Les primeres nits de primavera, no és estrany caminar per zones vitivinícoles de França i trobar-se espelmes enmig de les vinyes. Aquesta imatge que podria representar alguna activitat turística o fins i tot la celebració d’una festivitat no és res més que un mètode tradicional per protegir la producció de raïm que enguany ha arribat a Catalunya. Les glaçades primaverals són un indici del fet que s’acaba el fred; els últims cops d’un agonitzant hivern que s’acaba. Aquest fenomen meteorològic és mitjanament normal a zones vitícoles franceses, com poden ser la Borgonya o Bordeus. En aquests territoris es combat el fred amb espelmes; un seguit de bidons que es col·loquen entre les vinyes per mantenir l’escalfor i protegir la planta dels últims moments de fred de l’any. Catalunya no ha estat mai una zona on aquestes tècniques fessin falta, fins a la setmana passada, quan la propietària del celler Mas Martinet (DOQ Priorat), Sara Pérez, va decidir encendre espelmes a la vinya per primera vegada en el seu segon projecte -que comparteix amb René Barbier– el celler Venus La Universal (DO Montsant).
“Ens trobem en un moment molt fràgil on una gelada podria fer caure la producció“, explica a Vadevi Pérez. L’expert reconeix que aquesta tècnica no és pròpia de Catalunya, però afirma que és un mètode tradicional molt utilitzat a França, on el fred primaveral és més normal. “Allà hi ha glaçades primaverals a tot un territori”, afegeix la cellerista, qui assegura, però, que “les glaçades a Catalunya són més desiguals”. Pérez ha fet servir les espelmes per primera vegada aquest any, ja que les últimes nits fredes de l’hivern de fa dos anys van deixar tocades algunes de les seves parcel·les de vinya. Per tal de protegir-se d’aquests canvis de temps, enguany “no se l’ha volgut jugar”, diu l’elaboradora.
Les espelmes, o bougies, a les vinyes són un mètode tradicional per protegir els ceps de les gelades primaverals. Aquesta tècnica consisteix a col·locar entre 300 i 400 espelmes de parafina per hectàrea, distribuïdes entre les fileres de vinya, que actuen com petites estufes generant calor i augmentant la temperatura ambiental entre 2 °C i 3 °C. L’objectiu és evitar que les gemmes i els brots joves, molt sensibles a temperatures per sota dels -2,5 °C, es congelin durant les nits fredes. Tot i ser un sistema efectiu, implica un cost elevat, ja que cada espelma pot costar aproximadament 10 euros, fet que suposa una inversió considerable per als viticultors, especialment en zones on les gelades tardanes poden malmetre bona part de la collita. “Havíem dubtat molt de si comprar-les pel seu preu, però finalment ho hem fet”, esmenta Pérez.
Prevenir abans que curar
Pérez record a aquest diari que la glaçada primaveral del dia de Sant Jordi de fa dos anys els va fer malbé una part de la collita de la verema del 2024. La propietària de Venus la Universal concreta que en el moment que la vinya comença a brotar i ja es poden veure algunes fulles, “una gelada pot posar en risc la producció de la planta”. En aquest sentit, si la vinya passa fred en aquest moment tan important, pot afectar directament a la quantitat de raïm que acabarà fent. És per això que Pérez va tenir molt clar que volia prevenir-se d’aquesta situació. La cellerista no només treballa en aquest celler, sinó que també és propietària de Mas Martinet, juntament amb Barbier, qui també forma part del projecte de Venus. Pérez, explica, però, que no tracta totes les seves parcel·les igual, ja que les necessitats són molt diferents. D’aquesta manera, descriu com les vinyes enceses a Venus la setmana passada “necessitaven aquest reforç” que no han necessitat a Mas Martinet, per exemple. De fet, ella mateixa esmenta que alguns dels seus veïns no van necessitar utilitzar aquest mètode. “Cada parcel·la té unes necessitats diferents i aquestes on vam posar espelmes són molt importants per l’elaboració dels nostres vins”, afirma i afegeix que no volia córrer cap risc.
L’adaptació catalana de solucions franceses
No hi ha cap dubte que encendre espelmes enmig de la vinya és un mètode infal·lible i tot i ser el més atractiu a la vista, no és l’únic que els francesos han utilitzat al llarg dels anys per protegir les seves vinyes. Pérez parla de fer cremades controlades al voltant de les parcel·les i també de reg per aspersió, dues tècniques que han provat ser efectives en aquests casos. Ara bé, la propietària del celler assegura que les circumstàncies actuals de Catalunya no acompanyen a aquests dos mètòdes. Primerament, Pérez recorda que calar foc està prohibit al país i només hi ha unes poques excepcions molt controlades: “Em sembla que els bombers no estarien massa contents i fes un cremat entre les vinyes”, fa broma la cellerista. Pel que fa als sistemes de reg per aspersió -que ajuda a refredar la planta perquè no baixi de temperatura de manera dràstica- Pérez explica que la zona del Priorat ha estat molt maltractada per la sequera i que més enllà del fet que en el celler “no tenen aquest sistema de reg”, l’experta confirma que “la falta d’aigua encara és un problema”. Així doncs, és evident que la resposta més efectiva, “tot i ser de les cares”, repeteix Pérez, és col·locar espelmes a la vinya.
En definitiva, el canvi climàtic és una realitat innegable que està canviant tècniques i maneres de fer del sector vitivinícola que semblaven inamovibles. Venus La Universal ha adaptat les tècniques franceses al clima català per tal de sobreviure, una situació que s’anirà repetint al llarg dels anys i també perfeccionant. Mentrestant, però, adaptacions com la de Pérez mantindran a ratlla les gelades inesperades, ja que al capdavall, darrere de cada espelma encesa hi ha molt més que una estratègia agrícola: hi ha la voluntat de resistir, d’adaptar-se i de protegir un paisatge i una manera de viure.
