El sector vitivinícola mundial està en crisis de producció. Les últimes dades publicades determinen que el món del vi ha patit el retrocés més gran de les últimes sis dècades, la qual cosa mina la moral dels pocs que encara es volen dedicar a un dels oficis més vells del planeta. La incertesa geopolítica, els canvis de preferències del consumidor i sobretot el canvi climàtic són algunes de les raons que expliquen aquestes males xifres, però no les úniques: la migració d’alguns pagesos cap a cultius més rendibles comença a ser una solució per a algunes regions. Els experts reconeixen que la situació crítica obre la porta a l’equilibri entre oferta i demanda, però vigilen de prop la solvència de les empreses del sector que, després d’aquestes adversitats, sobreviuen a dures penes amb l’esperança que verema rere verema la situació millori.
La producció mundial de vi va ser de 225,8 milions d’hectolitres el 2024, xifra que representa una caiguda del 4,8% en comparació a l’any anterior i marca el nivell més baix des del 1961. Així conclou l’últim informe de l’Organització Internacional del Vi i la Vinya (OIV) que destaca el canvi climàtic i la incertesa política com a claus per explicar aquest retrocés en la producció. En el cas del consum, les dades no milloren. Segons apuntava l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en deu anys ha baixat un 20% aproximadament el consum de vi, la qual cosa es menciona com un problema afegit en l’estudi de l’OIV, ja que s’han detectat que en algunes regions com Alemanya, la reducció respon a reordenació de prioritats del mercat. “Tots els impactes suposen un repte per sector” afirmava en la presentació de les dades el director general de l’OIV, John Barker. Tot i l’evident mala notícia, el mateix directiu mostrava certa esperança i també recordava que si hi havia una aplicació satisfactòria de totes les mesures per pal·liar els efectes d’aquests conflictes, “podrien haver-hi noves oportunitats de mercat”.
Si bé és cert que la situació podria millorar, no tots els països han vist la seva producció reduïda a nivells estratosfèrics. De fet, l’Estat espanyol va augmentar la producció durant el 2024, tot i que encara ha estat baixa si es compara amb la mitjana de l’última dècada. En aquest sentit, l’Estat va produir 31 milions d’hectolitres, un 9,3% més que l’any anterior, però més d’un 11% per sota la mitjana. El mateix ha passat amb Itàlia, que va produir un total de 44,1 milions d’hectolitres, un increment del 15% en comparació amb el 2023, però un 6% menys que la mitjana estàndard del país. Ara bé, dels països productors tradicionals del món, la pitjor part se l’emporta França, que el 2024 va veure com la seva producció es reduïa un 23,5%, fins als 36,1 milions d’hectolitres a causa de les pluges continuades durant la floració que van provocar brots de míldiu. Així, el canvi climàtic es convertia l’any passat en el pitjor malson pels vins francesos, que passaven de ser la joia de la corona a plantejar noves maneres de cultivar per por de perdre vinyes.
L’informe de l’OIV deixa molt clares les causes més importants de la caiguda de producció del sector, però algunes veus expertes enumeren una última causa, molt més petita i sense tant d’impacte, però que denota com la incertesa mundial fa que el sector estigui en tensió. “L’abandonament de vinyes és un conflicte real” explica Eloi Montcada, clúster manager de l’INNOVI. En una conversa amb Vadevi, l’expert assegura que hi ha algunes regions que han optat per abandonar el cultiu de la vinya i canviar-lo per fruites i productes molt més barats de cultivar. Aquesta és una pràctica que segons Montcada s’ha estès per Xile, on els mateixos pagesos van assegurar al clúster manager “que no els sortia a compte”. No obstant això, Montcada reconeix que aquest conflicte “és minoritari”, però no deixa de ser una metodologia que podria créixer amb els anys.
Avantatges competitius “del nou món”
La Unió Europea és una de les regions vitivinícoles més regulades. Aquesta situació fa que en molts casos tots els territoris emergents que comencen a cultivar vinyes puguin tenir cert “avantatge competitiu”. En altres paraules, pels països de tradició vitivinícola, els emergents són un problema afegit, ja que amb molta menys regulació en el sector es veuen capaços d’afrontar els conflictes de manera diferent. “Jo no parlaria de competència deslleial, però sí que és cert que hi ha avantatges”, reconeix el clúster manager de l’INNOVI. Així i tot, també assegura que no hi ha cap certesa que aquests països emergents puguin gestionar millor conflictes com el canvi climàtic gràcies a la poca regulació. A escala de consum i producció, però, Montcada admet que una situació administrativa molt menys estricta pot ser un punt clau per a l’adaptació ràpida de la nova realitat del sector. “A Austràlia no tenen restriccions de plantació de vinya, en canvi, a Europa hi ha hectàrees limitades”, expressa Montcada, qui utilitza la plantació com a exemple per demostrar que el sector europeu “està més limitat”.
Equilibri entre oferta i demanda
El retrocés de la producció és una mala notícia pel sector, sobretot perquè podria provocar una disminució de les empreses que es dediquen a l’elaboració del vi, cosa que sembla que ja està passant segons les afirmacions de Montcada sobre Xile. Tanmateix, però, l’OIV també reconeix en el seu informe que hi ha una clara tendència a la baixa del consum, per tant, una reducció de la producció podria ajudar a trobar un equilibri entre oferta i demanda. “Tot i les contínues caigudes tant de producció com de consum, s’espera que l’equilibri del mercat mundial es mantingui enguany”, concretava Barker en roda de premsa. A més, gràcies a aquesta nova realitat es podrien reduir encara més les existències mundials de vi, que encara avui dia són molt elevades. Per això, el director general de l’OIV també completava que “dos anys consecutius de producció baixa ajudarien a l’estabilització”.
Pel que fa a les exportacions, l’informe també assenyala el bon comportament del mercat en aquest aspecte, tot i que destaca la creixent preocupació pels aranzels estatunidencs proposats per Donald Trump. D’aquesta manera, els volums d’exportació de vi es van mantenir estables en 99,8 milions d’hectolitres, tot i que el valor va caure lleugerament, fins als 35.900 milions d’euros. El principal mercat importador del 2024 van ser els Estats Units, amb compres de vi per valor de 6.300 milions d’euros i un volum de 12,3 milions d’hectolitres. No és d’estranyar, doncs, que l’informe reconegui la necessitat de buscar alternatives als nord-americans, ja que les polítiques aranzelàries podrien fer retrocedir les xifres d’exportacions, una situació que encara empobriria més el sector a escala mundial.
