L’enoturisme ja forma part de la cultura de molts cellers de Catalunya. Actualment, els elaboradors que tenen l’espai i el temps, prefereixen presentar-se al consumidor final amb molt més que un producte, és a dir, amb una idea, una història o fins i tot un tast i una visita a les instal·lacions. Aquesta no és només una tendència catalana, sinó que fa anys que el sector vitivinícola mundial va veure en el turisme una oportunitat de diversificar el negoci. Tant és així que hi ha diversos organitzacions a escala internacional que vetllen per les bones pràctiques dels cellers i aglutinen un bon grapat de ciutats que demostren l’excel·lència de l’enoturisme. Catalunya i el seu patrimoni vitivinícola, però, no han estat mai a l’alçada d’aquestes organitzacions, que continuen sense comptar amb el país i les seves idees per combina vinya i turisme. Per primera vegada, en el marc de la Barcelona Wine Week (BWW), l’Agència Catalana de Turisme presenta el Fòrum Internacional d’Enoturisme, una iniciativa que pretén posicionar Catalunya a la cúspide del turisme de vins i demostrar que la vitivinicultura catalana es mereix formar part d’aquestes llistes d’elits. Per fer-ho, es presenten casos pràctics d’altres països com Bordeus (França), Porto (Portugal), Geòrgia o la Xina que gràcies a les seves iniciatives ja són destins de referència en enoturisme.
“La cultura del vi a Catalunya és històrica”, ha assegurat Cristina Lagé, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya en l’acte de presentació de la primera edició d’aquest fòrum internacional. Segons la directiva, els cellers catalans van entendre a la perfecció que amb la venda de vins no s’aconseguia l’excel·lència i “van fer un pas molt difícil” a favor d’entendre i ajudar al país en el seu objectiu de “construir un relat d’enoturisme”. A més, Lagé ha assenyalat que el visitant enogatronòmic genera un 20% més de despesa a la destinació a diferència del convencional i ha indicat que més de 400 dels 918 cellers catalans ja s’han obert al turisme. Ara bé, la realitat és que hi ha moltes regions que han avançat molt més que el país en termes d’enoturisme. Per tot el món hi ha una dotzena de ciutats anomenades Great Wine Capitals, que pertanyen a una associació que les presenta com l’excel·lència de l’enoturisme. Al fòrum ha participat el president de l’entitat, Juan Sáez de Buruaga, qui en ser preguntat per la participació catalana d’aquesta llista ha lamentat que només hi pot haver una ciutat per país -en el cas de l’estat espanyol és Bilbao-La Rioja– i, per tant, “en contra del que ell pensa Catalunya no podrà entrar”.
No obstant això, Catalunya sí que es podria presentar per ser amfitriona de la cimera de l’enoturisme mundial. José Antonio Vidal, president de l’Organització Mundial d’Enoturisme que també ha participat en la presentació del Fòrum Internacional d’Enoturisme ha reconegut que cal un esforç multitudinari i que totes les administracions públiques i privades es posin d’acord per a emprendre aquest viatge. Tot i això, no ha negat que sigui possible que la capital catalana es converteixi en una de les seus d’aquest esdeveniment de l’organització: “Estaríem encantats que Catalunya fos la primera regió d’Espanya en acollir l’esdeveniment”, ha explicat Vidal.
Les claus de l’enoturisme d’èxit
Si bé és cert que Catalunya ha fet un gran esforç per tenir una bona guia enoturística, encara li queda camí per recórrer. És per això que els experts han recordat algunes de les tendències que enguany podrien millorar la qualitat del turisme de vins, no només de Catalunya sinó d’arreu del món. Les primeres necessitats que cal tenir en compte és la integració de la sostenibilitat i la tecnologia en totes les experiències enoturístiques. En aquest sentit, aquestes dues claus s’han convertit en pilars essencials per al sector. Paral·lelament, els experts també han comentat que el creixement del turisme experiencial atrau més públic cap a l’enoturisme. És per això, que han conclòs que gràcies a aquestes noves tendències, s’obren oportunitats per a diferenciar les activitats de cada celler. Pels directius, l’enogastronomia i l’enoturisme familiar ja haurien de ser un imprescindible, ja que els visitants busquen experiències úniques constantment. A més, també es considera que si les activitats tenen més valor, els clients estaran disposats a pagar més.
