L’any 2009 un intrèpid grup d’enòlegs constituït en un col·lectiu anomenat 10 Sentits van elaborar un vi amb la varietat sumoll blanc procedent d’una finca del municipi de Salomó, a la comarca del Tarragonès.
Treballant aquest vi es van adonar del potencial que podia tenir aquesta varietat, molt desconeguda aleshores i força desconeguda encara avui, i amb la collita del 2010 es van decidir a elaborar un vi escumós de mètode tradicional amb aquesta varietat. Al 2015 sortia al mercat l’Escumoi, un vi escumós monovarietal de sumoll blanc, sense dosificació de sucres en el licor d’expedició, el que seria un brut nature i amb una criança de més de 24 mesos.
Sis anys després de la sortida al mercat de l’Escumoi 2010, el celler Heretat Mascorrubí, propietat de l’empresari Ernest Pérez Mas, i en el que col·laboren alguns dels enòlegs que formaven part del col·lectiu 10 Sentits, ha pogut comprar el sumoll blanc de la parcel·la de Salomó d’on es va elaborar l’Escumoi i amb ell ha elaborat l’Escumoll 2017, seguint la mateixa filosofia que el projecte original dels 10 Sentits, ara però amb una criança mínima en ampolla de 30 mesos. Al setembre del 2021 van fer una primera edició de 440 ampolles.
Tasto l’ampolla 258/440 degollada l’abril de 2021. Utilitzo una copa Riedel Veritas Champagne. En aquests moments el vi té una criança de gairebé 60 mesos.
Servit a la copa, l’Escumoll 2017 presenta un color groc palla amb reflexos verdosos. Net i brillant, desprèn rosaris de petites bombolles que formen en la superfície una bona corona.
Mentre el serveixo i observo el seu desenvolupament a la copa, ja m’arriben les primeres aromes de l’escumós, aromes típiques que provenen la criança i que recorden les olors de les pastisseries. A poc a poc, a mesura que evoluciona a la copa se li van afegint les aromes afruitades, sempre madures i ben confitades, de poma al forn, d’orellana, també de fruits secs i una suggestió cítrica a través d’aromes que recorden la pell de mandarina. Tot plegat forma un conjunt harmònic i ben equilibrat.
En tastar-lo, el seu carbònic, present i molt ben integrat, aterra a la llengua fonent-se, tot aportant textura untuosa mentre l’acidesa, viva i cruixent, li dona frescor. El pas de boca és molt agradable, i tot i estar marcat per les aromes provinents de la criança, les de pastisseria, brioix, els fruits secs que ja trobaven en la fase de nas, les notes afruitades hi són ben presents fent-lo llaminer. El final de boca és molt sec i delicadament amargós. Llarg i persistent.
És un escumós molt interessant i recomanable, que malgrat tenir un perfil clàssic té molts elements que el fan molt diferent. A nivell gastronòmic és un tot terreny que acompanyarà amb solvència qualsevol plat, tan de la cuina salada com de la cuina dolça.
