Felipe Smid és una de les veus més actives i respectades del panorama del vi al Brasil quan es tracta de divulgació, formació i promoció internacional, amb una atenció especial als vins de Catalunya. Sommelier professional, Smid ha construït una trajectòria sòlida combinant coneixement tècnic, experiència de tast i una gran capacitat comunicativa, fet que l’ha convertit en un prescriptor clau per apropar els vins europeus al consumidor brasiler. La seva connexió amb Catalunya és especialment rellevant. Participa de manera habitual com a sommelier en esdeveniments dedicats als vins catalans al Brasil, on exerceix un paper pedagògic fonamental. A través de classes magistrals, tastos guiats i presentacions professionals, explica la diversitat del territori, la riquesa dels seus terroirs i l’aposta creixent per la innovació i la sostenibilitat. La seva tasca no es limita a descriure vins, sinó que contextualitza el sector dins la cultura, la gastronomia i el paisatge, facilitant una comprensió més profunda del valor dels vins catalans.
Pel que fa a la formació, Smid compta amb estudis especialitzats en sommelieria i continua ampliant els seus coneixements amb certificacions internacionals de prestigi. Ha tastat més d’11.000 referències al llarg de la seva carrera, una experiència que li permet parlar amb criteri sobre estils, climes, varietats i tendències globals. Actualment treballa en una empresa especialitzada en la comercialització de vins, on ofereix suport comercial i capacitació a equips de venda i professionals del sector. Amb una presència constant als principals salons i fires vinícoles del país, Felipe Smid destaca per la seva visió global del mercat i per la seva capacitat d’adaptar el discurs tècnic a públics diversos. Una mirada experta que aporta context, rigor i passió al món del vi.
Com han estat les barreres aranzelàries fins ara (abans de l’acord del Mercosur)?
Un vi procedent d’Europa té un 27% en impostos per a entrar al Brasil, en comparació amb l’acord Mercosur + Xile amb aranzel d’importació 0%. No és casualitat que el Brasil importi actualment un major volum d’ampolles de vi des de Xile.
Ara bé, no només existeix la barrera aranzelària, sinó que tota la cadena de distribució és llarga i va generant impost sobre imposat fins a aconseguir prop del 50% del total per al client final: etiqueta, MAPA (Ministeri d’Agricultura -el registre de l’etiqueta és lent i costós), anàlisi del vi (ANVISA), imposat d’importació, procés duaner (a vegades queda parat fins que el contenidor és alliberat), marge de l’importador, comissions de venedors, marges de les botigues, entre altres… fins a arribar a l’impost del producte en la góndola final. En la pràctica, un vi de 2 euros pot arribar a costar al voltant de 12 euros a 14 euros al Brasil.
Catalunya és una marca per al país o està lligada als vins espanyols?
Aquesta és una de les preguntes més fascinants del món del vi avui, ja que la resposta involucra política, identitat i màrqueting. Tècnica i legalment, els vins de Catalunya són vins espanyols. Però, en la pràctica i en el màrqueting, Catalunya opera cada vegada més com una “marca pròpia” diferent d’Espanya. Això ha anat canviant en entorns on existeix capacitació constant i formació per als qui recomanen el vi al client. Per a exemple Priorat i Corpinnat, de manera similar al que representen Champagne o el Roine a França, respectivament.
Quin és el perfil del consumidor brasiler de vi català? Existeix coneixement de les Denominacions d’Origen o alguna DO catalana predilecta, o el consum està associat a cellers catalans específics?
Crec que hi ha tres perfils. El primer, el del cava, el més democratitzat i famós, amb marques com Freixenet i Codorníu, dins de la classe mitjana/alta, que busca seguretat i estatus. El segon és el públic que ja té cert coneixement, com enòfils i consumidors experimentats, de classe alta, que s’inclinen per icones del Priorat (coneguts com a negres potents). I el tercer és l’explorador de tendències, que gaudeix de les DO Penedès i Montsant. Aquest és curiós, amant de la gastronomia, freqüenta bars de vi (wine bars) en capitals com São Paulo i Rio de Janeiro.
Quina qualitat dels vins catalans és més valorada: narrativa, preu, sostenibilitat…?
La resposta a aquesta pregunta depèn totalment de qui estigui sostenint la copa. No existeix un únic atribut guanyador, sinó una guerra entre tres valors distints, segons la veta de mercat. Per al gran públic la bona relació qualitat-preu; pels enòfils la narrativa, vins amb terroir i història; i per el mercat modern la sostenibilitat, el factor cool.
On es consumeix més vi: a casa, en el bar, en el restaurant com a harmonització de menjar?
Avui, la resposta directa és a casa. La pandèmia va consolidar un canvi profund en l’hàbit del brasiler, i les dades de mercat més recents (2024/2025) confirmen que la llar s’ha convertit en el principal territori del vi al Brasil.
Per què?
Observant la radiografia d’on i com es beu, el gran guanyador és el que anomenem off-trade, és a dir, consum a casa. El factor preu és la principal raó. Els restaurants al Brasil solen aplicar marges de guany del 100% al 300% sobre el preu de l’ampolla. El consumidor brasiler, cada vegada més atent als preus en apps i comerç electrònic, percep que el vi de R$ 80,00 en el mercat costa R$ 220,00 en el restaurant i opta per beure el vi bo a casa. A més, la pandèmia va perpetuar una gourmetització de la llar, en la qual el brasiler va passar a cuinar més i a demanar més delivery d’alta qualitat. El vi es va convertir en el company del sopar del dimarts o de la pizza del diumenge, perdent aquella aura de que “només s’obre vi en una festa elegant”. Paral·lelament, el boom del comerç electrònic també va impulsar el consum domèstic. El Brasil té una de les operacions de venda en línia de vi més avançades del món.
Al Brasil també es dona certa importància al paper del restaurant, l’experiència on-trade. Encara que es consumeix menys volum en restaurants, és allà on es beu millor i s’experimenta més. Com ve deia, l’harmonització és el nínxol on regna el restaurant. El consumidor brasiler encara és massa insegur per a harmonitzar sol i va al restaurant per a viure l’experiència guiada: un Primitivo amb xai, un Chardonnay amb peix gras.
Com a tercer corrent hi ha la nova tendència dels wine bars que serien el model híbrid. El tercer espai que creix molt a São Paulo, Rio i el Sud és el wine bar informal. Aquests locals resolen el problema del preu, ja que tenen marges menors que els restaurants clàssics i eliminen la formalitat de les estovalles blanques. És el lloc on es consumeix molt vi per copa. És l’escenari de socialització jove, substituint el chopp pels Orange Wines (vins brisats) o el Pet-Nat. Així doncs, el resum del comportament del consumidor és que per cost i comoditat es beu vi a casa diàriament. Pel servei i la gastronomia, el consumidor va a restaurants per dates especials. Finalment el factor de l’informalitat és el que fa créixer els wine bars en moments de socialització.
Què ha de tenir en compte l’exportador català, doncs?
Si es pretén entrar en aquest mercat o simplement observar-lo, el gran insight actual és que el vi va deixar de ser una beguda d’esdeveniment per a convertir-se en una beguda de relaxació al sofà.
Per què els escumosos lideren l’augment de la importació de vi català?
L’augment de la importació d’escumosos catalans al Brasil no ocorre per casualitat. Encara que els vins negres com els del Priorat tenen prestigi, són els escumosos els que mouen l’economia del vi català aquí. El lideratge dels escumosos en aquest creixement es deu a una tempesta perfecta de quatre factors principals: el factor mètode tradicional (luxe accessible), la força de les locomotores (marques gegants), el clima i el paladar brasiler, i la versatilitat d’estils (de dolç a sec).
Seguint les tendències de mercat que apunten a un consum mundial molt major de vins blancs, joves i frescos. Al Brasil hi ha espai per al consum de vi negre català?
Si haguéssim de triar una sola qualitat que hagi col·locat a Catalunya avui en el mapa mundial d’elit, seria la singularitat. A diferència de regions que intenten copiar l’estil francès (fer un Cabernet tipus Bordeus), Catalunya és valorada per elaborar vins que no s’assemblen a cap altre. Mineralitat salina: en els blancs de xarel·lo; i potència mineral: en els negres d’esquist (Llicorella) del Priorat. En resum, la percepció del valor del vi català canvia segons el consumidor i el que busca. Per exemple, el cava es valora pel preu i la celebració; els Priorat es valoren per la potència de gust i el seu prestigi; i els Corpinnat i els vins naturals es valoren per la seva ètica i autenticitat.
