La Denominació d’Origen Penedès es vol convertir en la líder de la viticultura ecològica. Des del 2020 treballen per aquest objectiu i la verema 100% ecològica s’implementa aquest 2025. El director de la DO Penedès, Francesc Olivella exclama orgullós que els objectius sostenibles d’aquest territori de vins són ferms i assegura la implicació de tots els cellers emparats per la DO. Rep a Vadevi al seu despatx, però reconeix que li agrada més estar a l’exterior. Olivella fa un repàs de tot allò que ha anat aconseguint la DO Penedès des que van aprovar el pla estratègic del Consell Regulador, proposat el 2020, però aprovat un any més tard. Joves, futur, sequera i sostenibilitat són alguns dels conceptes que repassa el director de la DO Penedès, sempre fent valdre la qualitat dels vins del territori i reforçant que encara queda molt per estudiar, treballar i fer.
El 2025, la DO Penedès farà la primera verema 100% ecològica. D’on sorgeix aquesta iniciativa i per què?
Les vinyes de la DO Penedès sempre han estat capdavanteres en el cultiu ecològic. De fet, la primera empresa de tota la península Ibèrica que va fer viticultura ecològica es troba aquí, a la DO Penedès. També és cert, que s’ha pogut fer perquè històricament, la meteorologia ens ha acompanyat. La iniciativa sorgeix el 2020, l’any de la pandèmia i de la plaga de míldiu. Tot i que era un any en el qual es feia difícil debatre segons quin temes per les circumstàncies, es va començar a plantejar en la redacció del pla estratègic de la DO Penedès 2020-2030. Ja llavors es va acordar que un dels punts del pla seria el cultiu ecològic de la vinya a la DO Penedès i que l’objectiu clau havia de ser arribar al 100% de la verema ecològica el 2025. Per tant, el trajecte que s’ha fet des del 2020 fins al 2025 ha estat que els viticultors i els cellers s’hagin convençut que l’objectiu que tenia la DO Penedès és que tots els vins que surtin de la verema d’enguany i posterior siguin ecològics.
Va ser complicat, aquest convenciment?
Hi havia molt convenciment dins del plenari de bon inici, tot i que era el 2020 i la plaga de míldiu estava devorant les vinyes i el raïm del Penedès.
I ho veuen com una aposta de futur?
Ens vam comprometre amb el concepte de la sostenibilitat, encara que avui dia s’aplica aquesta paraula de qualsevol manera i tothom s’apunta a dir que fa coses sostenibles que potser no ho són. Per part nostre, si creiem que el cultiu de la vinya i l’elaboració de vins ha de ser sostenible, un dels primers passos és ser ecològic i no utilitzar productes de síntesi, ni pesticides, ni herbicides i fer servir adobs naturals. Hem de fer camí cap aquí, perquè hi ha molts elements diferents que també impliquen el consum de més energia, i per tant ser menys sostenibles. Pensa que un dels que és més difícil de canviar és la utilització dels tractors. Els tractors consumeixen gasoil i, lamentablement, sobre tractors elèctrics s’han fet proves, però encara és un tema molt complex. Ja s’està provant de treballar amb drons, per exemple, que seria consum elèctric, per tant, podria ser molt més sostenible. Es veu clar que hi ha molts elements, però el primer pas és ser ecològic. I aquí, la DO Penedès hi ha volgut ser, després suposo que en vindran d’altres, com tot a la vida, però ser el primer és ser el primer, perquè del segon no se’n recorda ningú. Nosaltres ho hem aconseguit i la DO Penedès serà la primera DO ecològica del món.
El primer pas és ser ecològic. Quin és el segon pas?
El següent pas és treballar en el tema de la sostenibilitat com a concepte global. En els cellers, per exemple, demanar-los que utilitzin energies renovables, que posin plaques solars i obtinguin certificacions oficials de sostenibilitat. Aquí, tots tenim l’objectiu de zero emissions pel 2050, que no és només un objectiu de la DO Penedès, sinó global. Per tant, treballarem en aquest sentit i en aquest objectiu.
La viticultura regenerativa i la mínima intervenció també són conceptes que es relacionen molt amb la sostenibilitat. Quin encaix tenen en aquesta predisposició sostenible que té la DO Penedès?
Encaixen perfectament. Sobre els vins de mínima intervenció hi ha un esborrany aprovat pel plenari de la DO Penedès i s’hi està treballant. Actualment, tenim un esbós dels criteris que han de complir. A partir d’aquí, un comitè de tasts valorarà quins són els criteris concrets que han de tenir aquests vins de mínima intervenció i a partir d’aquí s’incorporarà en el plec de condicions. Per a nosaltres encaixen i, de fet, ja en tenim. Una altra cosa és si s’etiqueten com a tal o no, però ja en tenim i, per tant, no ens ve de nou.
I la viticultura regenerativa?
També té un gran encaix en el concepte que tenim de sostenibilitat. És veritat que durant aquests tres anys d’extrema sequera que hem viscut, tema de la capa herbosa al voltant de la vinya era complicada. Però amb anys com aquest 2025, on més aviat ens sobra aigua, és ben bé el revés, el problema que tenen ara els pagesos és com tallar l’alt de l’herba que hi ha entre vinyes. No obstant això, és un element molt important que, a més, genera una gran captura de CO₂, integra millor els sòls i genera matèria orgànica. En terres com les del Penedès, que s’han llaurat tota la vida, ens trobem amb percentatges de matèria orgànica de 0,5% a 1%, i l’ideal seria arribar al 4 o al 5%. La viticultura regenerativa serveix per precisament això i es converteix en l’element de captació d’aigua, és a dir, un sol ric en matèria orgànica, emmagatzema molt millor l’aigua de la pluja; tot va lligat en aquest sentit. Fins i tot des de la Unió Europea i les PAC s’està treballant. Actualment, ja hi ha una part dels ajuts que poden rebre els viticultors vinculats a tenir capa herbosa durant una època d’any. Per tant, tot això ens enllaça perfectament amb la sostenibilitat, amb l’ecologia, amb treballar la vinya d’una forma diferent. Jo recordo que fa molts anys, un pagès que tingués quatre herbes en una vinya era un desastre i tothom el tractava de mal pagès. En canvi, avui dia no és tot el contrari, però va per allà.
Ha parlat de sequera. Què ha après la DO Penedès de la sequera?
Que tornarem algun dia a tenir un període de sequera, ara tot va millor, però tornarem. Per tant, s’està treballant, per una banda, en aconseguir regar les vinyes o tenir aigua de suport en períodes de sequera, per exemple, reutilitzant aigua regenerada de depuradores. I després hi ha altres elements a tenir en compte per fer front a la sequera. Comentava abans la necessitat de la matèria orgànica, però també s’han de treballar varietats autòctones, el tipus d’agricultura, la mida de les produccions… Penso que per obtenir vins de qualitat de la DO Penedès no cal anar a produccions extremes com van alguns, que no entraré a valorar. Ara ens hem de preparar, perquè tot i que sembli que tot ha passat, tornarà.
Mundialment ha caigut el consum. No es beu el mateix vi que es bevia abans. Des del Consell Regulador ho estan adreçant?
Sí. Als plenaris del Consell Regulador sempre valorem com anem de vendes. Portem dos arrossegant caigudes del consum de pràcticament un 20% cada any. Anem baixant i les raons són vàries. Una d’elles és la crisi econòmica. Ningú valora que hi ha crisi econòmica, però n’hi ha. Això vol dir que molta gent, quan va al restaurant o a la botiga no compra vi. L’altra, i molt important, és la baixada de consum a causa del corrent que hi ha sobre el tema de l’alcohol. Difícilment pots lluitar amb una persona que diu que ha decidit que no beurà vi perquè porta alcohol.
Hi ha maneres de solucionar-ho, doncs?
Hi ha alternatives. Una és reduir les graduacions alcohòliques dels vins. En aquest sentit, s’hauria de valorar la possibilitat d’autoritzar vins parcialment desalcoholitzats dins de la DO. La normativa actual només ens permet elaborar vins fins a 9 graus i mig, la de la DO Penedès permetria baixar fins a 9. Els vins parcialment desalcoholitzats poden baixar fins a quatre i mig de graduació alcohòlica. Això està sobre la taula i s’està valorant. Després hi ha els vins 0,0, però la normativa europea no autoritza que s’elaborin dins de la DO. Per tant, és un camí que les empreses poden prendre, però no serà emparat, de moment. Aquestes coses van canviant, fins ara els 0,0 no podien ser ecològics i actualment estan modificant la normativa amb unes condicions determinades perquè puguin acabar sent-ho, tot seguint uns paràmetres concrets. El que és clar és que el món evoluciona i hem d’evolucionar nosaltres amb el món.
Quins arguments dona Europa per no permetre vins desalcoholitzats dins de les DO?
Per ells, un vi real porta alcohol, ells conceben les DO com organismes que representen un territori, un origen i unes característiques determinades dels vins. El que diu Europa és que un vi desalcoholitzat al 100%, no representa això.
La DO Penedès és de les més conegudes de Catalunya a l’estranger. Com es viu des del Consell Regulador la imposició dels aranzels de Donald Trump?
No exportem excessivament als Estats Units. Exportem més a Alemanya, al Canadà… Per tant, la preocupació hi és, però relativa. Hi ha altres tipus de vins com els escumosos que exporten molt als Estats Units. Per això, en el sector català la preocupació hi és, no tant com a DO Penedès, però sí com a sector global. S’haurà de veure com acaba. Vam començar parlant d’uns aranzels estratosfèrics i cada vegada va a menys. En aquest moment hi ha negociacions directes entre la Unió Europea i els Estats Units. D’aquesta manera, haurem d’esperar com es veu. Crec que hem de tenir clar, però que s’acaben imposant uns aranzels del 10%, per exemple, seran pels vins catalans, i europeus en general. Per tant, la competència serà tots el mateix. Al món tenim dos mercats: els vins europeus que són els tradicionals, els de la història, els de la cultura, els de la gastronomia… Els vins del nou món són una altra cosa. En conseqüència, aquesta afectació, si s’acaba en un 10%, continuarem exportant.
I ara parlem del consum dins de Catalunya. Hi ha qui diu que els catalans no beuen vi català.
Els catalans beuen vins catalans, però evidentment, hi ha de tot. Segurament amb el vi que elaborem a totes les DO catalanes potser no n’hi hauria prou per a abastir tot el mercat català. Quan parlem del consum vins catalans, normalment no s’inclouen escumosos que també haurien de comptar per saber el consum real. Paral·lelament, també és veritat que a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha aquests 4,5 o 5 milions de persones amb una ment oberta i consumeixen altres productes. Des de la DO Penedès s’ha fet bona feina. Pensa que el 65% dels vins de la DO es venen a Catalunya. El nostre mercat és Catalunya i Barcelona, principalment.
A la DO Penedès vam estar presentant els vins a Girona amb un èxit fantàstic. A Barcelona estem fent accions de promoció amb una botiga especialitzada de venda de vins i tenim molt bona recepció. Per tant, s’està treballant, s’està fent feina i no és cap secret que el consum de vins catalans de forma general ha millorat molt en els últims anys a Catalunya. Ha estat una feina de tots, de les DO, però també de l’INCAVI. Hem passat d’un número baix a un número mitjà que no està malament. No nego que hem de continuar treballant, perquè el cap i a la fi també és més sostenible vendre una ampolla aquí que fora. L’ideal per un celler de la DO Penedès seria poder vendre tot el seu vi entre Barcelona i Girona. Però bé, hem d’estar oberts sempre a tot.
Ha parlat d’escumosos i vostès tenen una branca de la DO que s’hi dedica…
Tenim uns vins escumosos emparats per la DO Penedès, Clàssic Penedès.
Com es prendrien aquesta idea que sobrevola el sector català des de fa un temps de crear una DO d’escumosos catalans?
La nostra opinió és que el mercat del vi tranquil com a concepte va per un camí i els vins escumosos van per un altre camí. S’ha d’entendre que tenim dues branques, dos elements. A partir d’aquí, a vegades, tot s’entronca en el que permet la normativa en general, i tornem a allò de la Unió Europea, perquè al final és qui autoritza les noves DO, IGP… tant sigui de vi com d’altres productes alimentaris. Veig complicat que en un territori on ja hi ha dos DO de vins escumosos, oficials i creades se’n creï una tercera. Ara bé, dins d’una mateixa DO pot haver-hi i hi hauria d’haver la branca dels vins tranquils i la branca dels escumosos. Una gestió diferenciada, però mantenint una única estructura.
Al final és el que fan vostès, no?
Sí, però això és millorable.
Com es millora?
Treballant més…
I és replicable?
No ho decideixo jo, és el sector que s’ha de plantejar que vol fer.
Acabem parlant de joves. Vostè comparteix la preocupació del sector que assegura que els joves no beuen vi?
Hem de tenir clar que en l’àmbit del preu, a Catalunya lidera la DOQ Priorat, però el segon és la DO Penedès. Llavors arribar a la gent jove amb poca capacitat econòmica és difícil. Ara bé, això és històric, no és nou d’ara, que a vegades repliquem coses que passaven en el passat i sembla que siguin noves d’avui. Tota la vida ha passat. L’entrada al consum moderat de vi, normalment comença més endavant.
Per tant, jo crec que és un tema també de formació, de temps, d’anar fent tasts on la gent gaudeixi, que s’ho passi bé. Es tracta de no ser complicats a l’hora de tastar vi, a vegades som nosaltres els que ho posem molt difícil. El vi s’ha de degustar amb gastronomia, en una festa, s’ha de gaudir amb amics, amigues, etc. Sembla que en fem un castell al voltant d’una ampolla de vi i potser cal posar-ho més fàcil. De totes maneres, els joves són un front que s’ha de treballar en positiu, que evidentment sempre les generacions més adultes, comparades amb els joves, es veuen d’una manera diferent. Quan jo era jove els de dalt també deien coses del jovent. És un front que hi hem de fer front (riu).
Això també es relaciona una mica amb aquesta sensació que amb els anys el vi s’ha lligat a un cert esnobisme?
Depèn. Veníem del fet que a les cases d’abans hi havia el porró sobre la taula, no era tan complex tot això. Els que de petits ens donaven pa, vi i sucre no ho vivíem com a esnobisme. A la que posem el vi en una ampolla i generem al voltant tota una història i tradició la cosa canvia. No dic que s’hagi de perdre l’ampolla, ni que no hi hagi d’haver aquesta història i tradició. Tot això està bé qui sigui, però no ha de fer que la gent ho vegi com una cosa llunyana, difícil i complicada. Beure una copa de vi ha de ser una cosa fàcil i senzilla, que això no vol dir que sigui barata.
Bé a la història i tradició també va lligada el preu…
Com a societat ens hem d’acostumar que les coses tenen el preu que tenen. No podem sempre dir que l’ampolla val tant perquè el restaurant o la botiga multipliquen el preu i després resulta que el pagès no cobra el raïm. Si volem anar a un restaurant que ens donin un menú per 15 euros i que hi incloguin dues copes de vi i que a sobre hi hagi cafè, potser no hi cap amb 15 euros. Potser algú no s’hi guanyarà la vida.
Amb la col·laboració:
