La viticultura ecològica s’ha convertit en una assignatura molt rellevant en el sector del vi europeu. Tot i que hi ha països que encara lluiten aquesta guerra amb els seus pagesos i viticultors, la realitat és que a Catalunya ja va molt avançada. La DO Penedès és la primera denominació d’origen del món en ser 100% ecològica i la marca col·lectiva europea Corpinnat -també del Penedès- té l’ecologia com un dels requisits imprescindibles per a formar part de l’entitat. Aquests són dos exemples que denoten com Catalunya busca l’ecologia no només per ser una prioritat pels nous consumidors, sinó per la seva indiscutible participació en la millora del medi ambient.
Les dades generals del ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació publicades la setmana passada deixen Catalunya en molt bon lloc en viticultura ecològica el 2024. En total, el país acumula 34.314 hectàrees de vinyes ecològiques, la segona xifra més alta de tot l’Estat, només superada per Castella-la Manxa, amb 68.541 hectàrees. Val a dir, però, que la xifra total de vinyes de Castella-la Manxa (913.695 hectàrees aprox.) és gairebé vint vegades més gran que la de Catalunya (56.200 hectàrees aprox.), la qual cosa significa que en termes de proporció de territori, Catalunya és la primera regió vitivinícola de tot l’estat espanyol on més cellers i pagesos s’han passat a l’ecològic. “Per nosaltres ja és la normalitat, no concebem el cultiu sense ser ecològic”, explica Roc Gramona, director tècnic del celler Gramona i vicepresident de Corpinnat.
Catalunya no només és el segon territori amb més vinya ecològica de tot l’Estat, sinó que lidera el rànquing en l’aposta per la sostenibilitat també dins de les empreses. En aquest sentit, les dades del ministeri confirmen que Catalunya encapçala aquest apartat amb 418 establiments, la qual cosa suposa gairebé el 28% del total estatal. Castella-la Manxa compta amb 251 cellers i Castella i Lleó amb 203. Altres comunitats amb presència industrial rellevant són al País Valencià (117), Andalusia (112) i La Rioja (73). La resta de territoris presenten xifres més baixes, amb algunes regions on les dades no es publiquen per secret estadístic. Tal com es pot llegir en aquestes xifres, doncs, Catalunya, amb una ràtio de 82 hectàrees per celler, mostra el teixit industrial més atomitzat i especialitzat en la transformació. “Sempre hem sigut més viatgers, estem oberts a tenir més influències de fora que altres zones de l’Espanya profunda”, remarca Joan Huguet, president de la DO Penedès.
Una aposta amb 50 anys d’història
L’ecologia és una manera de viure el terroir i les vinyes. La fita històrica que ha aconseguit la DO Penedès enguany comença fa 46 anys, quan Josep Maria Albet, del celler Albet i Noya es va convertir en el primer viticultor d’Europa en fer cultius ecològics. “Vam veure que funcionava, que tenia un retorn per la terra i que calia fer aquest canvi”, argumenta Huguet, qui assegura que aquella va ser la primera perdre per aconseguir una verema 100% ecològica aquest 2025. No obstant això, el president de la DO també explica que “van perdre gent pel camí”, ja que no tothom té aquesta predisposició a canviar. Ara bé, per Huguet aquesta era una fita que havia de passar, perquè el compromís amb el paisatge “és una prioritat pels viticultors del Penedès”, respon.
Corpinnat va néixer el 2018 amb l’afany de poder descriure l’origen dels escumosos més enllà del paraigua de la DO Cava. La marca col·lectiva va començar amb reunions de sis cellers, entre ells Gramona. El director tècnic del celler reconeix que en aquelles primeres converses “l’ecologia no va ser un tema per debatre”. En aquest sentit, Gramona recorda que totes les empreses vitivinícoles que van fundar Corpinnat tenien molt clar que “aquest era el camí a seguir“. Paral·lelament, l’expert i viticultor també afirma que “ni tan sols ha estat un conflicte pels nous cellers que s’incorporen a la marca col·lectiva”. Una raó més per pensar que el Penedès és terra d’ecològic i que els integrants de la cadena de producció del vi de la comarca “estan compromesos amb la causa”, afegeix Gramona.
Ambdós casos són exemples totalitaris de vinyes ecològiques, però en cap cas són els únics. De fet, molts cellers i pagesos de les dotze denominacions d’origen catalanes han apostat per l’ecologia. Si tornem a les dades del ministeri, Catalunya acumula 34.314 hectàrees de vinyes ecològiques, de les quals aproximadament el 30% corresponen tant a Corpinnat com a la DO Penedès. És una dada a ull, ja que el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) “no divideix les hectàrees per DO”, en paraules del president de la DO Penedès. Tot i això, demostra que en moltes de les altres regions vitivinícoles catalanes hi ha una clara aposta per la vinya ecològica.
Els joves prefereixen ecològic
L’ecologia és una decisió mediambiental, però cada vegada esdevé més un punt clau a escala de negoci. Les noves generacions ja no beuen tant vi com abans, però sí que tenen més present l’origen d’allò que entra dins del seu cos. D’aquesta manera, el director tècnic de Gramona concreta que les prioritats estan canviant “sobretot entre ell millennials i generacions més joves”. En concret, l’expert parla d’un canvi de tendència cap a productes més sostenibles, una qüestió que fins i tot va més enllà de l’ecologia al camp i s’endinsa en les metodologies de treball dins del celler. La conclusió, però, és la mateixa: les noves generacions prioritzen l’ecologia per sobre d’altres qualitats en els vins. Una opinió similar té Huguet, tot i que el president de la DO Penedès considera que també hi ha un canvi d’hàbits de consum cap a productes més saludables. “La gent cada vegada es cuida més”, sentencia l’expert penedesenc.
En definitiva, la viticultura ecològica s’apropa més a la normalitat dels cultius de vinyes catalans que a una proposta de futur. En aquest sentit, bona part dels viticultors i pagesos del territori són conscients del retorn a la terra i l’agricultura responsable. Ara bé, tant Gramona com Huguet recorden que el clima mediterrani és un gran aliat i confessen que no tots els territoris tenen les eines i els recursos naturals per tornar-se ecològics. Tot i això, ambdós afirmen que l’ecologia és una “aposta de futur” i, per tant, “no s’ha de fer cap pas enrere”, conclou Gramona.
