La superfície de vinya ecològica s’ha multiplicat per tres els últims deu anys. Catalunya ja és un dels principals territoris vitivinícola amb més apreciació pels cultius ecològics i lidera en proporció la superfície total de vinya eco de l’estat espanyol. Actualment, ocupa 33.790 hectàrees, el que equival al 61% del conreu de raïm d’arreu de Catalunya. No només creixen les hectàrees, sinó que també augmenta el nombre de cellers que aposten pels cultius de vinya respectuosos amb el medi ambient. El 2015 n’eren 169 i ara en són 413. Les dades s’exposaven el passat dijous al Simposi de Vinya i Enologia Ecològica que se celebrava a Vilafranca del Penedès. “El missatge no és que tot hagi de ser vi ecològic, sinó que hem de garantir valor afegit i diversitat de productes”, apuntava el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. En aquest sentit, celebrava les xifres, però també demanava prudència per tal de competir en els mercats exteriors.
Segons les dades presentades, l’Alt Penedès és la comarca líder en vinyes ecològiques, amb 195 cellers compromesos amb l’agricultura sense fertilitzants artificials. No és d’estranyar tenint en compte que la DO Penedès s’ha convertit en l’únic territori vitivinícola del món en tenir només cultius ecològics amprats dins del paraigua de la Denominació d’Origen. La resta del podi el formen el Priorat (63 cellers) i la Terra Alta (33). Per denominacions d’origen, a banda del 100% de producció de la DO Penedès, sobresurt el 74% de producció ecològica que té la DO Costers del Segre. Aquesta és una dada doblement celebrada, ja que escala posicions fins al segon lloc i es converteix en la DO amb l’augment més gran d’ecològic dels últims 10 anys, passant d’un 10% al 74%, segons confirma durant el simposi Anna Gouran, cap del servei d’Ordenació Agrícola del DARPA. La segueixen, el 61% a la DO Alella i el 59% a la DO Conca de Barberà. On menys producció vitivinícola ecològica hi ha és a la DO Tarragona, amb un 31%.

Catalunya lidera l’ecològic de l’estat espanyol
Pel que fa al posicionament dins l’estat espanyol, Catalunya conrea el 20,81% de la superfície de vinyes ecològiques, amb 34.314 hectàrees. És la segona regió vitivinícola amb més eco, per darrere de Castella-la Manxa, que té el 41,57% del conreu de raïm ecològic. Ara bé, Gouran concreta que tot i que els manxecs lideren el rànquing estatal, proporcionalment tenen menys hectàrees sense fertilitzants artificials: el 15,77% de tot el seu territori vinícola. “En termes de proporció, Catalunya lidera l’estat espanyol en vinya ecològica”, afegeix la cap del servei d’Ordenació Agrícola del DARPA.
Pel que fa a la situació global de l’agricultura ecològica, aquesta ocupa al conjunt de Catalunya prop de 33.800 hectàrees. La vinya representa el 55% del total de finques cultivades sense sulfits. El fet que la DO Penedès sigui 100% ecològica i que el 61% de les vinyes d’arreu de Catalunya també ho siguin és una situació que supera les expectatives marcades ara fa deu anys, segons el mateix departament, des d’on Ordeig defineix el creixement com “espectacular”. El conseller sosté que “el món ha d’anar en aquest sentit”, si bé ha precisat que serà convenient frenar el ritme dels últims deu anys per “consolidar” aquest conreu ecològic.
Un acte de prudència davant els canvis
El sector vitivinícola no passa pel seu millor moment. De fet, el mateix conseller d’Agricultura recorda que “és un dels moments més difícils pel vi, tant per la crisi climàtica com pels canvis en les pautes de consum”. Tot i això, Ordeig també lloa “l’esforç” que han fet tots els cellers catalans per fer un pas més en termes d’ecologia i assegura que en un conjunt “s’ha apostat per tirar endavant projectes innovadors, sostenibles, que fan un relat del territori i donen un missatge de qualitat”. No obstant això, Ordeig també fa una crida a la “prudència” per tal de mantenir l’atenció en el comportament dels mercats i els consumidors. Per exemple, recorda que el sector també està pendent de quina evolució tenen els vins de baixa graduació. Així, el conseller assegura que garantir diversificació de productes “sempre convé”, i defensa que aquesta varietat es treballi potenciant el valor afegit “per tenir preus amunt sempre que es pugui”.
