VadeVi
El crític del ‘New York Times’ recomana dos vins catalans per sota els 20$
  • CA

Eric Asimov, el reputat crític de vins del diari nord-americà The New York Times, ha compartit en el seu darrer article una llista dels 20 vins que es poden aconseguir per sota els vint dòlars (uns 18,5 euros, segons conversió d’avui). El titula: “trobar ofertes en un entorn inflacionista“.

I entra al text, abans de centrar-se en la llista, dedicant una breu introducció al context econòmic actual, tot apuntant que les prestatgeries de les botigues de vins no estran mostrant “cap evidència“, d’aquesta “calma econòmica” amb la qual se’ns està amenaçant des de fa uns mesos. Curiosament, dirà, vins que fins a la data podien formar part de les sèries de vins per menys de 20 dòlars, ara han incrementat de preu. “Serà que encara no ens hem recuperat de les vacances de Nadal, que és l’època en què comprem més vi que mai?”, es pregunta.

Un esperit aventurer

Sigui com sigui, entrant en matèria, apunta que els vins escollits per l’hivern d’aquest 2023 li “semblen diferents“. Lamenta que sigui difícil trobar alguns productes que encaixin en aquesta forquilla de preus de “regions més reconegudes” com França, Itàlia o Alemanya, fins i tot dels Estats Units. Però insisteix que “es nega” a ampliar aquest rang per continuar escrivint aquest cicle d’articles, ja que considera que continuen havent-hi bones propostes a preus ajustats. I els vol donar a conèixer. “De vegades cal un esperit una mica més aventurer per tastar cupatges de varietats o regions més desconegudes”. “Hi haurà gent que no hi està interessada, afegeix, però la recompensa és alta”, afegirà.

En tot cas, sense perdre’ns més en la introducció, comença a llistar alguns dels vins que ha descobert i finalment pogut incorporar en la seva selecció d’hivern. Es decanta majoritàriament per vins negres, però també incorpora algun vi blanc i escumós. En el cas de Catalunya, tria precisament unes bombolles del Penedès i un negre del Montsant.

Bertha i Orto Vins, a la llista

Entre la vintena de referències, en llista dos que s’elaboren a Catalunya. D’una banda, el Bertha Cava Brut Nature Reserva 2020 ($15.99). “Bon cava és un dels millors valors en vi escumós”, comenta. Aquest cava del celler Bertha s’elabora a partir de la tríada de varietats tradicionals (xarel·lo, macabeu i parellada) i és, descriu, “cremós i amb notes herbàcies i cítriques”.

El segon vi que recomana és Les Argiles 2019 d’Orto Vins ($19.96), al mercat sota l’empara de la denominació d’origen Montsant. Parla de la regió, dient que és seu de “vins rics i estructurats”, i d’Orto Vins en destaca que sigui “un dels seus productors preferits de la zona”. Destaca també que treballen seguint els preceptes de la biodinàmica i que practiquen agricultura regenerativa. Aquest vi, cupatge majoritari de garnatxa, amb uns tocs de carinyena, “té volum i poder”, dirà el crític. “És un vi fresc que acompanyarà bé rostits i guisats”, conclou.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Senyor Manyetes a febrer 12, 2023 | 12:54
    Senyor Manyetes febrer 12, 2023 | 12:54
    N'estic fins als nassos del to condescendent que aquests crítics anglosaxons fan servir per descriure els vins catalans, i també que només es fixin en el país per venir-hi a buscar gangues. Això ens situa sempre en una posició subordinada, ja que s'assumeix que hom compra vi català quan no pot arribar al vi francès o l'italià. Això no només és fals; és erroni i miserable, ja que accentua tots els complexos dels catalanets. Ni tan sols us n'hauríeu de fer ressò.
    • Icona del comentari de: dominique a febrer 13, 2023 | 10:18
      dominique febrer 13, 2023 | 10:18
      Estic d'acord en que els vins d'aqui es venen per sota del seu valor, penso que s'ha de fer més feina per posicionar els nostres vins on haurien de estar al mercat mundial. Peró que s'escriguin sobre vins d'aqui a la prensa internacional, en la meva opinió, es positiu. La llista d'Asimov al New York Times és de vins de menys de 20$ d'arreu del mon, no només d'aqui. Per alguna raó la opinió d'els crítics anglosaxons (entre altres) son els que tenen bastant pes, i les critiques que llegeixo jo sobre els vins d'aqui, quasi sempre son molt positius, aprofitem-ho.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa