Els consum de vi no remunta. Les dades de l’estiu demostraven una certa estabilització del consum, però com tot en aquella època de l’any, ha acabat sent un miratge provocat per les ganes de gaudi i els dies de festa de la població. Amb l’arribada de setembre la primera onada de realitat va colpejar el sector vitivinícola, però aquest octubre ja és definitiu: la taxa anual de consum de vi cau un 3,2% respecte de l’any passat. El cop, però, no només l’està rebent el món del vi, sinó que en general totes les begudes alcohòliques cauen. Les causes que exposen els experts són variades: canvis de tendència, més consciència sobre la nocivitat de l’alcohol, recerca d’una vida més saludable, problemes financers… Totes les teories, però, arriben al mateix port; els joves són els màxims exponents d’aquesta caiguda, una generació la qual el sector vitivinícola afirma que ja no està interessada en el vi i, segons sembla, podria no estar-ho mai.
La dada interanual a octubre del 2025 (novembre 2024 a octubre 2025), es tanca amb una caiguda de l’estimació de consum nacional de vi del -3,2% respecte a l’interanual a octubre de 2024, fins a situar-se en 9,48 milions d’hectolitres (hl). És a dir, es va reduir en 317.750 hl. Aquesta és la principal conclusió de l’últim informe de la Interprofesional del Vino. En primera instància sembla que la situació estava controlada a l’estat espanyol, ja que des de novembre de 2022, aquesta estimació de consum es mantenia entre els 9,5/9,9 milions de hl. Ara bé, aquesta última dada cau per sota aquestes xifra, la qual cosa podria estar denotant un nou decreixement més pronunciat per als pròxims mesos. Segons el mateix informe, no se salva cap color de vi, ni tan sols els blancs, els elaborats del sector de moda. En concret, es va reduir un -0,6% l’estimació de consum dels negres i rosats, fins a situar-se en 5,6 milions d’hl, que suposen 35.337 hl menys que en l’interanual a octubre de 2024. L’estimació de consum dels vins blancs, per part seva, es va reduir un -6,8%, fins a situar-se en 3,85 milions d’hl, que suposen 282.413 hl menys.
Més enllà de les caigudes, les dades també són preocupants en termes màxims, ja que l’estat espanyol és un dels països productors de vi europeus on menys se’n consumeix. Portugal, França i Itàlia solen liderar les llistes de consum de vi per càpita en països productors de vi a Europa, amb xifres que varien segons l’any, però rondant els 40-55 litres anuals per als primers. En les últimes dades publicades, Portugal ronda els 55 litres per persona a l’any, Itàlia arriba fins als 45 litres per persona i França es queda en uns 35 litres per persona cada any. Mentrestant, l’estat espanyol es troba l’últim dels països productors tradicionals d’Europa, amb un total de 24 litres per persona l’any. Tot i que encara supera països com el Regne Unit, la realitat és que per ser un país que percep el vi com un element clau de la seva cultura, hi ha molt poca tradició entre els consumidors espanyols.
El món renega de l’alcohol
La tendència mundial confirma que l’alcohol no està de moda. D’aquesta manera, no és només un problema que té el món vitivinícola, sinó que totes les begudes alcohòliques s’estan enfrontant a aquesta crisi. No obstant això, les teories sobre aquesta demonització de l’alcohol són diferents. Per una banda, el sector vitivinícola confirma que hi ha una certa tendència cap a la vida healthy, aquestes persones que tenen un gran culte al cos i són abstemis, una moda que evidentment no encaixa amb el vi, tot i que s’intenti constantment introduir-lo com un element de la dieta Mediterrània. També el mateix món dels vins culpa els joves i reconeix que el seu desinterès per la beguda està repercutint en la caiguda del consum. Tanmateix, però, l’últim estudi de consumidors IWSR Bevtrac determina que la causa principal de la caiguda del consum i la compra de begudes alcohòliques és la crisi econòmica silenciosa que es viu. D’aquesta manera, l’estudi confirma que hi ha hagut un reajustament de l’ordre de prioritats dels compradors i el mercat de begudes alcohòliques ha quedat en última posició, sense entrar la categoria de necessitats bàsiques i sense fer diferències entre begudes. Aquesta tendència típica d’un mercat en crisi va començar amb la pandèmia i encara s’arrossega, tot i que es veuen millores.
Segons l’estudi, realitzat a 15 mercats clau el setembre del 2025, la població continua prioritzant la despesa en necessitats bàsiques -com ara alimentació i cura personal- per davant de les begudes alcohòliques, en un context marcat per la pressió econòmica i inflacionària. La recerca mostra una clara desconnexió: mentre la confiança financera evoluciona positivament respecte a l’any anterior en nou mercats, les pressions persisteixen, especialment a les Amèriques i a Europa. “La confiança financera està millorant en mercats com el Regne Unit, els Estats Units i Espanya, però de moment aquesta millora no s’ha traduït en un impuls positiu en la despesa en TBA (begudes alcohòliques totals)”, expliquen els analistes en un comunicat remès a Vadevi. En definitiva, els consumidors espanyols estan preparats per comprar vi i tenen els recursos per fer-ho, però segons sembla han perdut la motivació.
