Els aranzels al vi europeu del president dels Estats Units, Donald Trump, han creat molta diversitat d’opinions sobre els experts i celleristes. Ara bé, una de les conclusions indiscutibles del sector vitivinícola és la incertesa que han provocat durant mesos. Càrregues bloquejades, vaixells en stand by i infinitat de contractes aturats a l’espera que el president nord-americà poses una xifra. Actualment, els vins europeus tenen uns aranzels del 10% i mentre el mercat es fa a la idea que els elaborats d’Europa seran més cars, algunes fonts del sector vitivinícola català hi veuen una finestra d’oportunitat per competir de manera més feroç amb França i Itàlia. Tot i ser encara conjectures, les últimes dades d’importacions als Estats Units podrien començar a donar-los la raó.
Segons xifres de les duanes estatunidenques analitzades per la Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE), el mes de juliol del 2025 (encara enmig de la incertesa dels aranzels) es va registrar una caiguda de les importacions de vi en termes de valor de l’11,1%. El volum, per contra, va tenir un petit repunt del 3,2%. En total, les compres van assolir els 490,8 milions d’euros (-15,7 milions) i 101,25 milions de litres (+3,7 milions). La xifra general de preu mitjà es va reduir un 6,6%, situant-se en els 4,85 euros al litre, una situació que en un país com els Estats Units feia temps que no passava. La conclusió d’aquestes xifres reforça en cert punt la teoria dels celleristes catalans, que veuen en els aranzels una oportunitat per posicionar-se com el vi de qualitat d’alta gamma, més barat. Que el preu mitjà dels estatunidencs hagi baixat, podria voler dir que el mercat vira cap a productes més assequibles, els quals el seu preu no sigui desorbitat després d’afegir-hi les noves polítiques aranzelàries de Trump.
Més enllà de la caiguda del preu mitjà, hi ha un altre factor que es podria donar la raó als catalans. En les xifres del juliol, Itàlia i França, els dos països que lideren les vendes d’alta gamma als Estats Units, van experimentar els majors descensos en valor. En aquest sentit, les ampolles que es van comprar en ambdós països van ser més barates. En concret, El valor de les ampolles franceses exportades als Estats Units va caure un 11% i les italianes un 21%. Pel que fa a l’estat espanyol -d’on també es compten les catalanes- també van caure, però menys: un 10%. Aquesta podria també ser una oportunitat pels vins catalans, que podrien guanyar presència en un mercat on els vins europeus més cars perden força. En un context d’incertesa pels aranzels i d’ajustament de preus, els vins catalans podrien posicionar-se com una alternativa competitiva i de qualitat.
Estrényer la distància amb la competència
Si bé és cert que aquest mes de juliol, Catalunya podria haver-se acostat als grans titans de l’alta gamma dels Estats Units, la realitat és que Itàlia i França sempre han estat forces invencibles. De fet, tot i la caiguda en valor, encara encapçalen el rànquing del vi de luxe europeu. Respectivament, durant els sis primers mesos de l’any França i Itàlia han facturat en importacions un total de 1.464,5 milions d’euros i 1.204 milions d’euros. Xifres que en comparació amb les espanyoles semblen encara estar molt lluny. L’Estat va facturar d’exportacions als Estats Units un total de 195,5 milions d’euros. França i Itàlia són els eterns guanyadors, els països europeus tradicionals, que sempre han venut bon vi i han estat atractius als de fora, sobretot pels Estats Units.
L’Estat espanyol, en canvi, manté una posició més modesta, però amb un potencial de creixement notable, especialment a través de Catalunya, que és la seva joia en valor vitivinícola. Davant la incertesa comercial i els aranzels que també afectaran França i Itàlia, Catalunya podria trobar una finestra d’oportunitat per reforçar la seva presència als Estats Units. Amb vins d’alta qualitat, elaborats sota paràmetres de sostenibilitat i identitat pròpia, els cellers catalans podrien aprofitar la previsió d’un possible encariment dels vins francesos i italians per ocupar un espai de mercat més ampli. A llarg termini, Catalunya podria posicionar-se com una alternativa europea de confiança, autèntica i competitiva.
L’amenaça extraeuropea
D’altra banda, els països de fora de la Unió Europea estan consolidant la seva presència al mercat nord-americà del vi, aprofitant la conjuntura comercial i els aranzels que graven els productes europeus. Mentre Espanya i, per extensió, Catalunya, es veuen afectades per un impost del 10% a l’entrada dels seus vins als Estats Units, països com Nova Zelanda, l’Argentina, Xile i Austràlia han aprofitat aquesta circumstància per augmentar les seves exportacions i guanyar quota de mercat. Només al mes de juliol del 2025, els vins d’aquests països van registrar increments significatius en valor i volum, destacant l’Argentina (+43%), Nova Zelanda (+29%) i Xile (+16%) en valor, i Austràlia (+33%), Nova Zelanda (+44%) i l’Argentina (+59%) en volum.
Aquest creixement no és anecdòtic, sinó que podria formar part d’un canvi de tendència de compra. Els consumidors nord-americans busquen alternatives de qualitat a preus competitius davant l’encariment dels vins europeus. Els vins d’Oceania, sovint amb estratègies comercials més flexibles i acords comercials favorables, estan posicionant-se amb força en segments on abans dominaven França, Itàlia o Espanya. A més, l’augment de les importacions de vi envasat i escumós reforça la presència d’aquests països, que han sabut adaptar-se a la demanda d’un consumidor que comença a deixar de banda els vins de les regions tradicionals d’Europa.
En aquest escenari, Catalunya es troba davant del que alguns podrien considerar un repte i d’altres una oportunitat. França i Itàlia perden força el juliol, el principi d’una possible caiguda que dona l’oportunitat als vins catalans d’augmentar la competitivitat i revertir els efectes negatius dels aranzels. Ara bé, els països extracomunitaris creixent a gran velocitat, la qual cosa amenaça aquest desig dels vins catalans d’imposar-se. Tot i la caiguda del 10,5% en valor de les exportacions espanyoles als Estats Units, la reputació dels vins catalans com a productes d’alta qualitat i amb forta identitat pot ser un avantatge si es reforcen les estratègies de diferenciació i es consoliden vincles comercials directes amb importadors americans.
