La vinya ha provat ser una eina eficaç per prevenir incendis. Un terreny ben cuidat, una zona boscosa arreglada o conreus a prop de la masia poden ajudar que el foc no arribi a afectar algunes poblacions. No és un tallafoc natural, necessita cures constants per ser efectiu, però arriba a salvar bona part dels boscos de la rodalia. Catalunya va veure fa uns mesos la necessitat de distingir aquells cellers que utilitzen les vinyes per prevenir incendis, empreses que fora d’allunyar-se de les flames, les lluiten perquè no facin més mal del necessari. Un celler català s’ha convertit en el primer de tot Europa en rebre aquest distintiu. Així, Celler Abadal, de la DO Pla de Bages, se suma a la iniciativa Fire Wine, impulsada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).
“Vam viure el foc a la nostra pròpia carn i això ens va fer prendre consciència del perill i com la vinya és capaç d’aturar-lo”, explica Ramon Roqueta, propietari del celler. El 2017, el celler va aconseguir aturar les flames a 300 metres de la seva masia, una fita que aquest dimarts l’ha convertit en un celler compromès amb la prevenció d’incendis. El CTFC i el celler Abadal, ubicat a Santa Maria d’Horta d’Avinyó han signat el contacte de col·laboració en el marc de la iniciativa europea Fire Wine, emmarcada dins del projecte Fire Res, que té per objectiu certificar el valor afegit que aporten els productors compromesos amb la prevenció d’incendis forestals. Entre les diverses accions que haurà d’anar fent el celler per mantenir el distintiu hi ha el manteniment de cultius, la reducció de combustible i tenir els camins en bon estat.
L’enòleg d’Abadal Miquel Palau ha assegurat que convertir-se en el primer celler que rep aquest distintiu és “un orgull que ha d’ajudar a crear consciència i sensibilitzar els consumidors i el públic en general del valor de la vinya i l’agricultura en la salvaguarda del paisatge”. “El sector del vi necessita i és de justícia que tingui aquest reconeixement de protector del paisatge i del seu entorn”, ha remarcat Roqueta. En aquest sentit, el propietari del celler reconeix el segell com un premi a “tot l’esforç que fan els cellers i els viticultors per cuidar el paisatge, per preservar-lo, per treballar-lo i per fer-lo més bonic”. A més, Roqueta també recorda que el canvi climàtic és una amenaça real que desencadena -entre altres catàstrofes- la proliferació dels grans incendis forestals. Per això, el propietari manté que és essencial “tenir tallafocs” com les vinyes “que permetin una fàcil intervenció” per part dels cossos d’emergències.
En concret, la iniciativa que ha rebut recentment l’aval de la UE, ha creat dos distintius que certificaran els cellers i productors compromesos amb el manteniment de les seves terres per prevenir o ajudar a apagar incendis forestals. Es tracta de les marques Fire Wine Resilient Landscape i Fire Product Resilient Landscape. El celler Abadal ha estat el primer a sumar-se a la iniciativa, però des del CTFC avancen que en els mesos vinents s’hi sumaran una vintena de cellers més de Catalunya, Galícia, les Canàries i Castella i Lleó. Per tal de mantenir el compromís, els contractes que se signaran tenen un termini de cinc anys i exigeixen diverses accions constants per tal que les vinyes es mantinguin com a un tallafoc prioritari en els cellers. A part, de la reducció de combustible i el manteniment dels cultius, els certificats també exigeixen treballar en comú amb bombers o administracions per llaurar quan els ho diguin. Tanmateix, s’espera que aquests esforços extra es vegin reflectits en el preu del raïm o fins i tot en la rebuda de més suport o incentius per part de l’administració pública.
L’amenaça real del canvi climàtic
Les catàstrofes meteorològiques dels últims anys a Catalunya han deixat el sector vitivinícola entre les cordes. La sequera i els incendis s’han sumat a la tendència de consum a la baixa i els cellers han vist reduïts no només els seus cultius, sinó també els seus ingressos. Aquesta és la realitat del canvi climàtic, que cada vegada colla més el sector primari de qualsevol país. En aquest context, el director del CTFC, Antoni Trasobares, ha destacat que “s’han de fer les coses diferents” a escala europea i global. “És un canvi de paradigma. Cal una nova configuració del paisatge i una manera de gestionar-lo que ens permeti estar més adaptats i tenir més seguretat davant les noves condicions climàtiques”, ha apuntat. Per a ell, part de la solució recau en “la gent i les empreses del territori”, però també ha insistit que cal participació de l’administració i una col·laboració publicoprivada.
