quan parlen del sector vitivinícola, ja que amb la caiguda del consum mundial s’esperaven més que mai accedir a més ajudes. “No és la primera vegada que veiem a Europa abaixar-se els pantalons”, explica Santi Vives, tècnic d’Unió de Pagesos. En una conversa amb Vadevi el representant de la patronal assegura que la negociació dels aranzels amb Donald Trump va ser la primera vegada que la Unió Europea va sucumbir a les exigències de tercers sense centrar-se en els seus viticultors i “aquesta nova PAC torna a fer-nos mal a nosaltres”, reconeix.
Una normativa verda, però flexible
L’ecologia és una part clau en el desenvolupament de pràctiques agrícoles, sobretot en el sector de la viticultura catalana. Enguany, la DO Penedès s’ha convertit en el primer territori a obtenir una verema 100% ecològica. Aquesta és la mostra principal de la importància que té la sostenibilitat dins del sector. Ara bé, aquesta ecologia també ha anat canviant amb els anys i l’actual PAC admet que la rigidesa d’algunes normes havia deixat fora de les ajudes a explotacions que podrien haver complert uns requisits ecològics, però més laxes. En concret, enguany es busca modificar els ecorrègims, els instruments de la PAC que fomenten les pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient. En altres paraules, a canvi d’adoptar mesures que millorin la biodiversitat, protegeixin el sòl o ajudin a lluitar contra el canvi climàtic, els agricultors poden rebre una compensació econòmica. La primera afecta la cobertura vegetal en cultius llenyosos -com vinyes, oliveres o fruiters-: abans era obligatori que, a l’estiu, la vegetació ocupés almenys el 20% de l’espai lliure sota la capçada dels arbres, una exigència complicada en zones amb sequera, risc d’incendis o costos elevats de manteniment. Ara aquesta condició desapareix, i és el mateix agricultor qui decideix com gestionar la coberta vegetal.
La segona modificació fa referència als espais de biodiversitat en explotacions mixtes, és a dir, aquelles que combinen terres de regadiu, secà o cultius permanents, com és la vinya. Fins ara, el percentatge de superfície destinada a biodiversitat variava segons el tipus de cultiu, la qual cosa feia més complexa la gestió. A partir d’ara, s’estableix un percentatge únic del 7% per a totes les finques mixtes, la qual cosa simplifica notablement els càlculs i la seva aplicació. En resum, els agricultors guanyen marge de maniobra a l’hora de complir els ecorrègims amb normatives molt menys problemàtiques i amb una substancial reducció i flexibilització de la burocràcia a presentar. “Mesures ambientals més flexibles és un dels pilars fonamentals de la nova PAC”, admet Vives, qui insisteix, però, en el fet que la reducció d’ajuts pot jugar-los en contra.
L’explotació laboral contra l’ecologia
La importància que se li dona en el camp català a l’ecologia a vegades fa que altres parts del sector quedin enterrades. Des de fa anys, els sindicats exigeixen que es tingui tanta cura dels treballadors com es té de la necessitat fer mantenir els processos ecològics. En una conversa amb Vadevi, la representant de la UGT-FICA al sector agropecuari, Alícia Buil lamenta que a política comunitària europea “emfatitza més la part ambiental de la regulació que no pas la laboral”. En aquest sentit, la sindicalista assegura que es continuen donant ajudes d’Europa a empreses que “no compleixen amb la normativa a escala laboral”, però això passa desapercebut. És per això que des de sindicat demanen més fiscalització i mantenen que la PAC no té en compte els treballadors. En altres paraules, des d’Europa se centren més a tenir productors ecològics que no pas camps sense explotació laboral. “Les nostres demandes no canvien: volem més visibilitat de la vulnerabilitat dels treballadors”, explica Buil, qui recorda que “hi ha un menysteniment dels treballadors”.
Arrencar, replantar, sobreviure
Un altre dels punts que podria portar aquesta nova Política Agrària Comuna és el canvi en l’ajut per la replantació de vinya. El mes de març, Europa aprovava una nova llei per ampliar els terminis de plantació de la vinya. En concret, la nova norma permetia augmentar els anys entre l’arrencada d’una vinya i la presentació d’una sol·licitud de replantació. Enguany, aquesta nova mesura s’aplica a unes 1.200 hectàrees de vinya a Catalunya, i cada any, al voltant d’un miler de plantacions podran gaudir d’aquest augment del termini. Gràcies a aquesta ampliació, els pagesos poden tenir més llibertat per decidir com replantar els seus terrenys. Mentre la norma ja es va aprovar, la PAC havia de validar aquesta nova mesura com a òptima per als seus ajuts, la qual cosa sembla que podria passar el 2028. En aquest sentit, els pagesos que necessiten replantar podran demanar la sol·licitud complint els requisits d’acord amb la nova ampliació.
Una victòria, ja que pel sector vitivinícola que després d’anys de lluita es deslliura de la rigidesa d’una normativa que en el moment actual -on no hi ha excedent de raïm en grans quantitats- podia posar en perill la viabilitat de les explotacions. No obstant això, aquestes possibles ajudes per la replantació entren dins del paquet de la Intervenció Sectorial Vitivinícola, un dels que possiblement seran “més castigats per les dures retallades”, lamenta Santi Vives d’UP.
